Un dels enganys necessaris per al públic és que vivim en una economia capitalista, però els rics no s’ho creuen pas. Ells insisteixen a crear un estat poderós que els protegeixi del mercat. Si Goldman Sachs fa un negoci arriscat, estan protegits. Si fallen, poden anar a l’estat a demanar un rescat.
Noam Chomsky, The Divide
Capitalisme per als pobres, socialisme per als rics
L’Estat no és un àrbitre neutral, és una superestructura per garantir i legitimar l’estructura. L’Estat no serveix al poble, sinó que és l’eina de la classe dominant per mantenir les condicions que els permeten seguir sent la classe dominant.
Marx, Engels, Gramsci
El lliure mercat s’utilitza per a disciplinar als treballadors, però es suspèn quan les elits financeres corren riscos que podrien fer caure el sistema.
Massa gran per caure (Too big to fail)
Pedra angular de l’engany. Quan una entitat com Goldman Sachs o altres gegants bancaris prenen riscos extrems, ho fan sota la xarxa de seguretat del risc moral:
- Socialització de pèrdues: Si les apostes financeres surten bé, els beneficis són privats. Si surten malament i amenacen amb col·lapsar l’economia, l’Estat intervé amb diners públics (el rescat).
- Avantatge competitiu: El simple fet que el mercat sàpiga que l’Estat no deixarà caure aquestes empreses els permet obtenir crèdits més barats que a una PIME, la qual cosa ja és una subvenció implícita permanent.
Pels qui recordin les protestes del 15M aquest era un dels motius: privatització dels beneficis, socialització del deute.
L’Estat com a guardaespatlles del capital
L’Estat no és un àrbitre neutral, sinó una eina de protecció:
- Subvencions i externalitats: Moltes de les grans fortunes de Silicon Valley o de la indústria militar no existirien sense la recerca bàsica finançada per l’Estat (internet, GPS, biotecnologia). El sector públic assumeix el cost i el risc de la innovació, però el sector privat se’n queda les patents i els guanys.
- Regulació a mida: Les elits financeres influeixen en la legislació per assegurar-se que les normes del joc els afavoreixin, eliminant barreres o creant mecanismes que dificultin la competència real de nous actors més petits.
El dualisme del mercat
L’engany consisteix a aplicar dues regles diferents segons la posició social:
- Per a la població general: Es predica austeritat, competència ferotge, reducció d’ajudes públiques i la idea «si no te’n surts, és culpa teva» (individualisme radical).
- Per a elits: Corporativisme. L’Estat actua com un mecanisme de planificació que assegura la liquiditat, protegeix els preus dels actius i garanteix que el mercat mai els castigui de forma definitiva.
Sobre la mandanga de l’austeritat i el desenvolupament de la idea per a disciplinar la classe treballadora:
L’ordre del capital (The Capital Order: How economists invented austerity and paved the way to fascism)
La protecció estatal del capital financer genera una desconnexió total: el sector financer pot estar en màxims històrics gràcies a la intervenció del Banc Central i l’economia real pot estar patint una recessió profunda.
No és capitalisme pur de mercat, és un sistema d’economia mixta dirigida: el risc es col·lectivitza i la riquesa es concentra, utilitzant l’Estat no per redistribuir cap a baix, sinó per blindar els de dalt contra la volatilitat que ells mateixos generen.
Exactament el que es va fer evident en l’estafa el 2008.
Enfilall
Deixa un comentari…