RanXerox (originalment anomenat Rank Xerox) és un còmic de culte italià creat a finals dels anys 70 pel guionista Stefano Tamburini i el dibuixant Andrea Pazienza, tot i que va assolir el seu màxim esplendor visual i reconeixement internacional gràcies al detallat i potent dibuix de Tanino Liberatore. Ens trobem davant d’una de les obres pioneres i més influents del moviment cyberpunk i del còmic underground europeu dels anys 80.
Els anys de plom i el naixement de Frigidaire
El personatge va néixer el 1978 a les pàgines de la revista italiana Cannibale. Inicialment es deia Rank Xerox, ja que el protagonista és un androide construït a partir de peces de rebuig d’una fotocopiadora d’aquesta marca. Però, arran d’una demanda de la coneguda empresa per l’ús del seu nom comercial, els autors van haver de modificar-lo eliminant la k i unint els termes, donant lloc al definitiu RanXerox (o simplement Ranx).
La gènesi de RanXerox no es pot separar de la situació política i social de la Itàlia de finals dels anys 70, marcada pels anomenats Anni di piombo (Anys de plom), un període de violència extrema al carrer, terrorisme (com el de les Brigades Roges) i repressió policial.
En aquest ambient de nihilisme i frustració neix el col·lectiu d’autors format per Stefano Tamburini, Andrea Pazienza, Tanino Liberatore, Massimo Mattioli i Vincenzo Sparagna. Junts van fundar revistes contraculturals clau com Cannibale (1978) i, sobretot, Frigidaire (1980). Aquesta última va ser el veritable aparador de RanXerox. Frigidaire combinava periodisme d’investigació mordaç, sàtira política i còmics d’una violència i llibertat creativa mai vistes fins aleshores, trencant tots els tabús de l’època.
La història se situa en un futur distòpic i postapocalíptic (principalment en una Roma caòtica i posteriorment a Nova York) on la societat està completament degradada, dominada per la tecnologia, el ciberpunk, les drogues i la delinqüència.
RanXerox és un cíborg de força descomunal, amoral, salvatge i brutalment violent. Malgrat la seva naturalesa destructiva, el seu motor vital és l’amor cec i absolut cap a la seva parella. Lubna, la xicota de RanXerox, és una nena de dotze anys, completament addicta a tota mena de substàncies, manipuladora, capritxosa i amb un caràcter molt difícil, que utilitza l’androide per aconseguir el que vol, enviant-lo a situacions extremes sense cap mirament.
Evolució gràfica: de l’esbós a la carn mecànica
El personatge va tenir dues etapes visuals molt diferenciades:
Etapa inicial (Tamburini i Pazienza): En les primeres històries breus a Cannibale, el dibuix de Tamburini era molt més simple, expressionista i directament deutor del comix underground americà de Robert Crumb. Andrea Pazienza el va ajudar a polir els primers traços, però el personatge encara no tenia la seva imatge icònica.
L’arribada de Tanino Liberatore: Quan Liberatore agafa el control gràfic a Frigidaire, el còmic fa un salt quàntic. Liberatore utilitzava una combinació revolucionària de llapis, aquarel·les i retoladors de colors (que difuminava amb el dit o amb benzina). Aquesta tècnica aconseguia una textura hiperrealista i gairebé tridimensional. El contrast entre la lletgesa de l’entorn i la bellesa plàstica i anatòmica del dibuix va deixar bocabadada la crítica. La barreja de músculs hipertrofiats, tendons i circuits elèctrics va definir l’estètica del biopunk.
La polèmica de la relació amb Lubna
Un dels aspectes més foscos i controvertits de l’obra (que avui dia difícilment es podria publicar de la mateixa manera) és la relació entre RanXerox i Lubna.
Lubna és una preadolescent de dotze anys, addicta a l’heroïna i a les drogues de disseny de l’època, prostituïda i profundament amoral. RanXerox és, literalment, el seu esclau emocional: programat per estimar-la. La dinàmica entre tots dos inverteix el mite de Frankenstein o de King Kong: l’androide és una màquina de matar implacable, però esdevé una víctima de les manipulacions i els capritxos d’una nena totalment corrompuda pel sistema capitalista de consum.
El final de la història i el llegat
L’etapa daurada de RanXerox va quedar estroncada de cop la nit de l’abril de 1986, quan Stefano Tamburini va morir a causa d’una sobredosi d’heroïna a Roma amb només 30 anys. Amb la pèrdua del guionista i cervell de la sèrie, el personatge va quedar congelat durant anys.
No va ser fins a mitjans dels anys 90 que Tanino Liberatore va decidir tancar la trilogia del personatge. Ho va fer aliant-se amb el reconegut guionista, actor i director de cinema francès Alain Chabat. Junts van crear Ranx 3: Amen, Amen (1996), on es tancava de manera definitiva l’odisea de l’androide a la recerca d’una Lubna ja adulta, tancant el cercle d’una de les obres més salvatges de la història del novè art.
L’obra destaca per la seva cruesa, el contingut altament sexual, la ultraviolència i una sàtira mordaç cap a la deshumanització de la societat moderna. El treball de Tanino Liberatore amb els llapis i el color va dotar el còmic d’un hiperrealisme brut, gairebé carnal, que va impressionar autors de tot el món, inclòs el mateix pare del ciberpunk literari, William Gibson.
A Espanya es va donar a conèixer massivament a partir de 1980 gràcies a la publicació seriada a la mítica revista El Víbora, convertint-se ràpidament en una icona de l’època. Com a curiositat, el músic Frank Zappa va quedar tan fascinat pel personatge que va demanar a Liberatore que el dibuixés a ell amb l’estil de RanXerox per a la portada del seu àlbum The Man from Utopia (1983).
Enfilall
Deixa un comentari…