Reunir Sunzi, Nicolau Maquiavel i Carl von Clausewitz a la mateixa taula ens dona el mapa definitiu del pensament estratègic de la humanitat. Cadascun d’ells representa un angle completament diferent del conflicte: Sunzi és el psicòleg de l’astúcia, Maquiavel és el sociòleg de les institucions cíviques i Clausewitz és el filòsof del caos i la incertesa.
Per entendre com dialoguen (i s’enfronten) les seves teories, podem creuar les seves idees en aquesta graella comparativa:
| Atribut | Sunzi (V aC) | Maquiavel (XVI) | Clausewitz (XIX) |
|---|---|---|---|
| Definició de la guerra | Un mal necessari que s’ha de resoldre ràpidament per evitar el desgast de l’estat. | Una eina legítima i expressió directa de la salut política d’una República. | La continuació de la política per altres mitjans (un acte de força per imposar la voluntat). |
| Objectiu ideal | Vèncer sense lluitar. Destruir la ment, els plans i les aliances de l’enemic. | Aconseguir una batalla decisiva a camp obert que destrueixi el rival de cop. | Destruir el centre de gravetat de l’enemic (el seu exèrcit, la seva capital o la seva voluntat). |
| Font de poder | L’asimetria d’informació, el secret, el càlcul d’avantatges i l’engany. | La virtù ciutadana, la disciplina de la infanteria i el rebuig als mercenaris. | La trinitat: la passió del poble, el geni del general i la racionalitat del govern. |
| Relació amb la política | Subordinació llunyana. El govern decideix anar a la guerra, però el general opera sol. | Fusió absoluta. L’exèrcit és el reflex de la ciutadania; no hi ha bon estat sense bones lleis i bones armes. | Subordinació directa. La política impregna tot l’acte bèl·lic; la guerra és només el canal o l’idioma. |
| L’entorn | Controlable mitjançant l’engany. Podem fer ballar l’adversari al nostre ritme. | Geomètric i ordenat, basat en el model clàssic romà i l’entrenament estricte. | Dominat pel caos, l’atzar, el perill i la fricció inevitable del món real. |
Els tres xocs intel·lectuals més importants
Anem més enllà de la taula i analitzem com xoquen aquests autors en tres punts crítics:
El control de la ment (Sunzi) contra la realitat de l’atzar (Clausewitz)
Aquest és el debat més profund de la història de l’estratègia. Sunzi és un optimista del control, creu que si ens coneixem a nosaltres mateixos i a l’enemic, la victòria és matemàtica i podem manipular el rival com si fos un titella.
Clausewitz, en canvi, el titllaria de ingenu. Per al prussià, la introducció de la fricció (un canvi de temps, el cansament, un missatge perdut) fa que el camp de batalla sigui intrínsecament imprevisible. Clausewitz ens recorda que l’estratègia no és un problema de lògica pura, sinó una aposta enmig de la boira on el geni militar es mesura per la capacitat de mantenir el cap fred quan tot el pla s’està enfonsant.
El motor del soldat: por o patriotisme?
Quan mirem com motivar les nostres forces, el xoc entre Maquiavel i els altres dos és evident:
Maquiavel es concentra en la moral cívica: El soldat ha de ser un ciutadà que estima la seva pàtria i té por a la deshonra pública. Rebutja qualsevol professionalització aïllada.
Sunzi utilitza la psicologia extrema: Proposa col·locar els soldats intencionadament en el terreny de la mort (un carreró sense sortida) on sàpiguen que l’única opció per sobreviure és lluitar amb fúria salvatge.
Clausewitz ho analitza com un corrent d’energia: La motivació és una força moral que neix de la passió del poble (el nacionalisme modern que Maquiavel tot just començava a albirar).
La utilitat de l’engany
Mentre que per a Sunzi l’engany és l’essència mateixa de la seva obra (fer-se el mort, canviar de forma, utilitzar espies dobles), per a Maquiavel l’engany és una eina política (a El príncep), però en el camp de batalla prefereix la solidesa i el xoc brutal de les seves línies de piques.
Clausewitz, per la seva banda, veu l’engany i les argúcies com un recurs de l’estrateg desesperat: argumenta que en la guerra real de grans exèrcits, muntar un gran engany consumeix tant de temps i recursos que sovint no val la pena, i que una força contundent aplicada en el lloc correcte és molt més eficaç.
Proposta de fusió per a la gestió moderna
Si haguéssim d’endur-nos una sola lliçó de cadascun per aplicar-la a qualsevol projecte actual, seria aquesta:
De Sunzi: Ens cal estalviar recursos i vèncer mitjançant la intel·ligència abans de gastar energia en un xoc frontal.
De Maquiavel: Ens cal construir equips cohesionats que comparteixin una cultura i uns valors forts, rebutjant el talent extern sense compromís real (els mercenaris).
De Clausewitz: Ens cal acceptar que el caos existirà i dissenyar mètodes flexibles capaços de conviure amb la fricció de la realitat.
Enfilall
Deixa un comentari…