El còmic de Sam Balluga és una de les grans joies oblidades de la historieta d’humor i de gènere negre dels anys setanta i vuitanta a l’estat espanyol. Va néixer en ple boom del còmic per a adults de la Transició i reflecteix molt bé l’esperit d’aquella època: irreverent, paròdic, amb molta personalitat i influenciat pel cinema clàssic de Hollywood.
Els pares de la criatura: un tàndem de luxe
La creació d’aquest detectiu va ser el resultat de la col·laboració entre dues grans figures del panorama artístic:
Andreu Martín (guió): Avui dia és un dels grans referents de la novel·la negra en català i castellà (autor de clàssics com Prótesis o No demanis lloances a l’infern). Als anys setanta i vuitanta, però, feia molts guions de còmic per a revistes de l’editorial Bruguera i altres publicacions independents. El seu coneixement profund del gènere policíac li va permetre fer una paròdia sublim dels tòpics del detectiu de novel·la negra.
Mariel Soria (dibuix): Una de les poques dibuixants dones de l’època que es va fer un espai en el món del còmic per a adults, llavors molt masculinitzat. El seu estil de dibuix era expressiu, dinàmic, molt caricaturesc i amb una gran capacitat per retratar l’ambientació urbana i nocturna. Posteriorment triomfaria a la revista El Jueves amb la mítica tira còmica Mamen.
Qui és Sam Balluga?
Sam Balluga és la antítesi de Sherlock Holmes o de Philip Marlowe, tot i que ell està convençut que és el seu digne successor.
Vesteix la clàssica gavardina rebregada i el barret de feltre de detectiu clàssic, tot i que viu i treballa en una ciutat espanyola de finals dels setanta (una barreja entre Barcelona i Madrid bastant decadent). És sapastre, despistat i amb una capacitat increïble per ficar la pota. Gairebé mai resol els casos per deducció o intel·ligència, sinó per pura xamba o perquè els esdeveniments es resolen sols al seu voltant mentre ell intenta sobreviure al caos.
Les seves històries estan farcides d’homenatges i burles a les pel·lícules de gènere noir: dones fatals que entren al seu despatx pudent demanant ajuda, gàngsters de pa sucat amb oli, policies corruptes o enfadats amb ell, i molta acció que acaba de la manera més ridícula possible.
La vida editorial de Sam Balluga va ser irregular però intensa, passant per algunes de les revistes més importants de l’època:
Revista El Jueves (1978): Va ser on va debutar a finals dels setanta. La historieta encaixava perfectament amb l’humor mordaç i satíric de la revista.
Col·lecció Los cómics de Gimlet (1981): L’editorial barcelonina Gimlet va publicar un volum recopilatori que va donar més difusió al personatge, ja convertit en un clàssic de culte entre els amants de la vinyeta.
Revista Metropol (1983-1984): Una mítica revista de còmic per a adults especialitzada en gènere negre i urbà. Aquí les històries de Sam Balluga van adoptar un to visualment més elaborat i fosc (però mantenint el mateix humor estrambòtic).
Arrel de la popularitat del còmic, l’any 1983 es va batejar una emblemàtica via d’escalada amb aquest nom. Es troba a les Moles del Don (als Estrets d’Arnes, dins el Parc Natural dels Ports de Beseit).
Va ser oberta el 3 d’abril de 1983 per Remi Brescó, Josep Solé i Albert Gómez. És una via molt coneguda entre els escaladors de clàssica, caracteritzada especialment pel seu segon llarg, que transcorre per un magnífic diedre en forma d’arc de gran bellesa. Els escaladors van utilitzar el nom del detectiu del còmic fent un joc de paraules ben trobat en el món de l’escalada, on sovint es diu que alguna presa de roca es belluga.
Avui dia, els àlbums de Sam Balluga són considerats autèntiques peces de col·leccionista. Humor absurd combinat amb la clàssica atmosfera de fum, gàngsters i gavardines, un còmic que val molt la pena recuperar.
Enfilall
Deixa un comentari…