Mastodon

Més immigrants, més amenaça

Mentre la majoria d’economistes (com Krugman) veuen la immigració com un motor que suavitza la inflació i fa créixer el PIB, molts líders polítics la presenten com una amenaça.

Aquesta desconnexió existeix perquè la política i l’economia miren la realitat amb lents diferents. Aquí tens els motius principals de per què Trump i molts governs europeus hi actuen en contra:

El factor dels salaris baixos (l’argument del treballador local)

Tot i que la immigració ajuda a l’economia general, pot tenir efectes desiguals:

  • Competència directa: Els crítics argumenten que un augment massiu de l’oferta de treball pressiona els salaris a la baixa en els sectors de baixa qualificació (construcció, agricultura, neteja).
  • Percepció de greuge: El treballador local sent que ha de competir amb algú que accepta condicions pitjors, cosa que genera ressentiment polític, encara que les dades macroeconòmiques diguin que el país és més ric.

El col·lapse dels serveis públics i habitatge

L’economia creix, però la infraestructura sovint no ho fa al mateix ritme:

  • Habitatge: L’entrada de molta gent nova augmenta la demanda de lloguers. Si no es construeixen pisos prou ràpid (com passa a moltes ciutats europees i dels EUA), els preus pugen. Aquí la immigració ajuda a baixar el preu del pa, però pot pujar el preu del sostre.
  • Saturació: Escoles i hospitals poden veure’s desbordats si el govern no reinverteix els impostos que paguen els nous residents per ampliar els serveis.

Identitat i Cohesió Social

Aquest és el punt més potent en el discurs de Trump o de partits a Europa (com a Itàlia, França o Alemanya):

  • Canvi cultural: Molts votants senten por davant la pèrdua de la identitat nacional o el canvi en els costums dels seus barris.
  • Seguretat: Sovint s’utilitzen dades de criminalitat (sovint de forma esbiaixada) per vincular immigració amb inseguretat, un missatge que electoralment és molt efectiu per mobilitzar la por.

La política del Guanyador i Perdedor

En economia, parlem de beneficis agregats (el país en conjunt té més diners). En política, es parla de distribució:

  • Els empresaris i les classes mitjanes-altes es beneficien de serveis més barats i de l’impuls econòmic.
  • Les classes treballadores poden sentir que elles paguen el cost de la integració i la competència laboral.

Polítics com Trump exploten aquesta divisió presentant-se com els protectors del treballador oblidat.

La Paradoxa del 2025-2026

Recentment, hem vist un fenomen curiós:

Trump (2025): Ha aplicat polítiques de restricció i deportacions mentre prometia baixar els preus. Molts economistes avisen que si realment redueix la força laboral dràsticament, la inflació podria tornar a pujar perquè faltaran mans per collir menjar o construir cases.

Europa: Està atrapada en la necessitat de mans per pagar les pensions d’una població envellida, però amb una pressió electoral que exigeix tancar fronteres.

La immigració és un èxit econòmic (baixa la inflació i apuja el PIB) però un repte polític i logístic (gestió de l’habitatge i la identitat). Els polítics solen prioritzar el guany electoral a curt termini (la por al canvi) per sobre del benefici econòmic a llarg termini.

Enfilall

Fes un comentari…

Deixa un comentari…

Descobriu-ne més des de Ohkwá:ri-tón

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint