La implantació de la religió en algunes comunitats sense estat és un factor important a tenir en compte. En principi no serien un obstacle per a aquest embrió d’estat; al contrari, actuarien com a motor d’ordre i cohesió social. Les religions poden aconseguir el que l’Estat modern mai ha pogut: una transformació interna profunda dels codis de conducta de la comunitat des de la fe.
L’embrió d’estat podria integrar i canalitzar aquesta realitat religiosa a través de diversos punts clau:
Codi Ètic
Les religions tenen normes molt estrictes respecte a la conducta personal (prohibició de l’alcohol, les drogues, el joc i la violència). Un percentatge elevadíssim de la petita delinqüència està lligat a les addiccions. La religió pot actuar com un centre de rehabilitació massiu i eficaç basat en la fe i el suport comunitari.
Les estructures de salut i prevenció social de la Mutualitat pròpia podrien finançar i recolzar els programes socials de les esglésies, multiplicant la seva eficàcia per reinserir persones que abans delinquien.
Jutges de Pau i mediadors
En l’estructura judicial pròpia que hem dissenyat abans, els responsables religiosos (sacerdots, pastors, imams) ocuparien un lloc natural i central. En moltes comunitats, tenen tanta o més autoritat moral que els caps tradicionals. Ells ja resolen conflictes diaris (disputes familiars, deutes, baralles) a través de la paraula i la mediació.
Es podria formar els responsables religiosos en la Llei de Mediació i Arbitratge de l’Estat receptor. Així, quan un pastor, per exemple, resol un conflicte a l’església, la seva decisió es podria firmar en una acta legal, donant-li validesa jurídica instantània davant els tribunals exteriors.
La seu com a xarxa de distribució de la Moneda Social
Les seus religioses (esglésies, cultes, mesquites) són centres comunitaris on la gent es reuneix diverses vegades per setmana. Són el lloc perfecte per implantar l’economia pròpia.
El Delme i la Caixa Comuna: El concepte del delme (donar el 10% per a l’església i l’ajuda social) ja està integrat en algunes religions. Aquest hàbit faria que la transició cap a un impost voluntari per a la Hisenda pròpia fos molt més fàcil d’acceptar.
Punts de suport: Els locals de culte podrien funcionar també com a centres de distribució d’ajudes, punts d’informació sobre les cooperatives o espais de formació professional per als joves.
El repte: el risc Teocràcia vs. Estat Civil
Tot i els avantatges, un dissenyador d’aquest estat paral·lel hauria de gestionar un equilibri delicat:
| El perill | La solució en el disseny |
|---|---|
| Exclusió de minories internes: Què passa amb els membres de la comunitat que no són de la religió majoritària o ateus? Si l’estat es torna massa religiós, els pot discriminar. | L’Estat paral·lel s’ha de fundar sobre el pacte comunitari i cultural (la identitat), no sobre el religiós. Les religions col·laborarien com a proveïdors de serveis socials, però el Tribunal d’Arbitratge aplicaria la llei tradicional de la comunitat. |
| Xoc amb els Drets Fonamentals: Les religions molt conservadores poden xocar amb els drets de les dones o del col·lectiu LGTBI de la pròpia comunitat. | Com que hem establert que el límit de l’estat paral·lel són els Drets Humans i la Constitució de l’Estat receptor, qualsevol decisió radical o discriminatòria seria anul·lada pels jutjats exteriors, actuant com una vàlvula de seguretat. |
En resum, las organitzacions religioses poden aportar l’estructura organitzativa, la disciplina i l’autoritat moral que a vegades li falta a una comunitat dispersa. Si es combina amb les eines legals de l’arbitratge i el cooperativisme, es converteix en la columna vertebral ideal per fer funcionar aquest model d’autogovern de manera pacífica i ordenada.
Versió en castellà (pdf)
Enfilall
Deixa un comentari…