Encara que pugui semblar contraintuïtiu, en el context econòmic actual, la immigració ha actuat com un fre per a la inflació. Krugman i molts altres economistes ho expliquen a través d’un concepte clau: l’augment de la capacitat productiva.
Augment de l’Oferta de Treball
Quan hi ha molta demanda (la gent vol comprar coses) però falten treballadors per fabricar-les o oferir serveis, els salaris pugen ràpidament perquè les empreses competeixen pel poc personal disponible. Aquest augment de salaris es trasllada sovint als preus finals, creant inflació.
L’arribada de nous treballadors permet que les empreses omplin les vacants sense haver d’apujar els preus de manera agressiva. Això permet que l’economia creixi (més gent treballant = més producció) sense que el sistema bulli per excés de costos.
Moderació salarial sense pèrdua de poder adquisitiu
No es tracta necessàriament de baixar els sous, sinó d’evitar l’espiral salaris-preus. Si l’oferta de treball és elàstica gràcies a la immigració, el creixement dels salaris es manté en línia amb la productivitat. Segons el model de Krugman, això és el que ha permès als EUA tenir una taxa d’atur molt baixa (prop del 4%) sense generar la inflació desbocada que molts predeien.
Flexibilitat en sectors crítics
Els immigrants sovint ocupen llocs de treball en sectors que són colls d’ampolla per a l’economia:
- Construcció i Logística: Si no hi ha camioners o obrers, el preu de l’habitatge i del transport puja, afectant tota la cadena.
- Serveis: Hostaleria i cures de persones, on la manca de personal pot disparar els preus ràpidament.
La comparació amb Europa
La paradoxa és que Europa ha estat molt més rígida:
Als EUA, l’entrada massiva de treballadors el 2023 i 2024 va ser un xoc d’oferta positiu.
A Europa, la falta de relleu generacional i unes polítiques migratòries més complexes han fet que el mercat laboral sigui més estret, dificultant la baixada de la inflació sense danyar el creixement.
Un matís important
Krugman aclareix que la immigració ajuda a la inflació pel costat de l’oferta, però també genera una mica més de demanda (els immigrants també consumeixen, compren menjar i lloguen pisos). No obstant això, la dada clau del 2024 és que la capacitat de produir dels nous treballadors ha superat amb escreix el seu consum, actuant com un benefici net per a l’estabilitat de preus.
Enfilall
Deixa un comentari…