Aquest article descriu el maridatge estètic (mashup conceptual) en la cultura popular entre els Pilars de la Creació i la Porta de Tannhäuser i proposa arguments per sol·licitar a la Unió Astronòmica Internacional (IAU) el canvi de nom.
La remescla entre els Pilars de la creació i la Porta de Tannhäuser en la cultura popular és un fenomen fascinant de sinestèsia cultural. Tot i que un és un lloc real i l’altre és una línia de diàleg de ciència-ficció, sovint s’entrellacen en l’imaginari col·lectiu. El motiu principal de la confusió és el moment en què tots dos conceptes es van instal·lar en la ment del públic:
Blade Runner es va estrenar el 1982, deixant la Porta de Tannhäuser surant en la imaginació de milions de persones sense cap imatge real associada. L’any 1995, el telescopi Hubble va publicar la fotografia dels Pilars de la Creació. Aquella imatge, amb colors vius, formes colossals de gas i un aire profundament místic, semblava literalment extreta de la millor ciència-ficció.
Com que el cinema mai ens va mostrar com era la Porta de Tannhäuser, el cervell de molts aficionats va adoptar la imatge real dels Pilars de la Creació com la representació visual perfecta d’allò que Roy Batty descrivia en el seu monòleg.
Un llenguatge gairebé religiós
Tots dos conceptes fan servir paraules que ressonen amb una gran força espiritual i existencial: Pilars de la creació sona a lloc fundacional, diví i còsmic. Porta de Tannhäuser (amb la referència wagneriana) i el context del monòleg parlen de la mort, la memòria i la fragilitat de l’existència:
…tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja.
Aquesta càrrega poètica fa que es basin en el mateix tipus de sentiment: la petitesa de l’ésser humà davant la immensitat de l’univers.
Les expressions s’han fusionat i homenatjat tantes vegades en portades de llibres, videojocs (com Mass Effect o Eve Online), temes de música electrònica i articles de divulgació científica que les línies s’han tornat difuses. I sovint es troben muntatges a internet on es llegeix el monòleg de Blade Runner escrit sobre el fons de la fotografia del Hubble, fent que les noves generacions bategin inconscientment la imatge real amb el nom de la ficció.
Per poder presentar aquesta proposta a la Unió Astronòmica Internacional (IAU) cal dotar-la d’un cos argumental prou sòlid analitzant detalladament com cada un dels punts que connecta la ciència amb la filosofia i la cultura contemporànies.
Precedent històric i paper de la ciència-ficció en el progrés real
La ciència i la ciència-ficció mantenen una relació de retroalimentació constant. Batejar objectes celestes amb referències literàries o mitològiques no és cap novetat, però fer-ho amb la cultura pop contemporània reconeix el motor humà que hi ha darrere de la investigació.
El precedent de la NASA: L’any 1976, la NASA tenia previst anomenar la seva primera llançadora espacial com a Constitution. Una campanya massiva dels seguidors de Star Trek va recollir milers de cartes, fet que va portar el president Gerald Ford a demanar oficialment el canvi de nom a Enterprise. Aquest fet va demostrar que la cultura popular pot batejar tecnologia científica real.
El relleu generacional dels astrònoms: La generació de científics que actualment lidera projectes com el telescopi James Webb o que opera el Hubble va créixer professionalment i personalment durant les dècades dels 80 i 90, la mateixa època de l’impacte de Blade Runner. Batejar els Pilars com a Porta de Tannhäuser és un reconeixement al combustible mental (la imaginació) que va empènyer aquests investigadors cap a les carreres STEM.
Desmitificació i modernització de la nomenclatura astronòmica
La nomenclatura astronòmica oficial està plena de referències a déus grecs, romans o conceptes del misticisme clàssic. El nom Pilars de la Creació (atribuït originalment a William P. Blair i l’equip del Hubble el 1995) té un biaix metafísic medieval.
Superar l’antropocentrisme religiós: El terme creació evoca una voluntat divina o un inici d’ordre gairebé bíblic. En el segle XXI, l’astronomia busca descriure processos biofísics i cosmològics.
Adopció d’un mite laic i universal: La tragèdia del replicant Roy Batty a Blade Runner és una reflexió existencialista sobre la finitud de la vida, la memòria i el valor del que observem. Canviar el nom per Porta de Tannhäuser substitueix un dogma religiós per una faula humanista de respecte cap a l’univers i la pròpia consciència de qui el mira.
Coherència astrofísica i poètica espacial
La petició no es basa només en el romanticisme, sinó en analogies físiques reals que els mateixos astrònoms poden respectar.
La dinàmica d’una Porta: Des del punt de vista astrofísic, aquestes columnes de gas no són estructures estàtiques (com un pilar d’un temple), sinó zones de transició altament dinàmiques. El gas i la pols estan sent empesos, escalfats i transformats contínuament per la radiació de les estrelles properes. És, literalment, un llindar còsmic: la matèria amorfa interestel·lar creua aquesta porta per convertir-se en estrelles i planetes.
La triangulació d’Orió: El monòleg diu:
Naus d’atac cremant més enllà d’Orió… prop de la Porta de Tannhäuser.
En el cel real, la constel·lació d’Orió conté la Nebulosa d’Orió (M42), que és el viver estel·lar massiu més proper a la Terra.
Els Pilars de la Creació estan a la Nebulosa de l’Àliga (M16). Totes dues són estructures de la mateixa naturalesa física (regions H II). Assignar el nom de Tannhäuser a M16 tanca un cercle perfecte en el mapa dels grans vivers estel·lars de la nostra galàxia.
Normalització de la sinestèsia cultural a internet
L’era digital ha diluït les fronteres entre la ciència acadèmica i la cultura d’internet. La comunitat astronòmica sovint lluita per connectar amb el públic jove.
Els mems i la viralitat: A plataformes com Reddit, YouTube o TikTok, les imatges del James Webb i del Hubble dels Pilars s’editen de manera recurrent amb el monòleg de Blade Runner de fons o amb música de sintetitzador synthwave. El públic ja ha decidit en l’àmbit digital que aquestes dues idees conviuen en el mateix espai mental.
L’accessibilitat de la ciència: Oficialitzar el nom aprofitaria aquest corrent cultural a favor de la divulgació. Un estudiant que busqui informació sobre la pel·lícula es trobarà immediatament amb dades científiques reals sobre la densitat del gas interestel·lar, el cicle de vida de les estrelles i l’evolució galàctica. És utilitzar la ficció com a ham per a la ciència pura.
Document de proposta a la Unió Astronòmica Internacional (català)
Deixa un comentari…