Ohkwá:ri-tón

Els darrers dies Indra Group ha verbalitzat oficialment la seva voluntat de convertir Catalunya en un hub europeu de defensa, seguretat i espai.

De Delegació a Hub

Fins ara, la presència d’Indra a Catalunya es veia com una sucursal operativa. El terme Hub Europeu canvia la jerarquia: Catalunya no només treballarà per a projectes espanyols, sinó que es convertirà en un centre d’execució de contractes de la Unió Europea. Això busca dissipar les crítiques de centralisme madrileny, oferint a Catalunya un rol protagonista, però dins d’un marc estrictament corporatiu i estatal.

Defensa, Seguretat i Espai

Defensa: Els sistemes de combat (PEM)

Els Programes Especials de Modernització (PEM), anteriorment coneguts com a Programes Especials d’Armament (PEA), són el principal instrument financer i de planificació que utilitza l’Estat espanyol per adquirir sistemes d’armes de gran envergadura i tecnologia avançada. Són, essencialment, el motor de l’anomenada economia del BOE en el sector de la defensa, ja que impliquen inversions milionàries a llarg termini.

Com funcionen?

Aquests programes estan dissenyats per a adquisicions que, pel seu elevat cost, no poden ser assumides pels pressupostos ordinaris del Ministeri de Defensa. La seva estructura financera és particular:

• Pre-finançament: El Ministeri d’Indústria sol avançar diners a les empreses (a interès zero o molt baix) per al desenvolupament tecnològic.

• Pagament a llarg termini: Un cop el producte s’entrega, el Ministeri de Defensa va retornant aquests fons al llarg de 20 o 30 anys.

• Aprovació per Consell de Ministres: Atès el seu volum (sovint milers de milions d’euros), cada PEM ha de ser aprovat individualment pel Govern.

Objectius principals

• Dotació militar: Equipar les Forces Armades amb tecnologia d’última generació (avions de combat, fragates, blindats).

• Manteniment industrial: Garantir càrrega de treball per a les grans empreses del sector (com Indra, Navantia o Airbus), assegurant que la capacitat industrial de defensa no desaparegui.

• Sobirania tecnològica: Intentar que el desenvolupament de la tecnologia es quedi a l’Estat, reduint la dependència d’altres països.

Exemples de PEM

Alguns dels programes més coneguts i que consumeixen la major part del pressupost són:

Eurofighter Typhoon: L’avió de combat europeu.

Submarins S-80: Construïts per Navantia.

Fragates F-110: Vaixells de guerra d’última generació.

Vehicles blindats 8×8 Dragon: El nou vehicle sobre rodes per a l’Exèrcit de Terra.

Quan empreses com Indra o Escribano s’expandeixen a Catalunya, ho fan en gran part per executar els contractes derivats d’aquests PEM. Per als crítics, això és una forma de lligar l’economia catalana a les decisions i necessitats militars de l’Estat espanyol; per al Govern i les empreses, és una via per atraure inversió tecnològica d’alt nivell.

Seguretat: ciberdefensa i protecció d’infraestructures.

La creació d’un centre de ciberseguretat d’Indra a Barcelona tanca el cercle: la transformació del negoci de la guerra en un negoci de tecnologia digital i seguretat invisible.

La Ciberseguretat com a Defensa neta

Indra no està obrint una fàbrica de munició, sinó un centre de ciberseguretat. Aquesta tria és estratègica: la ciberseguretat es percep com un sector necessari i modern, facilitant la implantació d’una empresa de defensa en un entorn urbà i cosmopolita com Barcelona però, per altra banda, els sistemes de ciberseguretat serveixen tant per protegir un banc (ús civil) com per blindar les comunicacions de l’exèrcit o atacar infraestructures enemigues (ús militar).

Captació de talent estratègic

La creació de 400 llocs de treball especialitzats és un moviment de pesca de talent:

Barcelona és un hub tecnològic de primer ordre. Amb aquest centre, Indra s’assegura que el talent local (enginyers, matemàtics i experts en IA) treballi per als seus projectes vinculats a l’Estat, en lloc de marxar a multinacionals estrangeres o start-ups locals. Això lliga la trajectòria professional de centenars de joves tecnòlegs catalans a la seguretat nacional espanyola.

Barcelona com a node de la xarxa de l’Estat

L’obertura d’aquest centre no és un fet aïllat, sinó que s’ha d’entendre en el context de la xarxa de centres d’Indra: està descentralitzant la seva execució tècnica mentre manté la centralització estratègica a Madrid.

Barcelona es converteix en l’escut digital del grup, especialitzant-se en una de les àrees amb més creixement dels pressupostos de defensa europeus.

La coherència amb els PEM (Programes Especials de Modernització)

Molts dels nous programes d’armament (com el futur avió de combat FCAS o els blindats 8×8) depenen totalment de la protecció contra ciberatacs. Aquests 400 empleats seran, a la pràctica, els encarregats de desenvolupar el software de protecció dels sistemes d’armes que l’Estat espanyol està comprant a través dels PEM.

En definitiva, Barcelona passa de ser la capital del Volem acollir i el pacifisme de carrer a convertir-se en una peça clau de l’engranatge militar i de ciberdefensa del sud d’Europa.

Espai: El control satel·litari i les comunicacions.

Indra vol consolidar l’ecosistema català sota el seu paraigua per guanyar la massa crítica que exigeix l’Agència Espacial Europea (ESA).

De l’Estratègia NewSpace a l’Estratègia Indra

Catalunya ha impulsat en els darrers anys l’estratègia NewSpace (democratització de l’espai amb nanosatèl·lits com l’Enxaneta). Indra treballa per un canvi d’escala: vol portar Catalunya cap a programes de Vell Espai o espai institucional pesat, com Galileo (el GPS europeu) o Egnos.

Això implica moure el sector català des d’una òptica d’experimentació o serveis digitals cap a una infraestructura crítica de sobirania europea i estatal.

Els Programes clau: Més enllà de mirar les estrelles

La menció a programes com Sigint (Intel·ligència de Senyals) i Seguretat Criptogràfica és fonamental: Sigint és espionatge pur. Són sistemes que capten comunicacions i senyals electrònics des de l’espai.

Això confirma que la inversió espacial a Catalunya té una vessant militar i d’intel·ligència de primer ordre. No es tracta només de ciència, sinó de vigilància i control estratègic.

Navegació i Criptografia

L’interès per crear centres d’excel·lència en comunicacions espacials i criptografia a Catalunya busca:

• Blindar el talent: Evitar que les start-ups espacials catalanes siguin comprades per gegants americans o francesos, assegurant que la tecnologia es quedi dins l’òrbita de l’Estat espanyol.

• Tecnologia Dual: Desenvolupar solucions que serveixin tant per a la navegació civil (cotxes autònoms, logística) com per al guiatge de precisió de sistemes de defensa.

Aquesta tríada és el que es coneix com a tecnologia de sobirania. En situar aquestes tres potes a Catalunya, l’Estat s’assegura que el motor de la seva modernització tecnològica depengui de la pau social i l’estabilitat política en el territori català.

Enfilall