El mercat offshore és la raó principal per la qual la City de Londres continua sent, juntament amb Nova York, una de les dues grans capitals financeres del planeta, malgrat que el Regne Unit ja no és l’imperi colonial que era abans. Com explica el documental The Spider’s Web, la xarxa de paradisos fiscals d’ultramar funciona com un embut gegant que xucla els diners de tot el món i els canalitza directament cap a la City de Londres.
La City es beneficia d’aquest procediment a través de tres vies molt clares:
El negoci dels facilitadors (advocats, banquers i comptables)
Els diners opacs que es mouen a les Illes Caiman, Bermudes o Jersey no es gestionen realment des d’aquelles illes caribenyes o canals marítims. A les illes només hi ha bústies de correus i servidors informàtics.
Els cervells que dissenyen aquestes estructures i cobren milions en comissions tenen els seus despatxos als gratacels de la City de Londres. La concentració de bufets d’advocats corporatius, les Big Four de la consultoria (Deloitte, PwC, EY, KPMG) i els bancs d’inversió a Londres existeix perquè ells són els arquitectes que mouen els fils de tota aquesta xarxa d’illes.
Liquiditat massiva per al sistema bancari britànic
Quan un oligarca, un dictador o una multinacional amaga milers de milions a les Illes Verges Britàniques per no pagar impostos, aquells diners no es queden guardats en una caixa forta al Carib. Els bancs d’aquestes illes són, en realitat, sucursals de grans bancs globals.
Aquests fons es transfereixen electrònicament a la City de Londres, on s’utilitzen per a fer grans inversions a la borsa de Londres, finançar fons de capital risc o donar crèdits a gran escala a nivell internacional.
Això dona als bancs de la City una quantitat de diners (liquiditat) gegantina, cosa que els permet ser molt més competitius i poderosos que els bancs d’altres països.
L’emblanquiment a través d’immobles de luxe
Una part molt important d’aquests diners offshore que passen per les illes acaba tornant físicament a Londres per comprar actius reals, especialment propietats immobiliàries de súper luxe als barris més rics de la ciutat (Mayfair, Kensington, Knightsbridge).
Fins fa molt poc, era perfectament legal que una empresa anònima de les Illes Caiman comprés un edifici sencer a Londres sense haver de dir qui n’era el propietari real. Això ha fet que milers de milions de lliures de dubtosa procedència hagin sostingut el mercat immobiliari de luxe de la capital britànica durant dècades, beneficiant les grans fortunes i constructores de la City.
És una simbiosi perfecta. la City de Londres té el millor dels dos mons. Gràcies a aquest procediment, es presenta davant del món com un centre financer net, prestigiós, amb jutges seriosos i regulació occidental, mentre que, sota mà, s’alimenta diàriament de la riquesa i el secret que li proporcionen els seus satèl·lits del Carib.
Enfilall
Deixa un comentari…