L’anàlisi de la situació actual a través de la lent de la geopolítica clàssica (Mackinder/Spykman) ens permet veure aquests conflictes no com a fets aïllats, sinó com a punts de ruptura en una infraestructura global de dominació.
Ucraïna: El Pivot de l’Europa de l’Est
Ucraïna representa la lluita pel control de la porta del Heartland.
Segons la màxima de Mackinder, qui controla l’Europa de l’Est domina el Heartland. Per a Rússia, és una qüestió de supervivència existencial del seu nucli continental. Per a l’OTAN (el Rimland), és una operació per tancar l’accés rus als mars interiors.
El sistema es manifesta aquí en la seva forma més destructiva: una economia de guerra que devora territori i vides per alimentar els complexos militars-industrials. Ucraïna s’ha convertit en un laboratori de gestió de poblacions a través de la logística de guerra.
Palestina: L’esquerda al Rimland
Palestina no és només un conflicte territorial, sinó un nus estratègic al Rimland de l’Orient Mitjà.
El control de la regió és vital per assegurar el flux d’energia i mercaderies (Canal de Suez). Palestina és una zona de sacrifici en l’arquitectura de seguretat que el Rimland occidental necessita per mantenir la seva hegemonia.
Gaza representa la forma més extrema de la metròpoli-presó. No només se n’extreuen recursos, sinó que es gestiona l’exclusió total de poblacions sobrants per al capitalisme global. La resistència a Palestina es llegeix com la interrupció més radical de la normalitat logística de l’imperi.
Iran: La fortalesa del Pivot Sud
L’Iran actua com un pont entre el Heartland i el Rimland (l’oceà Índic).
És la potència que impedeix el tancament total del Rimland per part dels EUA. La seva capacitat per bloquejar l’Estret d’Ormuz és l’amenaça definitiva contra la circulació del capital global (sabotatge). El règim iranià i l’imperialisme occidental són dues cares de la mateixa fam de control: un utilitza la teocràcia per mantenir l’ordre intern, l’altre les sancions per castigar la desobediència al mercat global.
Veneçuela i Cuba: L’anomalia a les Illes Exteriors
En la visió de Mackinder, les Amèriques són Illes Exteriors que han de servir de base de recursos per al Rimland.
Veneçuela i Cuba són estats que han intentat trencar la doctrina Monroe. Veneçuela és el dipòsit de combustible més gran; que aquest recurs no estigui sota control directe de les corporacions occidentals és una fallada en el sistema d’extracció.
Aquests països pateixen les conseqüències d’intentar sortir de la lògica de mercat global. El setge econòmic a Cuba i Veneçuela és una forma de contenció no militar, sinó biològica: rendir la població per fam per demostrar que no hi ha alternativa a la metròpoli global.
Resum de la situació Maig 2026
| Regió | Funció en el sistema | Conflicte |
|---|---|---|
| Ucraïna | Porta del Heartland | Devorament de territori i recursos militars. |
| Palestina | Nus del Rimland | Gestió de l’exclusió i control de fluxos marítims. |
| Iran | Pivot Sud / Sabotatge | Amenaça d’interrupció del flux energètic global. |
| Veneçuela | Reserva d’Energia | Lluita per la sobirania dels recursos naturals. |
| Cuba | Resistència simbòlica | Supervivència en el marge de l’Imperi de la Circulació. |
Tots aquests punts són escenaris on la geografia física es rebel·la contra la geografia del capital. El sistema actual (el Wèndigo) està intentant tancar totes les esquerdes per assegurar una circulació total de mercaderies, però cada conflicte (sigui a les trinxeres del Donbass o als túnels de Gaza) és una prova que el control total és impossible.
Enfilall
Deixa un comentari…