Quan pensem en Nicolau Maquiavel, immediatament ens ve al cap El príncep. Tanmateix, L’art de la guerra (Dell’arte della guerra, 1521) és una obra fonamental: va ser l’únic dels seus grans llibres polítics publicat mentre ell encara era viu.
Escrit en forma de diàleg platònic (ambientat als jardins de l’escola humanista de Florència), Maquiavel utilitza el personatge del general Fabrizio Colonna com el seu altaveu per llançar una tesi revolucionària: la força militar d’un estat no és una qüestió tècnica, sinó el reflex directe de la seva salut política i cívica.
Per entendre l’impacte i la lògica d’aquesta obra, hem d’analitzar les seves grandeses i, també, els seus errors de previsió.
Els quatre pilars de l’estratègia maquiavèl·lica
A. El rebuig absolut als mercenaris (Condottieri)
La Florència de l’època depenia de capitans mercenaris per defensar-se. Maquiavel ho considerava un suïcidi geopolític. Els mercenaris, argumentava, no tenen cap lleialtat real més enllà dels diners: són covards en la derrota, ambiciosos en la victòria i t’escanyen en temps de pau exigint més recursos. Per a Maquiavel, la feblesa d’Itàlia davant les invasions franceses i espanyoles era culpa d’aquest sistema.
B. La milícia ciutadana (l’Ordinanza)
La solució que proposa és el retorn a les milícies nacionals: que els propis ciutadans prenguin les armes per defensar la seva pàtria. Si un soldat lluita per la seva llar, la seva família i la seva llibertat, la seva virtù (coratge, disciplina i patriotisme) sempre serà superior a la de qui lluita per un sou.
C. La tornada al model clàssic romà
Per a Maquiavel, la República Romana era el cim de la saviesa humana. Defensava imitar gairebé cegament l’estructura de les legions romanes, prioritzant la infanteria (els soldats a peu) per sobre de la cavalleria, que considerava un element noble però poc eficaç per guanyar batalles massives de control territorial.
D. La importància de la disciplina i la geometria
L’obra és extremadament minuciosa en la disposició tàctica. Maquiavel va incloure esquemes visuals on detallava al mil·límetre com s’havien de col·locar els soldats, les piques i els escuts per formar blocs impenetrables, movent-se de forma sincronitzada com un sol organisme musical gràcies a l’entrenament constant.
El gran error de Maquiavel: la ceguesa davant l’artilleria
Tot i la seva brillantor política, el llibre pateix una taca històrica important: va menystenir el poder de la pólvora.
Maquiavel va viure precisament el moment en què els canons i els arcabussos estaven canviant la guerra per sempre. Tot i això, a l’obra afirma que l’artilleria és sorollosa, poc precisa, genera un fum que impedeix veure-hi i que un bloc d’infanteria decidit pot carregar ràpidament contra els canons abans que tinguin temps de recarregar. La història li va desmentir la hipòtesi molt aviat: les armes de foc van acabar aniquilant les formacions d’infanteria clàssiques que ell idealitzava.
| Concepte | Visió de Maquiavel | Per què és important avui? |
|---|---|---|
| Qui ha de lluitar? | El ciutadà corrent compromès, no el professional comprat. | Lliga el dret de ciutadania amb el deure de protecció pública. |
| El motor de la victòria | La Virtù (moral, ordre, unió) de l’exèrcit. | L’èxit d’un equip depèn de la seva cultura i cohesió interna, no només dels recursos. |
| La tecnologia | Secundària. L’esperit humà i la disciplina estan per sobre. | Alerta sobre el perill de confiar només en les eines i oblidar el factor humà. |
L’art de la guerra de Maquiavel ensenya que la millor estratègia no neix dels diners ni de la tecnologia més avançada, sinó de l’organització, el propòsit comú i la capacitat de dissenyar una estructura institucional on les persones vulguin guanyar no per obligació, sinó per convicció.
Enfilall
Deixa un comentari…