L’Església del Monstre de l’Espagueti Volador (coneguda popularment com a Pastafarisme) és un moviment social, filosòfic i religiós que va néixer l’any 2005 als Estats Units. Tot i que va començar com una protesta satírica utilitzant l’estratègia de la reductio ad absurdum (reducció a l’absurd), s’ha convertit en un fenomen global amb milers de seguidors, reconeixement legal en diversos països i un profund impacte en els debats sobre la llibertat religiosa i la separació entre l’Església i l’Estat.
El Gènesi: la carta de Bobby Henderson (2005)
Per entendre l’origen del Pastafarisme, ens cal viatjar a l’estat de Kansas l’any 2005. En aquell moment, el Consell d’Educació de l’Estat de Kansas (Kansas State Board of Education) debatia una resolució per permetre que les escoles públiques ensenyessin el Disseny Intel·ligent com una alternativa científica a la teoria de l’evolució de Charles Darwin en les classes de biologia. El Disseny Intel·ligent és un corrent que afirma que l’univers i els éssers vius són massa complexos per haver evolucionat per selecció natural i que, per tant, han d’haver estat creats per una entitat superior (un eufemisme per no dir Déu i així esquivar les lleis seculars americanes).
Davant d’aquesta situació, Bobby Henderson, un jove llicenciat en física de 24 anys de la Universitat Estatal d’Oregon, va decidir intervenir. El juny de 2005, va enviar una carta oberta formal al Consell d’Educació de Kansas en la que argumentava que, si les escoles havien d’ensenyar una teoria alternativa no basada en el mètode científic com el Disseny Intel·ligent, era just que s’ensenyessin totes les teories alternatives possibles.
A continuació, va exposar la seva pròpia teoria: l’univers no havia estat creat pel Déu de la Bíblia, sinó per un Monstre de l’Espagueti Volador (un entramat de pasta amb dues mandonguilles i dos ulls flotants). Henderson va exigir que es dediqués el mateix temps lectiu (un terç per l’evolució, un terç pel disseny intel·ligent i un terç pel pastafarianisme) i va advertir que, si no ho feien, es veuria obligat a emprendre accions legals.
El raonament es impecable: el creacionisme diu que l’univers és tan complex que ha de tenir un creador intel·ligent, i com que no es pot demostrar el contrari, s’ha d’ensenyar a les escoles. El pastafarisme diu que aquest creador és el Monstre de l’Espagueti Volador, i com que tampoc es pot demostrar el contrari, també s’ha d’ensenyar.
La carta, inicialment ignorada pel Consell, es va publicar a internet i es va convertir en un fenomen viral massiu en poques setmanes. El setembre de 2005, el moviment ja era un referent cultural a la xarxa.
Teologia Pastafariana: els Pilars de la Fe
Per dotar el moviment de consistència en la seva sàtira contra el creacionisme, Henderson i els primers internautes van desenvolupar una cosmologia, unes escriptures i uns dogmes complets, que sovint capgiren els conceptes de les religions abrahamiques.
La Creació del Món
Segons l’evangeli pastafarià, el Monstre de l’Espagueti Volador (MEV) va crear l’univers fa uns 5.000 anys. El procés de creació es va fer mentre la deïtat estava greument intoxicada per l’alcohol (fet que explica perfectament totes les imperfeccions, defectes i injustícies del món actual).
A més, totes les proves científiques que demostren l’evolució o que la Terra té milers de milions d’anys (com els fòssils o la datació per carboni-14) van ser col·locades expressament pel MEV per posar a prova la fe dels pastafarians.
El paper dels pirates i el canvi climàtic
Un dels dogmes més cèlebres del pastafarisme és la relació entre els pirates i el benestar global. Segons la doctrina, els pirates clàssics (els filibusters marins) eren en realitat els pastafarians originals: éssers pacífics que repartien llaminadures als nens, molt allunyats de la imatge de criminals que ha difós la història oficial.
Per demostrar que el pastafarisme és una ciència tan vàlida com el Disseny Intel·ligent, Henderson va presentar un gràfic correlacionant el descens del nombre de pirates al món des del segle XIX amb l’augment de la temperatura global. La conclusió pastafariana és irrefutable: el canvi climàtic, els terratrèmols i els huracans són provocats directament per la disminució de pirates al món.
| Any | Nombre estimat de pirates | Temperatura mitjana global |
|---|---|---|
| 1820 | 45.000 | 14,2 °C |
| 1860 | 35.000 | 14,3 °C |
| 1920 | 15.000 | 14,8 °C |
| 2000 | 17 | 15,9 °C |
El Cel i l’Infern
L’ultramón pastafarià és considerablement més atractiu que el de la majoria de teologies tradicionals:
El Cel: Compta amb un volcà de cervesa freda de qualitat infinita i una fàbrica de strippers (adaptable a les preferències de gènere i orientació de cada difunt).
L’Infern: L’Infern pastafarià és pràcticament idèntic al Cel, amb la diferència que la cervesa del volcà està calenta i aigualida, i els/les strippers tenen malalties de transmissió sexual.
