Aquesta definició és el cor de tota la tesi de Lawrence Freedman i trenca directament amb la visió burocràtica. Per entendre-la a fons, hem de desgranar els dos conceptes clau que conté: la creació de poder com a multiplicador i la naturalesa viva de l’entorn.
Estratègia com a alquímia: crear poder on no n’hi ha
Quan Freedman diu que l’estratègia és l’art de crear poder, està dient que l’estratègia és l’arma dels febles o dels qui es troben en desavantatge. Si fóssim completament superiors en recursos, diners, tecnologia o soldats, no ens caldria cap estratègia; en tindríem prou amb l’execució d’un corró. El fort simplement escombra; l’estrateg calcula.
L’habilitat d’aconseguir més del que dictaria el simple balanç inicial de forces s’entén molt millor a través dels tres mecanismes que Freedman analitza:
Asimetria informativa (engany): Si aconseguim que l’adversari concentri les seves forces en un lloc equivocat, hem multiplicat el nostre poder real en el lloc del conflicte sense haver afegit cap recurs nou. El poder neix de la ment de l’altre.
Canvi de regles (agenda): L’estrateg intel·ligent es nega a lluitar en el terreny on l’adversari és fort. Si una petita empresa competeix contra una multinacional en pressupost de màrqueting, perdrà. Si canvia el terreny de joc cap a la hiperpersonalització o la comunitat local, ha creat un nou balanç de forces.
L’art de les coalicions: El poder no és un recurs estàtic que tenim guardat en una caixa. És relacional. Sumar el suport de tercers actors que inicialment eren neutrals és la forma més clàssica de generar poder del no-res.
Pla vs. Estratègia: el mite del camí buit
Aquesta és la distinció més valuosa del llibre. A les escoles de negocis, a l’administració pública o a la nostra vida personal, sovint confonem fer llistes de tasques amb fer estratègia.
Freedman ho defineix així:
| El Pla | L’Estratègia |
|---|---|
| Assumeix un entorn estàtic, buit o passiu. | Sap que l’entorn és un ecosistema viu i reactiu. |
| És una seqüència lineal de passos: Si faig A, passarà B, i després faré C. | Els passos són hipòtesis. Si faig A, l’adversari respondrà amb X, per tant ens cal estar preparats per fer o . |
| És un document rígid; l’èxit es mesura segons el compliment estricte del guió. | És un marc dinàmic; l’èxit es mesura segons la capacitat d’adaptació. |
| Funciona excel·lentment en enginyeria (ex: construir un pont: els rius no canvien de lloc per fotre l’enginyer). | És imprescindible en política, negocis i guerra (on l’altre es mou per fer-nos caure). |
Aquesta idea enllaça directament amb la famosa frase del boxejador Mike Tyson: Tothom té un pla fins que rep el primer cop de puny a la boca. El cop de puny és la realitat de l’adversari intel·ligent que el teu pla lineal havia ignorat.
Què significa conviure amb un entorn viu?
Quan competim en un mercat o lluitem per una causa, ens cal assumir que els nostres competidors o oponents no es quedaran asseguts veient com executem el nostre pla perfecte. Això implica tres condicions inevitables:
Efecte mirall: Ells també ens estan analitzant. La nostra mateixa acció estratègica canvia la mentalitat de l’enemic. El moment en què llancem un producte innovador, el rival comença a dissenyar la seva rèplica. El pla de llançament caduca l’endemà de sortir al mercat.
Fricció inevitable: Com que hi ha altres voluntats en joc, el soroll, la mala comunicació, la por i la contra-estratègia enemiga faran que les coses mai surtin com s’havien dissenyat sobre el paper.
L’estratègia és un procés, no un esdeveniment: No es pot acabar una estratègia. Com que l’entorn evoluciona constantment i els adversaris canvien, l’únic que podem fer és gestionar la transició d’una situació a la següent.
En conclusió, ampliar la frase de Freedman ens porta a una realitat lliure d’arrogància: fer estratègia no és dissenyar un futur perfecte com si fóssim déus en un món buit. Fer estratègia és acceptar que juguem una partida d’escacs eterna on les peces de l’altre també es mouen soles, i on la nostra feina és maniobrar amb astúcia per inclinar la balança al nostre favor a cada nou moviment.
Enfilall
Deixa un comentari…