La literatura de gestió empresarial moderna adapta els conceptes clàssics de les Meditacions per convertir-los en eines d’eficiència i rendiment. El management adopta l’estoïcisme de Marc Aureli i en desvirtua l’objectiu original:
La dicotomia del control: Traduït com a Cercle d’influència o Locus de control intern. S’aplica per pair la incertesa del mercat, desvincular l’ego dels fracassos en els projectes i demanar als empleats que controlin la seva reacció davant de situacions d’estrès.
La ment com a fortalesa: Sota etiquetes com resiliència, intel·ligència emocional o antifragilitat, s’entrena el personal per veure els fracassos com a aprenentatges per pivotar (canviar d’estratègia o de model de negoci), rebre avaluacions de rendiment brutals sense immutar-se i mantenir una hiper-regulació emocional a l’oficina.
El deure i la comunitat: Idees de cooperació i sympatheia que es transformen en cultura de pertinença, treball en equip (alineació estricta amb la missió corporativa), lideratge de servei i tolerància professional davant dels conflictes interns.
La impermanència (Memento Mori): Es comercialitza com a gestió del temps. S’utilitza la urgència de la mort per eliminar la procrastinació, acceptar el tancament de negocis obsolets i buscar un propòsit corporatiu forçat. Es buida el memento mori de la seva dimensió espiritual o ètica i se’l transforma en un mecanisme de pressió, eficiència i adaptació al canvi.
Encerts: aspectes positius de la seva aplicació
L’aplicació d’aquests principis comporta millores evidents en la dinàmica de treball si es compara amb models autoritaris clàssics:
Eficiència i agilitat: Elimina la paràlisi per l’anàlisi, redueix el dramatisme davant els problemes del dia a dia i agilitza l’adaptació als canvis del mercat.
Lideratge humanitzat i col·laboratiu: Trenca amb l’individualisme tòxic, fomenta l’ajuda mútua i substitueix el cap tirànic per un líder empàtic.
Protecció de l’ego: Ajuda el professional a no identificar el seu valor humà amb el seu èxit o el seu càrrec, i permet relativitzar les discussions supèrflues o burocràtiques.
Ombres: la distorsió del missatge original
El gran perill, definit com a estoïcisme de conveniència o de consum, és que buida l’ètica original de Marc Aureli per utilitzar-la com a eina de pressió:
Privatització de l’estrès i gaslighting: S’utilitza la filosofia com un analgèsic. Si un treballador pateix ansietat o burnout per culpa d’una mala organització, objectius impossibles o caps tòxics, la responsabilitat es trasllada a l’empleat per no ser prou resilient o no tenir una ment fortalesa.
Xantatge de la falsa lleialtat: Es confon la comunitat universal de Marc Aureli amb una societat mercantil. S’instrumentalitza el concepte de família o deure per exigir sacrificis personals en benefici dels accionistes, ocultant l’asimetria que l’empresa et pot acomiadar en qualsevol moment per motius econòmics.
Instrumentalització i conformisme: S’exigeix tolerància i silenci davant de comportaments abusius sota el pretext de suportar la ignorància de l’altre. A més, una mala comprensió de la dicotomia del control pot generar passivitat o submissió davant de directrius errònies.
Productivitat tòxica en lloc de pau mental: Marc Aureli buscava la tranquil·litat de l’ànima i desinflar l’ego. El management modern capgira la intenció: utilitza el Memento Mori i la ciutadella interior per generar una urgència hiperactiva, crear perfils deshumanitzats o freds i esprémer al màxim l’atenció de l’empleat en benefici de la rendibilitat del trimestre.
Marc Aureli buscava defensar la seva integritat ètica i alliberar la ment de les cadenes externes. Els manuals de gestió empresarial cometen la hipocresia d’utilitzar l’estoïcisme com un escut o una eina de manipulació perquè els treballadors aprenguin a tolerar entorns disfuncionals i a estimar les seves pròpies cadenes.
Enfilall
Deixa un comentari…