Advertència de contingut
El concepte de violència divina (göttliche Gewalt) és una de les idees més profundes, enigmàtiques i discutides del filòsof i crític cultural alemany Walter Benjamin. La va exposar l’any 1921 al seu cèlebre assaig Cap a la crítica de la violència (Zur Kritik der Gewalt).
Per entendre què vol dir Benjamin amb aquesta expressió, ens cal fer un pas enrere i veure com entén ell el funcionament de l’Estat i de la llei, ja que la violència divina neix precisament com l’única força capaç de trencar-los.
Punt de partida: La violència del dret (mítica)
Benjamin comença analitzant el dret (la llei) i descobreix que la justícia de l’Estat està indissolublement lligada a la violència. Ell anomena aquesta violència legal violència mítica (perquè s’assembla al poder dels déus grecs, que imposaven lleis arbitràries als humans mitjançant la por).
Segons Benjamin, el dret utilitza la violència de dues maneres:
Violència creadora de dret: La violència que s’usa per fundar un nou estat o una nova llei (per exemple, una guerra o una revolució fundacional).
Violència conservadora de dret: La violència que utilitza l’Estat per mantenir l’ordre establert i fer complir les lleis (per exemple, la policia, les presons o els tribunals).
Aquest engranatge crea un cicle tancat i opressiu: la violència crea una llei, la llei es manté amb violència, i quan la llei cau, és substituïda per una altra violència que crea un dret nou. Com en podem sortir? Aquí és on entra la violència divina.
Què és la Violència Divina?
La violència divina és la antítesi absoluta de la violència mítica de l’Estat. No ens hem d’imaginar Déu llançant llamps des del cel de forma literal; per a Benjamin, és un concepte filosòfic i polític (amb fortes arrels en el messianisme jueu) que descriu una força purament destructora del dret. Cal subratllar les diferències clau que el mateix Benjamin utilitza per oposar tots dos conceptes:
| Violència Mítica (l’Estat / el Dret) | Violència Divina (Messiànica / Revolucionària) |
|---|---|
| Estableix fronteres i noves lleis. | Destrueix fronteres, aboleix el dret. |
| Afegeix culpa i castiga el ciutadà. | Purifica i redimeix de la culpa. |
| Utilitza el poder per a fins propis (amenaça). | Actua de forma directa i absoluta (colpeja). |
| És cruenta (vessa sang per imposar-se). | És incruenta (no busca el vessament de sang, sinó la dissolució de l’estructura de poder). |
Mentre que la violència de l’Estat exigeix sacrificis i submissió, la violència divina actua com un tall en la història: irromp per suspendre les lleis existents, dissoldre les estructures de poder i alliberar la humanitat d’aquell cicle etern d’opressió jurídica. És una violència sobirana que no busca crear un nou codi penal ni un nou govern, sinó acabar amb la violència inherent al sistema legal.
La connexió històrica: la vaga general revolucionària
Per baixar aquest concepte tan abstracte a la terra, Benjamin posa un exemple polític molt concret extret de les tesis del pensador Georges Sorel: la vaga general revolucionària.
Una vaga general purament política o sindical utilitza la força per aconseguir concessions de l’Estat (millors sous, noves lleis). Això seria violència mítica (creadora de dret). En canvi, la vaga general revolucionària no demana res a l’Estat. El seu objectiu és, simplement, aturar el món, col·lapsar el sistema i abolir el poder estatal per complet. Per a Benjamin, aquest tipus de vaga és una manifestació pura de violència divina en el pla humà: una acció que destrueix el sistema opressiu sense voluntat de bastir un nou aparell de dominació.
Robespierre vs. Benjamin
Si connectem la violència divina amb Robespierre, hi trobem una paradoxa brutal que ha fascinat filòsofs posteriors (com Jacques Derrida o Giorgio Agamben):
Robespierre creia que el seu Terror era una mena de violència divina o justícia pura aplicada a la terra. Tanmateix, des de l’òptica de Walter Benjamin, Robespierre es va equivocar de ple i va caure de quatre potes en la violència mítica. Per què? Perquè el Terror jacobí es va utilitzar per defensar l’Estat, per escriure noves lleis de ferro (com la Llei de Sospitosos) i per castigar sota la noció de culpa. El Terror de Robespierre va acabar creant un dret nou i un nou sistema de dominació de l’Estat, convertint-se precisament en allò que la violència divina de Benjamin voldria destruir.
Enfilall
Deixa un comentari…