Red Room no és un còmic per a tots els públics. És una obra crua, incòmoda i explícita que utilitza el terror extrem per fer una radiografia de les obsessions més fosques de la societat digital. Malauradament, l’autor, Ed Piskor (també molt conegut per obres com Hip Hop Family Tree o X-Men: Grand Design), va morir de forma tràgica a principis de 2024, deixant aquest còmic com una de les seves darreres obres més polèmiques i comentades.
La sèrie completa de Red Room està formada per un total de 9 capítols, distribuïts en dues minisèries principals publicades per l’editorial Fantagraphics:
- Volum 1: Red Room: Antisocial Network → 4 capítols (números de l’1 al 4)
- Volum 2: Red Room: Trigger Warnings → 4 capítols (números del 5 al 8)
- Especial: Red Room: Crypto Killaz! → 1 capítol especial (funciona com un número únic o one-shot que complementa la història).
Estructura i argument
L’obra es divideix principalment en dues grans minisèries o volums (Antisocial Network i Trigger Warnings). A diferència d’altres còmics de terror amb un únic protagonista, Red Room funciona de manera antològica:
Cada capítol sol centrar-se en un personatge diferent implicat en aquest ecosistema criminal: des dels creadors de contingut (els botxins) fins als clients VIP, els intermediaris o les víctimes. Tot gira al voltant de la Dark Web i de com el sadisme s’ha convertit en un negoci multinacional extremadament lucratiu gràcies a l’anonimat de les criptomonedes.
Rerefons
Més enllà del gore superficial, Ed Piskor utilitza el còmic com una eina de crítica social i cultural:
Capitalisme salvatge: Els assassins del còmic no actuen per motius místics o traumes clàssics del cinema de terror; ho fan per diners. Piskor mostra com el mercat lliure, portat a l’extrem absolut, és capaç de mercantilitzar la vida i el patiment humà.
Addicció a la pantalla i deshumanització: L’autor planteja una societat tan anestesiada pels estímuls constants que necessita traspassar qualsevol límit moral per sentir alguna cosa. Els espectadors de les sales vermelles miren les tortures com qui mira un xou de telerealitat o un stream de videojocs.
La cultura d’internet: El còmic està ple de jerarquia tecnològica, mems foscos, fòrums d’internet (estil 4chan) i xatbots. Retrata a la perfecció la subcultura dels trolls i nihilistes digitals.
Estil visual i gràfic
El contrast més fascinant de Red Room és la seva identitat visual:
- Estètica Underground: Piskor s’allunya del dibuix digital polit actual. Utilitza un estil que recorda els còmics autoeditats dels anys 70 i 80 (com els d’en Robert Crumb), amb molt de tramat manual, línies gruixudes i un blanc i negre punxant (sovint combinat amb vermell taca de sang).
- Violència explícita (Splatterpunk): El nivell de detall en les mutilacions és extrem. L’autor no amaga res a la foscor; utilitza una il·luminació clarobscur molt pop que fa que el contingut sigui encara més xocant, ja que està dibuixat amb una mena d’energia quasi divertida de dibuix animat macabre.
Impacte
Quan es va publicar, va rebre elogis de grans figures del còmic (com Alan Moore o Robert Kirkman) per la seva audàcia i llibertat creativa. Per contra, part de la crítica el va titllar de gratuït i desagradable. Tot i això va ser un dels còmics independents més venuts de l’editorial Fantagraphics en els últims anys, demostrant que hi ha un nínxol de mercat molt fidel per al terror subversiu.
Red Room és un mirall deformant (però tristament proper) de com la tecnologia pot potenciar els pitjors instints de la condició humana si es barreja amb la cobdícia.
Enfilall
Deixa un comentari…