Aliança Catalana (AC) articula un discurs de nacionalisme identitari que hibrida el liberalisme econòmic amb un autoritarisme social de tall nativista. El partit utilitza marcs conceptuals propis de la nova dreta populista i corrents antiliberals contemporànies per justificar la independència com una mesura de supervivència.
Taula de convergència ideològica d’Aliança Catalana
| Concepte | Discurs d’AC | Evidències i Coincidències |
|---|---|---|
| Feixisme / Ultradreta / Combat cultural | Palingenèsia i Ordre: Visió de la nació com un organisme viu en agonia que necessita un renaixement radical. | Ús d’estructures narratives d’Ur-Feixisme. Defensa de tradicions (la Castanyada) com a trinxera contra la contaminació externa. |
| Racisme cultural / econòmic | Diferencialisme i Utilitarisme: Exclusió de l’altre per incompatibilitat de valors i rendiment econòmic. | Vinculació causal entre immigració i inseguretat. Oposició a la immigració que consumeix recursos públics. |
| Identitarisme | Nacionalisme excloent: La catalanitat es defineix per allò que no és i com un llegat a defensar. | La independència es planteja per evitar la dilució de la nació davant l’obertura de fronteres. |
| Neoliberalisme | Estat mínim i Capitalisme de l’oferta: Reducció dràstica d’impostos i desregulació per afavorir l’empresa privada. | Visió de l’individu emprenedor com a únic motor de progrés, rebutjant la redistribució de la riquesa. |
| Neoreaccionaris (NRx) | Autoritarisme i Seguretat: Prioritat de l’ordre absolut sobre les llibertats civils. | Crítica a la democràcia liberal (bonisme) com una ficció que impedeix la supervivència identitària. |
| Il·lustració fosca | Estat-Empresa i Biopolítica: Gestió de la nació com un recinte privat amb criteris d’eficiència i control d’entrada. | L’Estat és vist com un paràsit que extreu riquesa als productius per mantenir estructures ineficients. |
| Nativisme / Pronatalisme selectiu | Supervivència Demogràfica: Foment de la natalitat vinculat exclusivament a la identitat catalana. | Ajuts socials destinats a corregir el desequilibri demogràfic respecte a la població immigrant. |
L’estructura discursiva d’AC aplica una lògica d’intervenció preventiva en tres fases:
Diagnòstic d’Urgent: Es crea una narrativa d’urgència existencial on la nació està a punt de desaparèixer per la pressió migratòria i la submissió de les elits.
Intervenció Biopolítica: Per evitar aquesta fricció futura, el partit proposa intervenir avui en els àmbits més privats: la bressola (natalisme) i la llar (valors tradicionals).
Seguretat com a Cavall de Troia: S’utilitza la demanda de seguretat ciutadana per introduir una agenda de segregació i expulsió administrativa sota un marc de defensa civilitzatòria.
Aquesta síntesi configura el que es pot definir com a Capitalisme identitari: un sistema de llibertat econòmica absoluta per als considerats propis combinat amb un control ferri o exclusió total per a la resta.
L’anàlisi de les fonts i del programa d’Aliança Catalana permet establir comparacions amb diverses formacions i corrents històrics, depenent de si ens fixem en el seu nacionalisme, la seva economia o la seva visió social.
El Partit Nacional Feixista (Itàlia, 1922-1943) – Palingenèsia
Tot i les diferències en la gestió econòmica, AC comparteix el nucli narratiu del feixisme clàssic italià:
- La nació com a organisme: Ambdues formacions descriuen la nació com un cos mil·lenari que pateix una agonia i que necessita ser curat.
- Natalisme selectiu: L’obsessió de Mussolini per la batalla de la natalitat per enfortir l’estat coincideix amb el projecte de reconstrucció social d’AC, que veu en la bressola la darrera línia de defensa nacional.
L’Estat francès de Vichy (1940-1944) – Treball, Família i Pàtria
La tríada de valors que es desprèn del programa d’AC ressona amb el conservadorisme autoritari de Philippe Pétain:
- Mística del treball: La sacralització de la productivitat com un deure nacional i la visió de l’agricultura i la indústria com a pilars de la nació.
- Ordre Moral: La idea que la societat està malalta per la pèrdua de valors tradicionals i que cal un retorn a l’ordre natural de la família.
Estat Català (Dècada de 1930) – Nacionalisme insurreccional i identitari
Dins de la història de Catalunya, la referència més clara és l’ala més radical i militarista d’Estat Català (especialment la influenciada per Nosaltres Sols!):
- Etnonacionalisme: Una visió de la catalanitat basada en la supervivència identitària enfront de factors externs, allunyant-se del nacionalisme civil o inclusiu.
