Per entendre a fons la dicotomia del control en Marc Aureli, cal anar més enllà de la simple definició i desgranar el mecanisme psicològic i filosòfic que l’emperador utilitzava cada nit en el seu diari. Per a ell, no era una teoria buida; era una qüestió de supervivència mental mentre gestionava un imperi en crisi.
El que no podem controlar
Marc Aureli feia una llista mental de tot allò que pertany al món exterior. En el seu context com a emperador, aquests elements eren brutals:
Traïcions i malícia humana: Començava els seus dies dient-se a si mateix: Avui em creuaré amb un desagraït, un insolent, un mentider, un envejós… Sabia que el caràcter dels altres és una variable externa. No pots obligar ningú a ser lleial o agraït (com va viure amb la revolta del seu general de confiança, Avidi Cassi).
Plagues i malalties: Durant el seu regnat va esclatar la Pesta Antonina (probablement verola), que va delmar l’imperi i va matar milions de persones, inclosos membres de la seva família. La biologia i la malaltia són fenòmens de la naturalesa, completament aliens a la voluntat humana.
El clima i els esdeveniments naturals: Crucial durant les seves campanyes militars a Germània. Si plovia, si feia un fred extrem al Danubi o si el terreny era impracticable, queixar-se era, per a ell, un acte de rebel·lió absurd contra l’univers.
Reputació i fama: Tot i ser l’home més poderós de la Terra, sabia que el que l’opinió pública de Roma pensés d’ell estava fora del seu abast. La posteritat i la fama són efímeres i depenen del judici d’altres ignorants.
El que podem controlar
L’estoïcisme redueix el cercle de control a un espai molt petit però absolutament protegit: la ment (la ciutadella interior). Marc Aureli es concentrava en tres elements:
El judici (l’opinió sobre les coses): Aquest és el secret de la seva filosofia. Un esdeveniment extern (per exemple, una traïció) és neutre; és només un fet. El dolor no prové del fet en si, sinó de la interpretació que en fas. Si et dius a tu mateix m’han fet mal, sents dolor. Si elimines el judici, elimines la ferida.
L’impuls cap a l’acció (la intenció): No pots controlar si guanyaràs la batalla, però sí que pots controlar si faràs tot el que estigui a les teves mans, amb la màxima virtut i deure, per preparar-la. El focus es mou del resultat a l’esforç.
El desig i l’aversió: Controlar què desitgem (només allò que depèn de nosaltres, com ser justos o honestos) i què intentem evitar (el vici, la mandra o la covardia). Si desitges que no plogui o que ningú et menteixi, estàs lligant la teva felicitat a un factor extern i esdevens un esclau.
El mecanisme psicològic: com es tradueix en estabilitat?
Marc Aureli aplicava aquest filtre a través d’un procés que avui dia la Psicologia Cognitivo-Conductual (que ve directament de l’estoïcisme) anomena reestructuració cognitiva:
- Esdeveniment extern (una plaga a Roma)
- Filtre de la dicotomia (això no depèn de mi)
- Judici intern (és la natura, faré el possible per pal·liar-ho)
- Resposta emocional (calma i acció eficaç)
Si eliminem el pas de capficar-nos per l’esdeveniment extern, l’energia mental es conserva intacta. L’estabilitat mental de Marc Aureli no consistia a no sentir res (no era un robot), sinó a no afegir un patiment secundari a les coses que ja havien passat.
Esborra la imaginació. Atura l’impuls de les passions. Redueix el temps al present. Limita’t a allò que depèn de tu.
Enfilall
Deixa un comentari…