El concepte de seguretat jurídica és un dels pilars centrals en el debat actual sobre l’habitatge. En la seva definició teòrica i constitucional, la seguretat jurídica és la certesa que tenen els ciutadans i les entitats que les lleis són clares, estables i que es compliran, protegint-los contra l’arbitrarietat dels poders públics.
Ara bé, com s’articula aquest concepte en la pràctica política, econòmica i mediàtica dins d’un context neoliberal?
Priorització de la propietat com a actiu per sobre de la funció social
Des d’aquesta perspectiva crítica, el discurs de la seguretat jurídica s’utilitza principalment per assegurar el rendiment econòmic del capital invertit en el mercat immobiliari.
La propietat com a negoci: Es conceptualitza l’habitatge no pas com un lloc on viure (un dret fonamental), sinó com un bé de mercat, un actiu financer o un instrument d’inversió (fons d’inversió, grans tenidors o petits estalviadors).
El marc legal que es demana: Quan els actors econòmics reclamen seguretat jurídica, sovint demanen que les lleis no limitin els preus dels lloguers, no imposin moratòries als desnonaments ni obliguin a oferir lloguers socials a famílies vulnerables, ja que aquestes mesures redueixen la rendibilitat o la capacitat de disposició de la propietat.
El conflicte entre dos drets constitucionals
Aquesta visió posa de manifest la tensió existent en els marcs legals (com la Constitució Espanyola) entre dos principis:
- El dret a la propietat privada (Article 33): Es defensa la certesa que el propietari podrà recuperar el seu bé de forma immediata en cas d’incompliment de contracte o d’ocupació, i que no se li imposaran càrregues socials.
- El dret a un habitatge digne (Article 47): S’argumenta que el mandat als poders públics de garantir l’accés a un habitatge queda subordinat o bloquejat si qualsevol regulació del mercat es considera una inseguretat jurídica per als inversors.
Protecció del capital davant la tensió social
La seguretat jurídica actua com un escut de protecció per als propietaris i fons d’inversió davant un problema d’origen estructural: la incapacitat de gran part de la població per accedir a un habitatge a preus assequibles.
En lloc d’entendre la inseguretat com la situació d’una família que no sap si podrà pagar el lloguer el mes vinent o si serà desnonada, el discurs hegemònic de la seguretat jurídica trasllada la condició de vulnerable o insegur cap al propietari o l’inversor, blindant la continuïtat del negoci immobiliari davant la conflictivitat social.
Redefinint la inseguretat
Més que una eina neutra de la llei, el concepte es fa servir com un dispositiu que altera les prioritats socials i la percepció del risc. S’emmarca dins d’una operació ideològica de caire neoliberal: la redefinició de qui pateix la inseguretat.
Inversió del concepte de vulnerabilitat
En el discurs clàssic dels drets humans, la vulnerabilitat s’associa a la persona que corre el risc de quedar-se al carrer, de perdre l’arrelament o de destinar més del 50% dels seus ingressos a sostre. El discurs neoliberal inverteix aquests termes:
El subjecte precaritzat passa a ser l’inversor, el fons d’inversió o el propietari, que suposadament pateix l’«amenaça» de la regulació pública, la morositat o l’ocupació.
El risc financer (la possibilitat que una inversió no rendeixi el que s’esperava) s’equipara o es posa per sobre del risc vital (la possibilitat de perdre la llar).
Mercantilització del dret a la vida digne
Aquesta visió redueix un bé de primera necessitat a un actiu financer com qualsevol altre. La crítica principal rau en el fet que el marc jurídic acaba blindant la expectativa de negoci per damunt de la funció social de la propietat:
Si un mercat no garanteix l’accés universal a un sostre, el sistema es considera eficient mentre els contractes es compleixin i el capital flueixi, però si l’Estat intervé per evitar desnonaments o limitar preus, el discurs neoliberal no ho interpreta com una mesura de protecció social, sinó com un atac a la seguretat jurídica que espanta la inversió.
Socialització de costos i privatització de beneficis
El text assenyala com la seguretat jurídica s’utilitza per descarregar sobre la població vulnerable les fallades estructurals del mercat:
Si els salaris no pugnen i els lloguers es desborden, la resposta del model no és ajustar el mercat a la capacitat adquisitiva real de la població, sinó exigir a l’Estat que utilitzi l’aparell judicial i policial per executar els desnonaments amb celeritat.
La pau social i l’estabilitat vital de milers de famílies es sacrifiquen per mantenir intacta la seguretat de la rendibilitat del capital.
Un biaix de classe en l’aplicació de la llei
Finalment, es fa palès que la seguretat jurídica no s’aplica de manera neutral. Es converteix en un concepte asimètric:
- Molta seguretat per al capital: Garantia de cobrament, facilitats d’expulsió i protecció d’actius.
- Molta inseguretat per a la majoria social: Contractes curts, pujades d’arrendament inassumibles, amenaces de no renovació i absència d’alternatives residencials públiques.
En definitiva, s’ha buidat de contingut el sentit originari de la seguretat jurídica (que era protegir el ciutadà enfront dels abusos de poder) per convertir-la en un escut de protecció del poder econòmic enfront de les necessitats de la societat.
Enfilall
Deixa un comentari…