Advertència de contingut
Per a Žižek, l’esquerra liberal contemporània ha traït l’essència de la vertadera transformació social. Des d’aquesta òptica jacobina revisada pel filòsof eslovac, la seva crítica es resumeix en quatre punts demolidors:
El desig d’una Revolució sense revolució (cafè sense cafeïna)
Aquesta és una de les metàfores preferides de Žižek. Diu que el capitalisme modern ens ven productes descafeïnats: cervesa sense alcohol, sucre sense calories… i una esquerra sense radicalitat.
L’esquerra liberal actual vol un món més just, més verd i més net, però es nega a acceptar el cost real d’aconseguir-ho. Citant directament Robespierre, Žižek ens recorda la famosa frase: Voleu una revolució sense revolució?. Els liberals volen el canvi social, però s’horroritzen davant de la idea d’haver de trencar ous, exercir el poder de l’Estat amb contundència o alterar les estructures de la propietat privada. Volen un canvi cosmètic on ningú prengui mal.
Polítiques d’identitat vs. Universalisme Jacobí
Els jacobins de 1793 eren universalistes radicals: van destruir els privilegis de la noblesa, el clergat i les regions en nom d’una sola categoria abstracta i igualitària: el Ciutadà.
Žižek acusa l’esquerra liberal de fer exactament el contrari a través de les polítiques d’identitat i el multiculturalisme. En lloc d’unir la classe treballadora sota una lluita universal contra el capitalisme, l’esquerra actual fragmenta la societat en mil identitats, gèneres, ètnies i col·lectius hiperespecífics que competeixen entre ells per veure qui és més víctima. Per a Žižek, això és un regal ideal per a Wall Street: al capitalisme li encanta la diversitat cultural perquè pot crear nínxols de mercat per a cada identitat mentre l’estructura econòmica de fons queda intacta.
La virtut sense terror és impotent
Robespierre deia que la virtut sense el terror és impotent, i el terror sense la virtut és cec. Žižek utilitza aquesta idea (despullant el terror de la seva violència física i entenent-lo com a determinació política inflexible) per atacar el moralisme de l’esquerra liberal.
L’esquerra actual és profundament moralista: es dedica a cancel·lar persones a les xarxes socials, a corregir el llenguatge políticament correcte i a dissenyar codis ètics per a les empreses. Tenen molta virtut, però zero capacitat de coerció real. Són incapaços de decretar lleis dures que facin tremolar els fons d’inversió. Aquest moralisme purità és, segons el filòsof, una mostra de feblesa: com que no tenen el poder per canviar l’economia, es dediquen a vigilar el llenguatge dels ciutadans.
La por a ocupar l’Estat (L’ONGisme)
A l’esquerra liberal moderna li encanten les ONGs, els moviments assemblearis, les protestes de cap de setmana i les microresistències. Tenen una desconfiança gairebé al·lèrgica cap a l’Estat i les estructures centralitzades de poder.
La visió jacobina és totalment oposada: el Comitè de Salvació Pública sabia que per guanyar la guerra i alimentar el poble calia agafar les regnes de l’Estat, centralitzar les decisions i aplicar la llei de manera vertical i implacable. Žižek afirma que l’obsessió de l’esquerra actual per mantenir-se pura fora de les institucions només serveix per deixar el camp lliure a la dreta i als mercats colonitzadors.
El veredicte de Žižek: Per entendre la política moderna, ens cal recuperar la noció de l’Acte jacobí. Un Acte no és fer una manifestació pacífica amb pancartes creatives; és prendre una decisió lliure de por que canviï radicalment les regles del joc econòmic, assumint totes les conseqüències i responsabilitats polítiques que se’n derivin.
Enfilall
Deixa un comentari…