La lluita de classes gripa la independència
El bloc de l’ordre dins l’independentisme català defineix la unió de la massa social, els recursos i la legitimitat que aporten conjuntament classes mitjanes professionals i de serveis, PIMES i els partits d’ordre, així com els quadres d’entitats (ANC/Òmnium) d’aquest ampli espectre central, diferenciant-los clarament de l’esquerra radical o sindical.
Petita i mitjana burgesia (PIMES): sector fortament arrelat al territori, vinculat al sector serveis i a la indústria local. Es van implicar en el moviment (a través d’organitzacions com Pimec o la Cambra de Comerç) perquè veien l’Estat espanyol i la seva asfíxia inversora com un llast per a la seva competitivitat. Representat per la mutació de l’antiga CiU cap a Junts. Aquest grup s’havia sentit històricament el propietari natural de la Generalitat com a eina de protecció davant del centralisme de Madrid.
Centreesquerra institucional: classe mitjana il·lustrada, professionals liberals, treballadors del sector públic, mestres i quadres de l’administració, quadres tècnics i professionals d’extracció social mitjana, sectors de la pagesia, cooperatives i una mena de petita burgesia intel·lectual o menestralia (botiguers, artesans). Molt allunyada de la retòrica de l’esquerra radical o anticapitalista.
Elits civils: cúpules d’entitats com l’ANC i Òmnium Cultural, que van actuar com a motor de la via processista juntament amb una base social mobilitzada d’extracció mitjana-alta.
La via unilateral
Error d’anàlisi sobre l’Estat: Van creure de manera errònia que l’Estat espanyol actuaria sota una lògica de cost-benefici econòmic o que la Unió Europea intervindria. L’Estat va respondre amb la via judicial i policial, davant de la qual cap país de la UE va moure un dit per por a l’efecte contagi. No van preveure que per a l’Estat la unitat territorial era un bé absolut superior a qualsevol factura econòmica.
La paradoxa del farol: Es va generar la ficció que es passaria de la llei a la llei de manera pacífica. Quan va arribar el moment decisiu (l’1-O), el bloc dirigent es va trobar que tenia el poble mobilitzat però no disposava de cap estructura real (control del territori, fronteres, comunicacions o Hisenda pròpia).
Por al cost material: Com que formaven un bloc de classes mitjanes i partits d’ordre, tenien massa a perdre (patrimoni, llibertat, estabilitat econòmica) per assumir els costos d’un col·lapse institucional real o d’una insurrecció civil sostinguda. Per això, l’estratègia va mutar ràpidament cap a la desescalada i la gestió de la repressió per salvar els mobles.
Conseqüències
L’estratègia adoptada va acabar afeblint la posició de poder d’aquest mateix bloc dins del mapa polític català:
Pèrdua de l’hegemonia: Van passar de governar la Generalitat amb majories còmodes a ser desplaçats.
Fragmentació de l’espai: L’espai històric de centredreta es va fragmentar (PDeCAT, Junts, Demòcrates, Centrem…), perdent la capacitat de ser el partit que representava gairebé tota la societat.
Retorn al punt d’inici: Després d’anys de màxima tensió, l’agenda política ha tornat a la gestió autonòmica tradicional (infraestructures, aeroport, finançament), precisament el marc d’on aquest bloc volia sortir.
Contrapartides
Malgrat el fracàs de la premissa de màxims (aconseguir un Estat propi o forçar un referèndum pactat), com a classe socioeconòmica i política, aquest bloc no ha estat destruït.
Havent abandonat l’agenda de la ruptura unilateral per por als costos, l’espai ha fet un gir de 180 graus tornant a Madrid. Aprofitant la necessitat que té el govern del PSOE dels seus vots, han obtingut un poder de negociació directe (retorn al pragmatisme).
La mutació de l’estratègia ja no busca la independència immediata, sinó utilitzar la clau de la governabilitat de l’Estat per negociar elements vitals per a la petita/mitjana burgesia i les classes mitjanes (defensa dels interessos de classe concrets): canvis en el finançament, facilitats per al retorn de les empreses que van marxar el 2017, blindatge del català i inversions directes (com Rodalies).
Enfilall
Deixa un comentari…