La història de Cult of the Dead Cow (cDc) és, sens dubte, una de les més riques, longeves i influents de la subcultura digital. Fundat l’any 1984 a Lubbock (Texas), aquest col·lectiu no només és considerat el grup hacker més antic dels Estats Units que encara es manté en actiu, sinó que és directament responsable d’inventar el concepte de hacktivisme (l’ús del hacking amb finalitats polítiques o de protesta social).
A diferència d’altres col·lectius més tècnics o corporatius de l’època (com L0pht), el cDc tenia una forta personalitat artística, irreverent, punk i profundament ideològica.
L’època de les BBS i els fitxers de text (1984 – 1990)
El grup va néixer gràcies a tres adolescents coneguts pels seus pseudònims: Grandmaster Ratte’, Franken Gibe i Sid Vicious. Es van conèixer a través de les BBS (Bulletin Board Systems), els sistemes primitius on els usuaris es connectaven amb mòdems a través de la línia telefònica abans de l’existència de la pàgina web moderna.
El nom es va triar com una conya absurda inspirada en un escorxador abandonat de Lubbock on els joves locals feien botellot i rituals gòtics. En lloc de dedicar-se exclusivament a rebentar sistemes, el cDc es va fer famós per publicar e-zines (revistes digitals en format de text simple). Van llançar centenars de fitxers de text (t-files) que barrejaven manuals tècnics de phreaking (hacking telefònic) amb assajos polítics satírics, manifestos culturals i humor absurd.
Maduració i naixement del Hacktivisme (Anys 90)
A mesura que Internet creixia, el cDc va anar sumant un autèntic Dream Team de ments brillants que combinaven habilitats de programació amb comunicació social:
- Omega: Un dels membres que més va empènyer la definició política del grup.
- Oxblood Ruffin: El principal teòric de la branca d’activisme de cDc, que va portar el grup a col·laborar amb organitzacions de drets humans.
- Mudge: Curiosament, Peiter Zatko tenia un peu a L0pht i un altre a cDc, demostrant la connexió entre ambdós laboratoris d’idees.
- Beto O’Rourke (Psychedelic Warlord): Una de les curiositats històriques més grans revelada anys més tard. El conegut polític demòcrata estatunidenc (excongressista i candidat a la presidència) va formar part de cDc durant la seva adolescència als anys 80 escrivint petits assajos culturals.
L’any 1996, el cDc va encunyar formalment el terme Hacktivisme. El grup defensava que l’accés a la informació lliure era un dret humà fonamental. Van utilitzar el seu coneixement per crear eines destinades a saltar-se la censura estatal a l’Internet de països com la Xina o l’Iran.
L’espectacle mediàtic i Back Orifice (1998)
Tot i la seva facció política, cDc sabia com cridar l’atenció del gran públic. L’any 1998 van llançar Back Orifice, un troià dissenyat per humiliar Microsoft i demostrar com de desprotegit estava Windows 95/98.
Van utilitzar la conferència DEF CON com el seu escenari principal. En lloc de fer ponències acadèmiques avorrides, muntaven autèntiques festes cyberpunk, repartien marxandatge de la vaca morta, gravaven discos de música i llançaven el programari gratuïtament en disquets d’estètica provocativa. Es van convertir en el pitjor malson dels departaments de relacions públiques de les multinacionals.
Les sub-branques: Hacktivisme i Ninja Strike Force
Per canalitzar de forma més organitzada les seves diferents faccions, el grup va crear dues branques satèl·lit:
Hacktivisme (1999): Un grup dedicat estrictament al desenvolupament de programari que impedís la censura dels governs i protegís la privacitat en línia dels dissidents polítics. Van redactar la Declaració d’Hacktivism, basada en la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU aplicada a l’entorn digital.
Ninja Strike Force: Una mena d’exèrcit d’elit humorístic que operava com a club de fans oficial i cos de voluntaris del grup per donar suport logístic durant les conferències i esdeveniments hacker.
El llegat de la Vaca Morta
A diferència d’altres grups criminals o tòxics que buscaven enriquir-se amb el robatori de dades o el xantatge, Cult of the Dead Cow ens cal entendre’ls com els Robin Hood digitals dels inicis de la xarxa.
Van agafar la tecnologia i la van utilitzar com un megàfon per lluitar contra el monopoli de codi tancat de les grans corporacions i contra l’autoritarisme dels governs. Avui dia, gairebé totes les organitzacions de defensa dels drets digitals (com l’Electronic Frontier Foundation – EFF) s’inspiren de manera directa o indirecta en les idees que un grup de xavals de Texas va començar a escriure en línia fa més de quaranta anys.
Actualment treballen en el projecte Veilid (pronunciat Vay-lid). És la seva resposta al capitalisme de vigilància i a la centralització d’Internet dominada per grans corporacions: una estructura de codi obert dissenyada per a que qualsevol desenvolupador pugui crear aplicacions que no recopilin cap mena de dada de l’usuari.
El protocol funciona de manera molt similar a la xarxa Tor o a la tecnologia BitTorrent, basant-se en una arquitectura Peer-to-Peer (P2P) i en programari escrit en Rust:
Sense servidors centrals: Les comunicacions no passen pels servidors de cap empresa. Els propis dispositius dels usuaris (mòbils, ordinadors) actuen com a nodes de la xarxa, encaminant el tràfic de manera anònima.
Privacitat per defecte: Totes les dades estan encriptades d’extrem a extrem. L’adreça IP de l’usuari queda oculta, i la xarxa no guarda registres d’ubicació, de contactes ni de missatges.
Xarxa Neutra: El protocol utilitza un sistema de taula de hash distribuïda (DHT) per connectar els nodes sense necessitat de saber qui és qui, fent que la intercepció de dades sigui pràcticament impossible.
Una nova generació d’aplicacions
Veilid no és una aplicació de missatgeria, sinó la infraestructura (el motor) per a que altres en creïn. L’objectiu és que els programadors utilitzin Veilid per substituir aplicacions quotidianes per versions segures:
El primer producte de demostració oficial creat sobre aquesta xarxa és VeilidChat, una aplicació de xat minimalista i segura que demostra que es pot enviar missatgeria instantània sense donar un número de telèfon, un correu o una targeta de crèdit. Es pot fer servir per a xarxes socials alternatives, intercanvi d’arxius, o aplicacions de productivitat on els usuaris tinguin la propietat real i absoluta de les seves dades.
Amb el llançament de Veilid, Cult of the Dead Cow ha tancat el cercle del seu llegat. Si els anys 90 es van dedicar a demostrar com de trencats estaven els sistemes operatius, ara busquen oferir codi i eines reals per a que la ciutadania pugui recuperar el control de la seva privacitat en una època de vigilància massiva.
Web: cultdeadcow.com
Deixa un comentari…