Malenconia I (originalment Melencolia I) és un dels gravats en coure més cèlebres, complexos i enigmàtics de la història de l’art, creat per l’artista del Renaixement alemany Albrecht Dürer l’any 1514. Considerat una de les seves tres Meisterstiche (obres mestres del gravat), s’ha convertit en l’objecte d’innombrables anàlisis iconogràfiques i filosòfiques.
L’obra destaca per una increïble riquesa simbòlica on es creuen la ciència, l’alquímia, la geometria i la psicologia de l’època.
La figura alada central: S’interpreta com una personificació de la Malenconia o de la Geometria. Està asseguda en una actitud passiva, amb el cap recolzat sobre el puny tancat, el gest iconogràfic medieval del malenconiós. Malgrat tenir ales i sostenir un compàs, la seva mirada fixa i perduda reflecteix una paràlisi creativa o intel·lectual; té el coneixement, però no pot actuar.
El Putto (amoret): Assegut sobre una mola de molí (sovint vista com la roda de la vida), és l’únic personatge actiu. Està escrivint o gravant en una tauleta, representant el treball mecànic o d’ofici en contrast amb la inacció de l’intel·lectual.
El Políedre i l’Esfera: El gran cos geomètric buit (un romboedre truncat) i l’esfera de primer pla representen la geometria pura i els reptes de la perspectiva renaixentista, actuant de vegades com a símbols de l’ordre que la ment humana intenta imposar al caos.
Elements del temps i la mort: El rellotge de sorra, la balança i la campana evoquen el pas inexorable del temps, la transitorietat de la vida (vanitas) i la proximitat de la mort.
El Quadrat Màgic: Situat a la paret del fons, sota la campana, és un quadrat d’ordre 4. Totes les seves files, columnes, diagonals i quadrants sumen exactament 34. Com a detall autobiogràfic, les dues caselles centrals de l’última fila formen el número 1514, l’any de creació de l’obra i l’any en què va morir la mare de Dürer.
El quadrat de Dürer és un dels primers exemples documentats d’un quadrat màgic d’ordre 4 a Europa. El número 34 s’obté com a suma constant d’una quantitat sorprenent de combinacions:
- Files i Columnes: Totes les quatre files i les quatre columnes sumen 34.
- Diagonals: Les dues diagonals grans sumen 34.
- Els Quatre Cantons: La suma de les quatre xifres de les cantonades del quadrat (16 + 13 + 4 + 1) és 34.
- Els Quadrants: Si divideixes el quadrat en quatre sub-quadrats de 2 x 2, cadascun d’ells suma 34.
- El Centre: Els quatre números centrals (10 + 11 + 6 + 7) també sumen 34.
En la tradició esotèrica i l’alquímia de l’època (molt influenciada pel filòsof florentí Marsilio Ficino i els textos de Cornelius Agrippa), els quadrats màgics s’associaven als planetes: el quadrat d’ordre 4 (de 4 x 4 caselles i constant 34) és el quadrat de Júpiter.
La malenconia es considerava un estat provocat pel planeta Saturn, que enfonsava l’ànima en la tristesa, la bilis negra i la paràlisi creativa. Júpiter era vist com el planeta oposat a Saturn: portador de joia, optimisme, salut i equilibri. Dürer col·loca el quadrat de Júpiter i el seu número 34 a la paret com un talismà o remei místic per contrarestar l’estat d’ànim fosc de la figura alada.
Molts historiadors de l’art també veuen en el 34 i en la disposició dels números un joc de missatges ocults per part de l’autor:
L’any de la seva mare: Com que les caselles centrals inferiors revelen l’any de creació (1514), la resta de números del quadrat s’havien d’ajustar geomètricament a partir d’aquí perquè tot quadrés en 34. L’any 1514 també és l’any en què va morir la mare de l’artista, fet que connecta directament el quadrat amb el seu dol real.
El monograma de Dürer: Les caselles restants de l’última fila són el 4 i l’1. En l’alfabet, la quarta lletra és la D i la primera és la A (Albrecht Dürer), deixant la seva signatura xifrada en la base del quadrat que genera el 34.
El Context Filosòfic: El Geni Malenconiós
En la medicina clàssica i medieval (la teoria dels quatre humors d’Hipòcrates), la malenconia es lligava a la bilis negra i es considerava el pitjor dels temperaments, associat a la tristesa, la bogeria i la mandra.
Tanmateix, durant el Renaixement, els filòsofs neoplatònics (com Marsilio Ficino) van reinterpretar aquest estat basant-se en textos atribuïts a Aristòtil. Van determinar que els grans pensadors, poetes i artistes eren inherentment malenconiosos. La malenconia va passar a ser el preu que paga el geni per la seva creativitat extrema. El gravat de Dürer captura precisament aquesta dualitat: la ment humana capaç d’imaginar l’infinit a través de la geometria, però abatedora davant les seves pròpies limitacions humanes.
El significat del número I: L’explicació més acceptada prové del tractat De Occulta Philosophia de Cornelius Agrippa. L’autor dividia la malenconia en tres nivells: el primer (Melancholia Imaginativa) afectava els artistes i artesans; el segon, la raó (científics i metges); i el tercer, l’esperit (teòlegs i filòsofs). Dürer s’estaria retratant, doncs, en el primer estadi, el de la imaginació artística.
Deixa un comentari…