Ohkwá:ri-tón

És el somni daurat del corrent austríac d’economia i de l’anarcocapitalisme. Tot i que sona a llibertat absoluta, a la pràctica planteja problemes estructurals que poden desestabilitzar la societat tal com la coneixem.

Pèrdua de la política monetària

Si l’Estat controla la moneda, pot utilitzar-la com a eina per gestionar crisis:

• En recessió: Pot abaixar tipus d’interès o injectar liquiditat per estimular l’economia.

• Sense Estat: Si la moneda és privada ningú pot imprimir o ajustar la massa monetària per salvar empreses o ciutadans en una crisi. L’economia es torna extremadament rígida, les depressions podrien ser més profundes i llargues.

Fi de l’Estat del Benestar

L’Estat modern es finança mitjançant impostos i, sovint, mitjançant el deute (que es paga amb la moneda que ell mateix emet).

Si l’Estat no controla els diners, perd la capacitat de finançar serveis públics massius (sanitat, educació, infraestructures) en moments de vaques magres. Passaríem d’un model de ciutadà amb drets a un model de client amb saldo. Qui no tingui la moneda privada de torn, no tindria accés a serveis bàsics.

Retorn al Feudalisme Corporatiu

Si els diners no els emet l’Estat, els emetran grans corporacions o protocols privats.

Com en els Company Stores a les mines del segle XIX: l’empresa pagava amb la seva pròpia moneda que només es podia gastar a les seves botigues.

Google, Apple o una gran balena de crypto poden controlar les regles de la moneda, decidint qui pot transaccionar i qui no (censura financera privada), sense cap mecanisme de vot democràtic per canviar-ho.

Volatilitat i inestabilitat social

Una moneda estatal busca, idealment, l’estabilitat de preus. Les monedes lliures solen ser actius especulatius.

• El pa de cada dia: Imagina que el teu lloguer val 0.5 BTC. Un mes el Bitcoin puja un 50% i, de cop, no pots pagar el sostre on vius encara que el teu sou sigui el mateix.

• L’absència d’un prestador d’última instància (un Banc Central) fa que qualsevol pànic bancari o caiguda de confiança pugui fer desaparèixer els estalvis de milions de persones sense cap xarxa de seguretat (com el Fons de Garantia de Dipòsits).

Fragmentació i Babel financera

Si cada comunitat o empresa té la seva moneda:

• Els costos de transacció es disparen (canvis constants de divisa).

• Es perd la unitat de mercat, dificultant el comerç a gran escala que precisament el neoliberalisme diu defensar.

A la Unió Europea, la batalla per separar els diners de l’Estat ha entrat en una fase crítica aquest 2026. Mentre que en altres regions el moviment és purament privat, a Europa l’Estat ha decidit contraatacar amb tecnologia: l’Euro Digital.

El Banc Central Europeu (BCE) ha confirmat (març de 2026) que la legislació final per a l’Euro Digital s’espera per a mitjans d’any. No és una criptomoneda, sinó una CBDC (Moneda Digital de Banc Central).

L’objectiu és mantenir la sobirania monetària. L’Estat no vol que els ciutadans acabin utilitzant només monedes privades (com el Bitcoin o l’USDC de l’empresa Circle). A diferència del Bitcoin, l’Estat manté el control total. Pot programar els diners (per exemple, que una ajuda social només es pugui gastar en menjar) o, en casos extrems, congelar comptes amb un clic.

El lobby crypto a Brussel·les

Els lobbys (com Blockchain for Europe) estan pressionant fortament per evitar que l’Euro Digital desplaci les stablecoins privades.

• Estratègia MiCA 2: La regulació Markets in Crypto-Assets (MiCA) ja està plenament operativa. Els lobbys intenten que les normatives no siguin tan dures que facin impossible operar a Europa, denunciant que la UE pot perdre competitivitat davant dels EUA o l’Àsia.

• Narrativa sobre privadesa: El seu principal argument contra l’Euro Digital és la privadesa. Diuen que l’Estat vol vigilar cada cafè que compres, mentre que les crypto ofereixen (en teoria) més anonimat.

La Guerra de les stablecoins

El 2026 estem veient com els exchanges a Europa comencen a limitar l’ús de stablecoins que no compleixen amb les reserves de capital que demana la UE. El pla del BCE és que l’Euro Digital sigui la capa oficial, deixant les opcions descentralitzades en un segon pla o directament fora de la llei per a ús comercial comú.

La paradoxa de la llibertat a Europa

Mentre els crypto bros americans s’apropen a figures com Trump per desregular-ho tot, a Europa molts usuaris de crypto veuen l’Euro Digital com un Caball de Troia:

• Por al control social: Hi ha un corrent d’opinió que creu que l’Euro Digital és el primer pas cap a un sistema de crèdit social o un control exhaustiu de la despesa de carboni individual.

• El Bitcoin com a refugi: Curiosament, com més l’Estat intenta digitalitzar el diner, més gent veu el Bitcoin no com una eina de pagament, sinó com un refugi fora del sistema, precisament perquè és l’únic que l’Estat no pot programar ni apagar.

Resum de la situació (Març 2026)

• Euro Digital: Fase pilot prevista per al 2027; emissió possible cap al 2029.

• Bancs tradicionals: Tenen por de perdre dipòsits (la gent podria tenir els diners directament al BCE) i demanen límits de fins a 3.000 € per persona.

• Lobbys Crypto: Pressionen per mantenir el dret a la auto-custòdia (tenir les claus privades un mateix i no el banc).

Enfilall