L’exorcisme és, probablement, l’únic procediment administratiu de la història on el client pot acabar levitant o insultant en sumeri de manera completament gratuïta. En un món on ens pensem que ho tenim tot controlat amb aplicacions mòbils i tutorials de YouTube, la intrusió d’una entitat de l’inframon en el cos d’un parent o amic continua sent un contratemps d’allò més molest.
El propòsit d’aquest tutorial és oferir una guia clara, concisa i lliure d’angoixes apocalíptiques per afrontar una possessió demoníaca des de la comoditat de la llar. L’objectiu no és convertir-nos en sants d’un dia per l’altre, sinó dotar-nos de les eines conceptuals necessàries per reaccionar amb dignitat si el gat de la família comença a recitar els deu anti-manaments de Satanàs amb veu de baríton.
Perquè la feina ben feta no té ni fronteres ni dimensions, aquesta guia no s’inspira en guions de Hollywood ni en fòrums conspiranoics d’internet, sinó en la normativa vigent del sector més exigent del mercat:
El Rituale Romanum (edició clàssica de 1614): El manual d’usuari original. Un text que ha sobreviscut a segles de burocràcia eclesiàstica i que conté les línies de diàleg exactes que fan venir mal de cap als dimonis de tota la vida.
El decret De exorcismis et quibusdam supplicationibus (1999): L’actualització oficial impulsada pel Vaticà. La reforma laboral de l’infern, que bàsicament ens obliga a passar primer pel psiquiatre abans de començar a llançar aigua beneïda a tort i dret.
Preparem l’estola, revisem la data de caducitat de l’aigua beneïda i mantinguem la calma: a cap de carrer, el llogater infernal no té contracte i la llei ens empara. Per evitar confusions degudes a l’ús de nomenclatura medieval arcaica, els subjectes d’aquesta operació (ritual) es denoten com:
- L’Agent: De la singularitat divina, l’exorcista.
- L’Actiu: Perquè no para de bellugar-se, renegar, parlar en llengües diverses, ferir-se la pell escrivint noms que podria dir en veu alta i cavernosa, i sovint vomita masses verdes pestilents. El posseït.
- L’Anomalia: El diable, el Príncep de les Tenebres, Satanàs, Llucifer, Bel-zebú, el ministre d’Hisenda, l’Àngel Caigut, Asmodeu, el Gran Drac, la Gran Serp…
Són sis passos, perquè sis és tres cops dins de 666.
Pas 1: Diagnòstic (és l’Anomalia o només un dilluns passat de rosca?)
Abans de treure el kit de neteja espiritual, l’Agent s’ha d’assegurar que no s’està confonent una possessió amb un mal dia. El protocol catòlic és molt primmirat amb això. L’Actiu ha de mostrar, com a mínim, tres d’aquests símptomes:
Parla en llatí clàssic, arameu o sumeri: Si de cop i volta l’Actiu comença a parlar un llatí perfecte sense haver passat de primer de l’ESO, punt a favor del dimoni.
Força de superheroi Marvel: Si calen quatre homes ben valents per aguantar un Actiu de quaranta-cinc quilos, tenim un problema.
Saber coses que no hauria de saber: Si l’Actiu endevina on va amagar algun membre de la família els diners del premi de Nadal o què va sopar el dimarts de la setmana passada, no és intuïció; té línia directa amb l’infern.
Al·lèrgia als objectes sagrats: Si se li ensenya un crucifix o se li tira una mica d’aigua beneïda i reacciona com si li haguéssim llançat àcid sulfúric, un altra punt pel dimoni.
Pas 2: Checklist de material
No es pot anar a la guerra contra l’Anomalia amb les mans a les butxaques. L’Agent necessita l’equipament oficial de combat:
[ ] Autorització del bisbe: El document més important. Sense aquest paper firmat, l’Anomalia se’n riurà a la cara de l’Agent i la cosa pot derivar en una possessió grupal de conseqüències imprevisibles. No cal imaginar-s’ho, terrible.
[ ] Aigua beneïda (molta): L’equivalent místic de l’esprai de pebre.
[ ] Un crucifix de bona mida: Per brandar-lo amb autoritat. Res de creuetes de fusta petites de primera comunió.
[ ] Sotana reglamentària i estola morada: El morat és el color de la penitència, i a l’infern els fa un mal d’ulls terrible.
[ ] El llibre d’instruccions (Rituale Romanum): Perquè improvisar oracions davant d’un esperit mil·lenari mai surt bé.
Pas 3: Escalfament (lletanies i aigua per a tothom)
S’ha de començar la sessió amb calma però amb fermesa. Amb les finestres tancades (més que res pels veïns) es reciten les Lletanies dels Sants. Això equival a anar cridant els noms dels cosins grans abans d’una baralla per veure si l’altre s’acollona.
Simultàniament, s’aprofita per llançar aigua beneïda de manera generosa per tota l’habitació. Si l’Actiu comença a insultar en cinc idiomes diferents, objectiu assolit: l’Agent ha aconseguit tota l’atenció de l’Anomalia.
Pas 4: El cos a cos (preguntar el nom)
Aquí ve la part psicològica del protocol catòlic. No es pot fer fora algú de casa si no sabem com es diu. Cal plantar-se davant d’ell, ensenyar el crucifix i exigir-li el nom.
Consell professional: L’Anomalia és un mentider compulsiu. Dirà que es diu Asmodeu, Llucifer, Pazuzu, El cobrador del frac o fins i tot Daniel Esteve, fundador i propietari de Desokupa. Tot s’hi val. L’Agent no s’ha de creure res a la primera, ha d’insistir fins que s’enfonsi. Saber el seu nom real dona el control del ritual.
Pas 5: L’ordre de desnonament (Vade retro)
Un cop s’ha revelat el nom, l’Agent passa de la fase de si us plau, Déu meu (fórmula deprecativa) a la fase de te’n vas al carrer ara mateix (fórmula imperativa): ha de recitar amb veu de tro el text oficial en llatí, el famós Vade retro, Satanàs!1. Es recorda a l’Anomalia que ja va perdre la guerra fa uns quants mil·lennis, que el terra on trepitja és sagrat i que el seu temps d’estada gratuïta en aquest cos s’ha acabat.
L’Actiu es retorçarà, potser levitarà una mica (compte amb llampares i sostres) o intentarà recordar aquells pecat que l’Agent va cometre als deu anys per induir-li complex de culpa. Ni cas. L’Agent ha de seguir llegint el llibre amb actitud ferma.
Pas 6: Neteja de final de festa
Quan l’Actiu es quedi flàccid, deixi de treure escuma per la boca i demani un got d’aigua amb veu normal, l’Anomalia haurà marxat (probablement per avorriment).
L’Agent, en companyia de familiars i amics presents, ha de resar una oració d’acció de gràcies, obrir les finestres per ventilar la pudor de sofre i, sobretot, recordar a l’Actiu que a partir d’ara res de fer consultes ouija ni jugar amb grimoris estranys.
- No s’ha d’utilitzar la nomenclatura d’aquest tutorial per interrogar/esbroncar l’Actiu (p. exe. Vade retro, Anomalia!) quan es facin servir expressions reglades pel canon, normalment en llatí, de les quals l’experiència mil·lenària n’ha demostrat l’efectivitat. Les Anomalies no respondran a formules que no siguin en llatí correcte ni a mots que no hagin sentit mil·lennis abans. ↩︎
Deixa un comentari…