L’Evangeli i els Vuit De debò que preferiria que no…
L’any 2006, Bobby Henderson va publicar L’Evangeli del Monstre de l’Espagueti Volador. En aquest llibre es recullen els codis morals de la religió. En lloc de Deu Manaments dogmàtics extrets de taules de pedra, el MEV va lliurar al pirata Mosey (el seu equivalent a Moisès) deu consells a dalt del Mont Salsa. Mosey va perdre dues de les taules pel camí, deixant la llista en els Vuit De debò que preferiria que no… (The Eight I’d Really Rather You Didn’ts).
Aquests consells promouen la tolerància, el sentit comú i el gaudi de la vida.
1. De debò que preferiria que no actuessis com un fanàtic santificat i hipòcrita quan descriguis la meva bondat tallarina.
2. De debò que preferiria que no fessis servir la meva existència com un mitjà per oprimir, subjugar, castigar, sagnar o ser cruel amb els altres.
3. De debò que preferiria que no jutgessis la gent pel seu aspecte, la seva roba o la seva manera de parlar. Sigues amable, d’acord?
4. De debò que preferiria que no fessis coses que et degradin a tu mateix o a la teva parella… si no us va la marxa (en cas contrari, aprofita).
5. De debò que preferiria que no desafiessis les idees intolerants, misògines i odioses dels altres amb l’estómac buit. Menja primer.
6. De debò que preferiria que no gastesis diners en temples ostentosos. Jo puc ser un ésser de pasta complexa, però m’agraden les coses senzilles de la vida. Jo ho sé, sóc el Creador. Realment preferiria que no construïssis esglésies, temples, mesquites o xacres de milions de dòlars a la meva grandesa tallada en fusta, quan els diners es podrien gastar molt millor.
7. De debò que preferiria que no anessis pel món dient a la gent que parlo amb tu. No sóc tan interessant. Supera-ho. I ja t’he dit que estimis algú, no saps agafar una indirecta?
8. De debò que preferiria que no tractessis els altres com t’agradaria que et tractessin a tu si t’agraden molt (com les coses que requereixen molt de cuir/lubricant/Las Vegas). Si a l’altra persona també li agrada aleshores gaudiu-ne, feu-vos fotos i, per l’amor de Déu, feu servir un preservatiu! De debò, és només un tros de goma. Si no hagués volgut que se sentís bé quan ho feu, hauria afegit punxes o alguna cosa així.
La lluita legal pel reconeixement mundial
El que va començar com un acudit a internet va evolucionar cap a un activisme legal molt seriós en matèria de drets civils. Molts activistes seculars van veure en el pastafarianisme l’eina perfecta per posar a prova les lleis de llibertat religiosa dels seus estats: si l’Estat concedeix privilegis a una religió tradicional, està obligat per llei a concedir-los també al Pastafarisme?
El símbol de l’escorredor de pasta
L’any 2011, l’activista austríac Niko Alm va aconseguir una fita històrica. La llei austríaca prohibia sortir a la foto del carnet de conduir amb el cap cobert, excepte per motius religiosos confessionals. Alm es va fotografiar amb un escorredor de pasta de plàstic al cap, al·legant que era la lligadura oficial de la seva fe pastafariana. Després de tres anys de batalles legals i exàmens mèdics (per demostrar que estava mentalment sa), Àustria li va aprovar el carnet de conduir.
Aquest gest va ser imitat amb èxit per activistes de la República Txeca, Nova Zelanda, Alemanya i diversos estats dels EUA.
Reconeixement com a església oficial
Nova Zelanda (2015): El govern neozelandès va reconèixer oficialment l’Església del Monstre de l’Espagueti Volador com una organització religiosa amb capacitat per celebrar matrimonis legals. El primer casament pastafarià oficial (amb els nuvis vestits de pirates i intercanviant anells fets de pasta) es va celebrar l’abril de 2016.
Països Baixos (2016): L’Església va ser registrada oficialment com una institució religiosa per la Cambra de Comerç holandesa.
Alemanya: Diversos tribunals van acceptar la col·locació de rètols a l’entrada de pobles que indicaven les hores de celebració de la Missa de la Pasta (tot i que després es va revocar en instàncies superiors, generant un gran debat).
Impacte filosòfic i sociològic
A nivell acadèmic, el pastafarisme és estudiat com un cas d’èxit de paròdia religiosa o religió de ficció. El seu èxit rau en el fet que utilitza els mateixos mecanismes jurídics i retòrics que les religions teistes tradicionals.
Si un tribunal determina que el pastafarisme és ridícul o fals perquè no té bases científiques, automàticament obre la porta perquè altres col·lectius apliquin el mateix criteri a l’origen diví de la Bíblia o de l’Alcorà. Si, per contra, l’Estat decideix protegir el dret dels pastafarians a portar un escorredor de pasta al cap, es demostra la necessitat de revisar la neutralitat de les lleis en els estats moderns.
Avui dia, els pastafarians celebren el divendres com el seu dia sagrat, es saluden amb la paraula Ramen (en lloc d’Amén, fent referència als populars fideus asiàtics) i utilitzen l’humor per defensar la ciència, el laïcisme i el pensament crític.
Enfilall
Deixa un comentari…