Per a Marc Aureli, la frase llatina Memento Mori (recorda que moriràs) no era un eslògan ombrívol ni una fixació morbosa amb la tomba. Al contrari, era la seva eina més potent de clarividència mental. Com a emperador, vivia envoltat de luxes, elogis constants, un poder absolut sobre milions de vides i la temptació constant de caure en la megalomania. Recordar la mort era la seva connexió a terra, l’única veritat democràtica que el posava al mateix nivell que el darrer esclau de Roma.
Filtre contra l’ego i la vanitat
L’emperador utilitzava la mort com un dissolvent per a qualsevol intent de supèrbia. Sovint feia exercicis mentals d’una gran fredor anatòmica i històrica per recordar la insignificança dels grans personatges:
Feia llistes de caiguts. Es recordava d’Alexandre el Gran, de Juli Cèsar o de Pompeu. Homes que van sacsejar el món sencer i que, al final, van haver de marxar d’aquesta vida exactament igual que el seu mulater.
Reflexionava sobre la buidor de la fama, sobre el fet que aquells que l’elogiaven avui, demà estarien morts, i que els qui els succeïssin també moririen. La posteritat és un eco buit en un desert. I provava de mirar les coses des de dalt, veient els milers de milions de persones que ja han passat, les que hi han i les que vindran. La nostra vida no és més que un punt imperceptible en el teixit del temps infinit.
Alliberament del present (sense angoixa)
A diferència del nihilisme modern, que diu com que res importa, la vida no té sentit, l’estoïcisme de Marc Aureli diu: com que la vida és curta, només el present té valor.
Si la mort pot arribar en qualsevol moment, la queixa, el rancor, la mandra o la procrastinació deixen de tenir sentit. El temps es converteix en un recurs escàs i preciós.
L’únic que perdem és el present. Marc Aureli fa una observació brillant: ningú perd el passat (perquè ja no el té) ni el futur (perquè encara no li pertany). Per tant, tant si vius tres anys com si en vius deu mil, la mort només et pot prendre el moment present. Si estàs clavat en el aquí i ara, la mort no et pot robar res més.
El Memento Mori es converteix en un motor per a la virtut. No podem deixar la bondat o el deure per a demà.
No actuïs com si haguessis de viure deu mil anys. El destí impera sobre teu. Mentre vius, mentre és a les teves mans, sigues bo.
Com s’aplica en el dia a dia?
Marc Aureli utilitzava un exercici pràctic diari molt potent que transformava radicalment la seva percepció de la realitat. Consistia a canviar el marc mental d’una acció quotidiana mitjançant un senzill procés de reestructuració:
| Acció quotidiana | Filtre Memento Mori | Resultat psicològic |
|---|---|---|
| Anar a dormir | Potser no em desperto | Gratitud per un dia viscut, adéu a les revenges. |
| Parlar amb un fill | Demà potser no hi serà | Presència absoluta, paciència, eliminació de la ira. |
| Prendre una decisió | Potser és la darrera | Màxima integritat, eliminació de la superficialitat. |
La mort com un procés natural
Finalment, Marc Aureli es treia de sobre la por a la mort desmuntant-la científicament. Per a ell, com a bon estoic, l’univers és canvi i transformació constant.
Morir és tan natural com néixer, com la caiguda de la fulla a la tardor o el pas de la infantesa a l’adolescència. És simplement la dissolució dels elements químics que ens formen per tornar a la natura.
Has embarcat, has navegat, has arribat a port: desembarca.
La mort és la darrera ordre de la Natura, i resistir-s’hi o tenir-li por és tan absurd com enfadar-se perquè es fa de nit.
Enfilall
Deixa un comentari…