La victòria de David no va ser un miracle de fe, sinó el triomf d’una estratègia superior. Es va negar a lluitar en els termes de Goliat. Si s’hagués posat l’armadura de Saül i hagués lluitat amb una espasa, hauria jugat a favor dels punts forts de Goliat. En confiar en la seva fona, va transformar un duel en un combat de projectils, explotant la seva pròpia mobilitat contra la massa feixuga del gegant.
A la primera part de Strategy: A History, Lawrence Freedman resumeix la lliçó d’aquest enfrontament amb l’anterior passatge. Més endavant, en analitzar la transició cap al pensament grec, Freedman arrodoneix la cita connectant-ho amb la teoria clàssica:
Això representa l’arquetip primigeni de la metis (l’intel·lecte astut) derrotant la bie (la força bruta). L’estratègia neix quan el feble descobreix que pot canviar les regles del joc per anul·lar l’avantatge del fort.
Freedman desmunta la idea popular que la victòria de David va ser un simple miracle sobrenatural i en fa un anàlisi purament estratègic i militar.
El rebuig de les regles de l’adversari
Destaca el moment en què el rei Saül intenta posar-li a David la seva pròpia armadura de bronze i una espasa per lluitar. David se les emprova, però de seguida les rebutja perquè gairebé no es pot ni moure.
David entén perfectament que si intenta lluitar contra Goliat fent servir les mateixes regles que el gegant (combat d’infanteria pesant cos a cos), la derrota és inevitable. L’estratègia comença, precisament, per rebutjar el terreny de joc on l’enemic és superior i trencar les seves expectatives.
El canvi tecnològic i tàctic (asimetria)
Goliat surt al camp de batalla esperant un duel tradicional de campions: espasa contra espasa, escut contra escut. Va carregat amb fustes i metalls pesants, cosa que el fa letal en la distància curta però extremadament lent.
David canvia radicalment la naturalesa del combat convertint-lo en una lluita a distància. Freedman recorda que, a l’antiguitat, un llançador de fona (slinger) expert no era un noi jugant, sinó l’equivalent a un franctirador modern; la pedra viatjava a una velocitat i amb una força d’impacte capaç de perforar un crani. David utilitza la mobilitat i la tecnologia de projectils contra la rigidesa de la força bruta. Goliat ni tan sols va comprendre que estava en un combat a distància fins que va rebre l’impacte.
Metis (astúcia) contra Bie (força)
Freedman aprofita aquest relat de l’Antic Testament per connectar-lo amb els conceptes grecs de la lliuta:
Goliat representa la Bie: La força física pura, l’arrogància militar i la dependència absoluta del poder acumulat.
David representa la Metis: L’astúcia, la capacitat de mimetitzar-se, la flexibilitat de pensament i l’habilitat per trobar i explotar el punt feble de l’enemic (l’únic tros d’armadura de Goliat que quedava al descobert: el front).
Per a Lawrence Freedman, el relat de David i Goliat és l’arquetip primigeni de la definició d’estratègia: l’art de fer que el feble pugui guanyar el fort manipulant l’entorn, alterant els mètodes de combat i utilitzant el cervell per sobre dels músculs.
Enfilall
Deixa un comentari…