Mastodon

TEL:5 minuts

Article polititzat

L’ús de l’argument tot està polititzat (o que una institució, un mitjà de comunicació, un jutjat, etc.,està polititzat) és una estratègia retòrica i discursiva recurrent en el debat polític, especialment des de sectors conservadors i de dretes. Aquest fenomen no respon a una casualitat, sinó a diversos factors estratègics, ideològics i de psicologia social.

Si quelcom fa nosa a alguns sectors econòmics

Quan es parla de temes econòmics estructurals (com l’habitatge, les rendes, la sanitat o les pensions) i sorgeixen mobilitzacions o protestes, l’argument de la politització sovint funciona com un mecanisme de defensa de interessos econòmics neoliberals concretats sota un vernís de neutralitat tècnica o llibertat de mercat:

Presentant el dogma econòmic com a llei natural

El pensament neoliberal tendeix a tractar el mercat lliure, la propietat privada, la desregulació o la financerització (l’habitatge com actiu financer en lloc d’un dret bàsic) com a lleis científiques o físiques immutables (la llei de l’oferta i la demanda).

Quan des dels moviments socials o sindicals es convoca una vaga o una protesta contra l’especulació, per exemple, se sol acusar els manifestants de polititzar una qüestió econòmica. Amb això s’intenta fer creure que el model actual és neutre i natural (l’economia es una ciència), mentre que qüestionar-lo i demanar intervenció pública o topalls és ideologia o demagògia política. En realitat, defensar que el mercat s’he de regular sol o protegir el benefici privat també és una opció ideològica.

Protegint sectors econòmics concrets amagant-se darrere de la llibertat

Quan es critiquen mesures com la limitació dels preus del lloguer, la prohibició de desnonaments o l’expropiació temporal d’habitatges buits, els sectors conservadors i neoliberals solen argumentar que s’ataca la llibertat d’empresa, la seguretat jurídica o el dret a la propietat privada.

Titllar de polititzada qualsevol protesta que demani intervenir un mercat (o el mercat) permet desviar l’atenció del conflicte de fons: el xoc entre un dret social a i el lucre de determinats lobbies i grans tenidors econòmics. S’amaga que vagues o protestes són eines per defensar uns mínims vitals per a la classe treballadora, i s’interpreten com un atac polític orquestrat per perjudicar l’economia o desestabilitzar el govern de torn.

Invertint els rols: el mercat intocable

En la lògica neoliberal, la política s’hauria de limitar a gestionar eficientment l’economia de mercat, però mai a qüestionar-la. Per tant, si un govern aprova lleis de regulació del sòl o del lloguer, la dreta sovint ho denuncia com a intervencionisme o intromissió política en l’economia.

Si la ciutadania o els sindicats surten al carrer o fan vaga contra l’especulació, se’ls acusa de polititzar el malestar o de seguir agendes partidistes per coaccionar els tribunals o el legislatiu. Etiquetar de polititzat allò que qüestiona el model socioeconòmic actual és una manera molt eficaç de defensar l’estatus quo capitalista/neoliberal, fent passar per neutres i tècniques unes polítiques econòmiques que afavoreixen clarament determinats sectors privilegiats en detriment de la majoria social.

Invertir la càrrega de prova i deslegitimar

Quan un sector ideològic, especialment de dretes, no pot rebatre fàcilment un informe tècnic, una resolució judicial, una decisió d’un organisme independent (com un defensor del poble, un consell de l’audiovisual o una junta electoral) o una dada científica que contradiu els seus interessos, l’alternativa més eficaç és atacar el missatger.

Si s’aconsegueix convèncer el públic que la institució no actua amb neutralitat sinó amb una agenda partidista, automàticament desactives el pes d’allò que diu la institució, sense necessitat de respondre amb arguments racionals o dades contrastades.

Visió de l’Estat i les institucions

Existeix una diferència filosòfica clau en com s’entenen sovint els aparells de l’Estat: moltes corrents progressistes o d’esquerres tendeixen a veure l’Estat i les seves institucions com a eines transformadores o garants del benestar social que cal defensar i ampliar.

Per contra, certs sectors liberals i conservadors (de dretes) solen tenir una desconfiança nativa cap al creixement de l’Estat i la intervenció pública, considerant sovint que la burocràcia i les institucions públiques acaben sent colonitzades per buròcrates o polítics d’esquerres. Acusar-les de polititzades encaixa amb aquesta narrativa que l’aparell estatal s’ha distanciat de la neutralitat liberal clàssica.

Protecció de l’estatus quo o de tradicions

Sovint, allò que s’acusa de estar polititzat són canvis normatius, culturals o socials (per exemple, lleis educatives, lleis de memòria històrica, polítiques de gènere o regulacions mediambientals).

Quan des de la dreta s’argumenta que aquestes qüestions s’han polititzat, sovint es vol dir que s’estan trencant consensos previs o s’estan introduint debats ideològics on abans no hi havia conflicte. Paradoxalment, es pot utilitzar tant per defensar l’estatus quo (presentant el canvi com una politització innecessària) com per deslegitimar reformes que no els convenen.

La polarització com a eina de mobilització

En la política de blocs actual, l’ús de l’etiqueta polititzat forma part d’una batalla cultural més àmplia. Genera un marc mental de nosaltres contra ells transmetent a les bases la idea que no només s’està discutint sobre una llei o un nomenament, sinó que les regles del joc democràtic estan corrompudes per l’adversari.

Això mobilitza molt més l’electorat que un debat tècnic, ja que apel·la directament a la indignació i a la defensa de la justícia i la imparcialitat.

Deixa un comentari…

Deixa un comentari…

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.