L’any 2025-2026 ha estat definit pel periodisme de Hannah Natanson com el període del Gran Trencament. La seva cobertura al Washington Post ha detallat com la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, impulsada per la retòrica de desmantellar l’Estat profund, va passar de ser una promesa electoral a una operació de reenginyeria radical de la burocràcia nord-americana.
Segons les investigacions de Natanson, el trencament no va ser un accident, sinó una aplicació metòdica de la Teoria de les Catàstrofes aplicada a la governança.
Logística del Desmantellament (DOGE)
Natanson va ser la primera a analitzar que el DOGE (Department of Government Efficiency), sota el comandament d’Elon Musk i Vivek Ramaswamy, no buscava només estalviar diners, sinó mudar la naturalesa de l’Estat:
- Acomiadaments per Algorisme: Va documentar com es van utilitzar mètriques d’activitat digital (teclat, correus enviats) per justificar acomiadaments massius de funcionaris de carrera.
- El Buit Tècnic: Natanson va alertar que l’eliminació d’agències senceres (com parts del Departament d’Educació o d’Energia) deixava la logística del país sense manteniment. El trencament va significar que, de cop, ningú sabia com gestionar certes ajudes federals o regulacions de seguretat.
L’Estat que es devora a si mateix
Natanson descriu un sistema que, en nom de l’eficiència, consumeix la seva pròpia infraestructura:
- L’extracció del coneixement: Natanson va narrar la pèrdua d’expertesa acumulada durant dècades. Quan un científic de la NASA o un analista del CDC és forçat a marxar, el sistema devora el seu capital intel·lectual sense substituir-lo.
- La Mercantilització de la Funció Pública: La seva anàlisi mostra com les funcions del govern van començar a ser externalitzades a empreses del sector tecnològic vinculades als mateixos directors del DOGE, tancant el cercle del canibalisme corporatiu.
La Cúspide de la Democràcia
Natanson va utilitzar el concepte de ruptura per explicar que el 2025 va ser el punt on la democràcia administrativa va patir un plec irreversible:
- De la Llei a l’Ordre Directiu: Amb la reimplementació del Schedule F (que permetia acomiadar funcionaris com si fossin càrrecs polítics), el govern va passar d’un estat d’estabilitat tècnica a un estat de lleialtat personal.
- Bifurcació Institucional: La seva cobertura va mostrar una nació on els estats blaus (demòcrates) intentaven mantenir les estructures trencades creant els seus propis comitès invisibles de funcionaris a l’ombra, mentre els estats vermells acceleraven el desmantellament.
La rellevància d’aquest any en la seva carrera és que ella mateixa va haver d’operar com una part de la resistència infraestructural:
La Xarxa de Filtracions: Natanson va crear una infraestructura de comunicació clandestina amb funcionaris que encara eren dins de les agències però que se sentien ostatges.
L’Assetjament Estatal: L’escorcoll de l’FBI a casa seva el gener de 2026 va ser la resposta del sistema al seu èxit en fer visible el trencament. Trump i el seu aparell de seguretat van identificar el periodisme d’investigació com la darrera línia de defensa de la veritat logística.
En els seus articles d’aquest any, Natanson ha argumentat que la lluita no és entre esquerra i dreta, sinó entre:
- L’Oligarquia Tecnocràtica: Que veu el govern com un sistema operatiu vell que cal rebootar sense importar les pèrdues de dades (humanes).
- El Proletariat del Servei: Els milions de treballadors federals que veuen com el seu treball de tota la vida és reduït a un cost d’eficiència.
L’any que Trump va trencar el govern federal és la crònica d’una catàstrofe induïda. El sistema ha passat d’una logística de servei a una logística d’extracció i càstig, on la supervivència de la informació lliure és l’únic que impedeix que el trencament sigui total i permanent.
Enfilall
Deixa un comentari…