El concepte de representacions geopolítiques és l’eina conceptual més potent que Yves Lacoste ens va llegar per entendre els conflictes territorials. Per a Lacoste, un conflicte geopolític mai s’explica només per elements objectius (com la presència de petroli, una frontera fluvial o el recompte de població). El que realment mou els actors a lluitar són les seves idees, creences, mites i imatges presents en l’imaginari col·lectiu sobre un territori concret. Això és una representació geopolítica.
El mètode d’anàlisi de Lacoste
Per desmuntar i analitzar un conflicte segons aquest mètode, ens cal aplicar tres operacions intel·lectuals consecutives:
Identificar les representacions en conflicte
Cada actor implicat en una disputa té la seva pròpia veritat sobre l’espai. Ens cal mapejar què pensa cadascú. Aquestes representacions solen barrejar dades reals amb distorsions històriques o mitologies:
- El passat mític: Aquesta terra ens pertany perquè aquí hi havia el nostre antic regne fa mil anys.
- La victimització o l’amenaça: El país veí ens vol encerclar i destruir.
- La missió civilitzadora o de seguretat: Hem de controlar aquest estret per garantir la pau mundial.
L’anàlisi de diatopis (el canvi d’escala)
El terme diatopis (en francès, diatopie) és un dels conceptes metodològics més importants creats per Yves Lacoste. Prové del grec dia (a través de) i topos (lloc o espai). En essència, el diatopis és el mètode d’anàlisi geopolítica que consisteix a observar un mateix conflicte o territori de manera simultània a través de diferents escales cartogràfiques (des de l’escala local fins a la global). Aquest és el gran aportament tècnic de Lacoste. Els fenòmens geopolítics no es veuen igual des de prop que des de lluny.
- Escala local: Què passa a la línia de front o al municipi afectat? (ex. el control d’un barri o d’una carretera específica).
- Escala regional/nacional: Com afecta la política interna de l’Estat? (ex. el nacionalisme d’un govern).
- Escala continental o mundial: Com encaixa en el tauler de les superpotències? (ex. la lluita entre els EUA, la Xina o l’OTAN).
En la guerra del Vietnam, si només haguéssim mirat l’escala global, hauria semblat un simple tauler de la Guerra Freda entre el comunisme i el capitalisme. Però en aplicar el diatopis i baixar a l’escala local, es feia visible la xarxa de dics del riu Roig, la topografia de la selva i l’organització dels camperols, que és on realment es va decidir la guerra.
Detectar la instrumentalització del poder
Finalment, ens cal esbrinar com els líders polítics i militars utilitzen aquestes representacions populars per a finalitats estratègiques reals. El poder sap que la població no anirà a la guerra per un pou de petroli d’una multinacional, però sí que hi anirà si se li transmet la representació que la pàtria està en perill de mort.
Com s’aplica actualment?
El mètode de Lacoste és més vigent que mai perquè la irrupció d’Internet i les xarxes socials ha multiplicat la velocitat i la potència amb què es creen i difonen les representacions. Avui dia, la guerra de la informació (o guerra cognitiva) busca precisament imposar una representació de la realitat.
Vegem com s’aplica aquest mètode a l’anàlisi de conflictes recents:
| Cas d’estudi | Representacions | Anàlisi d’escala – Diatops |
| Conflicte Ucraïna – Rússia | Rússia: L’espai postsoviètic com a bressol de la identitat russa (el món rus) i la por a l’encerclament de l’OTAN. Ucraïna: L’espai sobirà europeu que fuig de l’imperialisme històric rus. | Local: Control de ciutats del Donbass. Nacional: Cohesió de l’estat ucraïnès. Global: El pols geopolític entre Washington, Brussel·les, Moscou i Pequín. |
| Disputa de l’altiplà de Cachemira | Índia: Territori indivisible que valida l’estat laic multireligiós. Pakistan: L’espai natural que hauria d’unir-se a la seva República Islàmica per majoria religiosa. | Local: Línia de control militar a l’Himàlaia. Nacional: Orgull nacionalista i vots als respectius governs. Global: Dues potències nuclears veïnes, amb la Xina vigilant de prop. |
Actualment, els analistes geopolítics fan servir el mètode de Lacoste no només estudiant mapes físics, sinó analitzant els relats dels mitjans de comunicació, els discursos polítics, els mems a les xarxes i els algoritmes que reforcen aquestes representacions en la ment dels ciutadans. Com deia Lacoste, el territori és real, però la geopolítica es juga en el mapa conceptual que tenim al cap.
Enfilall
Deixa un comentari…