Mastodon

Habitatge

  • Preu de mercat: l’estafa

    El concepte preu de mercat es presenta des del discurs hegemònic com una dada objectiva i un equilibri natural, quan en realitat opera com una estafa estructural. Aquest mecanisme fa passar per llei econòmica allò que només és un dispositiu d’extracció de renda, dissenyat per buidar les butxaques de la gent i transferir riquesa cap…

    Read more →

  • Habitatge i feixisme

    Per a Hannah Arendt, tal com articula magistralment a La condició humana, l’espai privat de la llar i la propietat no es poden reduir mai a un mer càlcul financer. L’habitatge té un valor antropològic i existencial indispensable: actua com a refugi i protecció vital davant de les incerteses, exigències i urgències implacables de la…

    Read more →

  • Emergència en l’habitatge

    Per fer caure els preus de l’habitatge de manera sostinguda i real, l’evidència empírica i els estudis econòmics assenyalen que no existeix una bala de plata, sinó que cal combinar un paquet de mesures estructurals sobre l’oferta, la regulació i la fiscalitat. Però en una situació d’emergència o d’excepció, les eines ordinàries no actuen a…

    Read more →

  • Terra i habitatge

    L’anàlisi de la conflictivitat social en moments de crisi estructural mostra una constant històrica: quan l’accés a béns de primera necessitat (com la terra durant el primer terç del segle XX o l’habitatge en l’actualitat) entra en col·lisió directa amb la màxima rendibilitat del capital, la resposta del poder econòmic i de les opcions polítiques…

    Read more →

  • Habitatge, estafes i política

    La connexió central entre la política immobiliària neoliberal i la teoria econòmica clàssica de la redistribució es una translació directa de la famosa teoria del degoteig (trickle-down economics) al mercat de l’habitatge. No és un error de càlcul involuntari ni un error de comprensió, sinó un mecanisme d’enginyeria econòmica que consolida la desigualtat de classe.…

    Read more →

  • Habitatge, paràsits i política

    En l’anàlisi econòmica i sociològica, la qualificació del rendista com un paràsit social o un agent no productiu neix en el mateix pensament econòmic liberal i clàssic. Al llarg de la història de la teoria econòmica, figures clau han diferenciat clarament entre qui crea riquesa i qui simplement n’extreu una part sense aportar res a…

    Read more →

  • Habitatge, inseguretat i política

    El concepte de seguretat jurídica és un dels pilars centrals en el debat actual sobre l’habitatge. En la seva definició teòrica i constitucional, la seguretat jurídica és la certesa que tenen els ciutadans i les entitats que les lleis són clares, estables i que es compliran, protegint-los contra l’arbitrarietat dels poders públics. Ara bé, com…

    Read more →

  • Habitatge, mentides i política

    Per què les mesures que proposen els partits de dretes (i els centristes) per regular el mercat de lloguers i habitatge no funcionaran pels treballadors? Aquesta mena de partits defensen un model ideològic neoliberal centrat en l’estimulació de l’oferta, la seguretat jurídica per als propietaris i l’incentiu fiscal, per tant: Subordinen la vida digna al…

    Read more →

  • La Xina jacobina

    La Xina jacobina

    El cas de China Evergrande Group és el col·lapse corporatiu més gran de la història de la Xina i un dels fets econòmics més importants del segle XXI. La fallida de la companyia no només va posar fi a un imperi de 300.000 milions de dòlars en deute, sinó que va marcar el punt de…

    Read more →

  • Lobbying pel voltor immobiliari

    Per tal d’avançar en canvis legislatius favorables al voltor sense patir el cost polític o el rebuig social directe, es convenient activar una estratègia d’influència indirecta. Es tracta d’instrumentalitzar les pors i les demandes del petit propietari per utilitzar-lo com a escut reputacional, vehicle de legitimitat i altaveu mediàtic. L’estratègia es divideix en quatre blocs.…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.