Com que la fantasia no és una mentida intel·lectual (una idea al cap), sinó una crossa emocional i pràctica que estructura el nostre dia a dia, no la podem destruir simplement explicant la veritat. Per a Žižek, per destruir la fantasia pràctica s’ha d’aplicar a la societat el mateix procés que s’aplica a un pacient a la fi d’una teràpia psicoanalítica. Ell ho resumeix en tres passos o estratègies profundament subversives:
Travessar la fantasia (traversing the fantasy)
En la clínica lacaniana, l’objectiu de la teràpia no és curar el pacient fent-lo tornar a una pretesa normalitat, sinó fer-lo travessar la seva fantasia. La fantasia funciona dient: soc infeliç o la societat falla perquè hi ha un obstacle (els immigrants, la burocràcia, els polítics corruptes, el capitalisme). Si eliminem aquest obstacle, finalment assolirem la plenitud.
Travessar la fantasia significa admetre la veritat més terrorífica: que no hi ha plenitud possible. L’obstacle és només una excusa que l’ésser humà es posa per amagar que la realitat és inherentment incompleta, caòtica i conflictiva.
A la pràctica significa deixar d’esperar el sistema ideal o la solució màgica que ho arreglarà tot sense dolor. És acceptar el buit i la responsabilitat absoluta de viure sense un guió protector.
La sobreidentificació (overidentification)
Com hem vist, el capitalisme modern sobreviu gràcies a la distància cínica: el sistema permet (i fins i tot fomenta) que en fem broma, que siguem irònics i que ens queixem, sempre que continuem obeint en la pràctica. L’obscenitat del sistema és que té unes regles oficials estrictes, però tothom sap que sota corda hi ha unes regles no escrites que et permeten saltar-nos-les o ser cínics.
Com es trenca això? prenent-se el sistema més seriosament del que el sistema es pren a si mateix. Žižek posa sovint l’exemple del grup de música industrial eslovè Laibach durant el règim iugoslau. En lloc de criticar el totalitarisme comunista amb ironia o cançons de protesta clàssiques, Laibach es va vestir amb uniformes feixistes/militars exagerats i va portar els símbols del règim al límit més absolut, literal i frustrant.
El poder es va col·lapsar perquè no sabia com reaccionar: no podien arrestar-los perquè estaven obeint els símbols oficials al 100%, però la literalitat era tan bèstia que deixava al descobert la bogeria i la violència oculta del mateix poder. Destruïm la fantasia quan l’obliguem a complir literalment el que promet, despullant la seva hipocresia.
L’Acte Vertader (The Act)
Per a Žižek, la majoria de coses que anomenem actes polítics o protestes (com fer una manifestació autoritzada el cap de setmana, signar una petició a Internet o canviar els nostres hàbits de consum per productes ecològics) no són actes reals. Són el que ell anomena falsa activitat: fer molta fressa i moure moltes coses perquè, en el fons, res canviï profundament. Ens fan sentir bé, però mantenen la fantasia en marxa.
Un Acte Vertader és completament diferent. És una acció que:
- Sembla una bogeria o un suïcidi des del punt de vista del sistema.
- Modifica les coordenades mateixes de la situació.
Žižek posa un exemple molt potent, extret del personatge de Keyser Söze a la pel·lícula Sospitosos Habituals. En la pel·lícula, per demostrar a la màfia que no el poden fer xantatge, Keyser Söze mata la seva pròpia família davant dels segrestadors. Amb aquest acte monstruós, destrueix la base sobre la qual els enemics tenien poder sobre ell.
Traslladat a la política de masses, un Acte Vertader implica estar disposat a destruir allò que més estimes de la teva pròpia subjecció al sistema (per exemple, el propi confort econòmic, la pròpia seguretat o el propi estil de vida consumista).
La fantasia pràctica es destrueix quan deixem de jugar al joc del cinisme. No es tracta de canviar d’ideologia, sinó de fer fallar el mecanisme que ens permet dir sé que està malament mentre estirem la targeta de crèdit. És el pas del ciutadà que es queixa de la destrucció del planeta al ciutadà que decideix, col·lectivament, aturar els engranatges de la producció encara que això signifiqui perdre les comoditats que la fantasia li promet.
Enfilall
Deixa un comentari…