El concepte de centre polític és, probablement, l’etiqueta més desitjada, manipulada i elàstica de tota la política moderna. Rares vegades defineix una ideologia real; quasi sempre és una estratègia de màrqueting electoral.
Al carrer hi ha la idea que el centre és el lloc de la moderació, el sentit comú i el punt mitjà geomètric entre dos extrems. Però en la pràctica, el centre canvia constantment de forma segons qui l’utilitzi i on estigui situat el debat públic.
Les tres grans manipulacions (o confusions) del Centre
Per desmuntar l’embolic del centre polític, hem d’entendre que s’utilitza des de tres perspectives molt diferents que sovint es barregen per confondre l’electorat:
El centre com a No-Ideologia (La trampa de la gestió)
És l’estratègia de presentar-se dient: Nosaltres no som ni de dretes ni d’esquerres, som eficients. Es ven el centre com si fos pura gestió tecnocràtica, pragmatisme i sentit comú, buit d’ideologia.
No existeix la gestió sense ideologia. Decidir si apuges els impostos a les rendes altes per finançar la sanitat, o si baixes els impostos per incentivar el consum, no és una decisió tècnica; és una decisió ideològica bàsica. Neutralitzar el llenguatge és una forma d’amagar el programa real. És manipulació.
El centre com a camaleó (La Finestra d’Overton)
El centre no és un punt fix a l’espai. Depèn totalment de la Finestra d’Overton (el ventall d’idees que la societat considera acceptables en un moment donat).
El que avui és centre, fa 50 anys era esquerra radical, i viceversa. Per exemple, defensar el matrimoni igualitari o la sanitat pública universal avui és de consens central a gairebé tot Europa, però fa unes dècades es veia com una postura d’esquerra transformadora. Qui aconsegueix moure el debat públic cap al seu terreny, redistribueix automàticament on està el centre.
El Centrisme radical com a buit electoral
Històricament, molts partits han intentat fundar un espai pur de centre (a Espanya ho vam veure clarament amb l’evolució de Ciudadanos, o a França amb el partit d’Emmanuel Macron, Renaissance).
Aquests partits solen funcionar com a frontisses. Quan s’analitzen les seves votacions econòmiques, solen inclinar-se cap al liberalisme de dretes (rebaixes fiscals, flexibilitat laboral), mentre que en l’àmbit social (avortament, drets civils) s’acosten a l’esquerra. El centre pur com a ideologia pròpia és molt difícil de sostenir en el temps perquè acaba sent fagocitat pels blocs grans en moments de polarització.
Proposta de canvi de nomenclatura per al Centre
Per evitar que els partits utilitzin el mot centre com un escut de santedat política (on centre equival a bo i extrems equival a dolent), es podrien utilitzar expressions molt més descriptives:
| Expressió Manipulada | Expressió Precisa / Alternativa | Què significa realment |
|---|---|---|
| «Som un partit de centre» | «Partit de l’statu quo» o «Continuista» | Un partit que no vol fer grans canvis estructurals; vol que el sistema continuï exactament com està, fent només petits retocs. |
| «Polítiques centrades / de sentit comú» | «Mesures de consens o transversals» | Idees que tenen el suport de la gran majoria de la població, independentment de la seva ideologia (ex: inversió en infraestructures o educació). |
| «Centrisme liberal» | «Liberalisme institucional» | Un partit econòmicament de dretes (mercat lliure, poca regulació) però progressista en drets civils i socials. |
El centre com a eina d’atac: En la comunicació política actual, el centre s’utilitza molt com a arma llancívola. Quan la dreta es mou cap a posicions més conservadores, acusa el centre-esquerra d’haver-se convertit en extrema esquerra. De la mateixa manera, quan l’esquerra es polaritza, titlla qualsevol posició moderada o de centre-dreta de feixisme. Desplaçar l’etiqueta de l’adversari cap a l’extrem és la millor manera de fer passar les teves pròpies idees com el nou centre moderat.
Enfilall
Deixa un comentari…