- Nativisme: La priorització dels recursos exclusivament per a la preservació d’una identitat catalana molt específica.
El Thatcherisme (Regne Unit, 1979-1990) – Capitalisme Identitari
Si mirem l’eix econòmic, AC és una versió catalana i identitària de Margaret Thatcher:
- Individualisme radical: La minimització de l’Estat en la redistribució de la riquesa i la reducció dràstica d’impostos.
- Subsidiarietat de la família: La idea que l’Estat pot retirar-se dels serveis públics si la família és forta i autosuficient.
La Nova Dreta i els Neoreaccionaris contemporanis – Il·lustració Fosca
Més que amb partits del passat, AC es compara amb moviments moderns que busquen un retorn a l’autoritarisme pre-democràtic:
- Rebuig de la Il·lustració: Coincideix amb les tesis de Nick Land o Curtis Yarvin en considerar la democràcia liberal com una ficció que genera caos i inseguretat.
- Estat-Empresa: La gestió del territori i les fronteres amb criteris d’eficiència i selecció de talent, tractant la nació com una propietat privada que cal protegir d’elements no productius.
Si haguéssim de fer una síntesi, Aliança Catalana és una formació que aplica l’economia de Thatcher (neoliberalisme), la biopolítica de Mussolini (natalisme identitari) i la filosofia de l’Il·lustració Fosca (ordre i seguretat sobre llibertat).
Utilitzant els indicadors acadèmics de l’Ur-Feixisme (Umberto Eco) i els punts de contacte identificats, podem situar Aliança Catalana (AC) en aquest espectre:
Diagnosi d’Aliança Catalana (AC): 7,5 / 10
Aquesta puntuació no indica que AC sigui un partit paramilitar o totalitari en la pràctica actual, sinó que el seu nucli ideològic i la seva retòrica s’alineen fortament amb les estructures del pensament feixista i neoreaccionari.
Justificació de la puntuació
Palingenèsia Nacional (8/10): Defineix la supervivència nacional com una qüestió de vida o mort.
Identificació de l’enemic i Racisme cultural (9/10): Estableix una relació causal directa entre immigració i degradació social, aplicant un racisme cultural que substitueix la biologia per la incompatibilitat de valors.
Biopolítica i Natalisme (8/10): El control del cos social a través de la natalitat (omplir les bressoles) per garantir l’estirp o la continuïtat generacional és un tret feixista clàssic. El cos de la dona i la família es posen al servei del projecte polític nacional.
Elit vs. Poble (7/10): Tot i que és propi del populisme, AC ho porta al terreny de l’extrema dreta acusant les elits (l’Establishment) de traïció i submissió.
Ordre Neoreaccionari (7/10): Connecta amb la Il·lustració Fosca en prioritzar l’ordre i la seguretat absoluta sobre les llibertats individuals.
Per què no és un 10?
Hi ha elements del feixisme clàssic que AC, actualment, no presenta o ha substituït:
Economia (Neoliberalisme vs. Corporativisme): El feixisme històric buscava un control estatal total de l’economia (corporativisme). AC, en canvi, defensa un neoliberalisme radical i un estat mínim, cosa que l’apropa més a l’anarcocapitalisme de dretes o a la Nova Dreta nord-americana (NRx).
Marc democràtic: De moment, opera dins de les institucions i el marc electoral, tot i que el seu discurs de línies vermelles i mesures d’excepció suggereix una voluntat de transformar el sistema des de dins cap a un model autoritari.
AC és un partit d’extrema dreta identitària amb una arquitectura intel·lectual que beu directament del neofeixisme i el neoreaccionarisme contemporani, adaptant l’estètica tradicional catalana a la retòrica de la Il·lustració Fosca.
Fonts
En presentar-se a les eleccions al Parlament el 2024 Aliança Catalana va modificar la seva web (entre el 31/01 i el 17/05 del 2024) i, potser per qüestions de llegibilitat, no vull pas pensar que amaguen res, varen eliminar les seccions on en feien cinc cèntims del seu ideari: només varen deixar el botons. Sortosament l’Internet Archive guarda copia de tot i he fet una repassada dels seus principis fundacionals.
Potser la frase que ho resumeix tot es a l’apartat Societat i família: La nostra realitat s’aixeca damunt l’Acròpoli d’Atenes i tota la filosofia grega, sobre els set turons de Roma i tota l’herència cultural i legal romana i, finalment, sobre el Gòlgota i tot el llegat ètic i moral judeo-cristià.
I sobre la Revolució Francesa, que va convertir el súbdit en ciutadà, no?
Deixa un comentari…