Haver nascut és una falta de tacte.
Emil Cioran, De l’inconvenient d’haver nascut, 1973
Emil Cioran (1911–1995) va ser un dels pensadors i escriptors més singulars, provocadors i radicals del segle XX. Tot i que va néixer a Romania, va escriure la major part de la seva obra en francès (signant com E.M. Cioran), convertint-se en un mestre absolut de l’aforisme i de la prosa fragmentària.
Se’l sol classificar dins del nihilisme, el pessimisme filosòfic i l’existencialisme, tot i que ell mateix rebutjava les etiquetes acadèmiques i els sistemes filosòfics tancats.
Eixos del seu pensament
L’obra de Cioran no busca descriure com funciona el món, sinó expressar el dolor, el tedi i el contrasentit de l’existència. Els seus grans temes són:
L’inconvenient d’haver nascut: Per a Cioran, el vertader drama no és la mort, sinó el naixement. Néixer és caure en el temps, en el patiment i en la consciència. L’existència és vista com un exili.
A vegades penso que hauria estat millor no haver nascut. Però de seguida em pregunto: millor per a qui?
L’obsessió pel suïcidi: En va parlar constantment, però amb un gir paradoxal: considerava que la idea del suïcidi és el que ens permet seguir vius. Saber que podem marxar quan vulguem actua com un consol i un espai de llibertat. Sense la idea del suïcidi, ja m’hauria matat fa temps, deia.
Només els optimistes es suïciden, els optimistes que ja no aconsegueixen ser-ho. Els altres, no tenint cap motiu per viure, per què en tindrien per morir?
L’insomni crònic: Va patir d’insomni sever des de la joventut. Aquesta falta de son va marcar profundament la seva visió del món: la nit es convertia en el lloc de la lucidesa extrema, on desapareixen les il·lusions del dia i de la societat.
A les tres de la matinada, l’univers es redueix a un mateix i a la certesa que la vida ha estat un error de càlcul.
El rebuig de la història i del progrés: Considerava que la història de la humanitat és una successió de futilitats i crueltats, i es mostrava completament escèptic davant de les utopies polítiques o la idea que el futur serà millor.
El Progrés és la injustícia que cada generació comet amb la que l’ha precedit.
Biografia i context
Orígens romanesos (1911–1937): Fill d’un capellà ortodox, va créixer a Transsilvània. Als 22 anys va publicar el seu primer llibre en romanès, Als cims de la desesperació (1934), que ja contenia el nucli del seu pessimisme. Durant la seva joventut a Romania, va tenir simpaties temporals pel feixisme local (la Guàrdia de Ferro), un error polític que posteriorment va lamentar profundament i va rebutjar la resta de la seva vida.
L’exili a París (1937–1995): Es va traslladar a París amb una beca i ja no va tornar mai més a Romania. Va adoptar el francès de manera obsessiva, reescrivint els seus textos una i altra vegada fins a assolir un estil d’una elegància i precisió gairebé quirúrgiques.
Una vida de desapegament: A París va viure de manera molt modesta en unes golfes de l’Barri Llatí amb la seva companya, Simone Boué. Va rebutjar premis literaris, entrevistes massives i la fama acadèmica, preferint passejar pels cementiris de la ciutat i mantenir-se com un observador solitari del teatre humà.
L’aforisme com a punyal
Cioran no escrivia llargs tractats. El seu pensament s’expressa millor en el fragment i l’aforisme. Les seves frases són curtes, iròniques, carregades de cinisme però també d’una estranya bellesa i d’un humor negre i llibertador. Llegir Cioran no és depriment, sinó paradoxalment terapèutic: en portar el pessimisme fins a l’extrem, desmunta qualsevol tipus de pretensió o autoengany.
Si la Història tingués algun sentit, els últims a arribar seríem els més savis. Mireu al vostre voltant: som els més cansat i els més buits.
Obres clau (traduïdes al català)
- Breviari de podridura (Précis de décomposition, 1949): El seu primer llibre en francès, una crítica ferotge a les ideologies, les religions i els fanatismes de qualsevol mena.
- De l’inconvenient d’haver nascut (De l’inconvénient d’être né, 1973): Probablement el seu llibre més conegut, una col·lecció de fragments brillants sobre la tragèdia de l’existència.
- Sil·logismes de l’amargor (Syllogismes de l’amertume, 1952): On destaca el Cioran més mordaç, punxant i aforístic.
Cioran és, en definitiva, el filòsof dels qui no volen dogmes; una ment hiperlúcida que va fer de la desil·lusió un art i una forma de resistència davant la vida.
Deixa un comentari…