La creació de Back Orifice (BO) l’any 1998 és un dels moments més disruptius i salvatges de la història de la ciberseguretat. Tot i que està estretament lligat a l’època de L0pht, el programa no el van crear ells, sinó un altre grup mític de hackers actius en la mateixa època: Cult of the Dead Cow (cDc).
El principal programador darrere d’aquesta eina va ser un hacker del grup conegut com a Sir Dystic. El nom Back Orifice era un joc de paraules satíric que parodiava directament el servidor empresarial de Microsoft d’aquella època, anomenat BackOffice.
Context: Uns Windows 95 i 98 indefensos
A finals dels anys 90, Microsoft dominava el mercat dels ordinadors domèstics, però els seus sistemes operatius operaven sota una premissa ingènua: assumien que si algú estava assegut davant de la pantalla o connectat a la mateixa xarxa, tenia bones intencions. No existien tallafocs (firewalls) integrats de sèrie, els antivirus eren molt primitius i els sistemes no gestionaven permisos d’usuari de forma estricta.
La idea: El primer troià d’accés remot massiu (RAT)
El grup Cult of the Dead Cow volia demostrar el perill d’aquesta total falta de seguretat. Per fer-ho, en lloc d’escriure un article teòric o avisar en privat, van dissenyar una eina que ho demostrés de manera pràctica i colpidora. El funcionament de Back Orifice es dividia en dues parts:
El servidor: Un arxiu invisible molt petit (poc més de 100 KB) que s’instal·lava a l’ordinador de la víctima (sovint camuflat com un joc o un programa legítim).
El client: Una interfície gràfica senzilla que el hacker feia servir des d’un altre ordinador per controlar la víctima a través d’Internet.
Quan l’ordinador s’infectava, el hacker guanyava control absolut i remot del sistema. Es podia fer pràcticament de tot de forma invisible: descarregar o esborrar arxius, veure les tecles que premia la víctima (keylogging), obrir i tancar la disquetera de CD-ROM per espantar l’usuari, o capturar el que es veia a la pantalla.
El llançament a la DEF CON (1998)
La presentació pública del programari va ser un autèntic xou mediàtic organitzat durant la conferència hacker DEF CON 6 a Las Vegas, l’agost de 1998. Els membres de Cult of the Dead Cow van pujar a l’escenari i van repartir milers de disquets de color rosa amb el codi font i el programa de forma totalment gratuïta entre els assistents.
Davant de la premsa i de milers de hackers, van fer una demostració en directe agafant el control d’un ordinador amb Windows a distància. La indústria de la ciberseguretat va quedar en estat de xoc.
Impacte
El naixement de la indústria Antimalware: Fins a la sortida de Back Orifice, les empreses d’antivirus només buscaven virus destructius que corrompien arxius. L’aparició de BO va obligar a redefinir el programari de seguretat per començar a detectar troians i connexions de xarxa sospitoses (com el port UDP 31337 que feia servir l’aplicació per defecte).
La reacció de Microsoft: Inicialment, Microsoft va treure importància al llançament titllant-lo de broma o d’eina d’administració remota normal i corrent, argumentant que l’usuari l’havia d’executar primer per infectar-se. No obstant això, la pressió de veure milions d’ordinadors vulnerables a la xarxa els va obligar a canviar de rumb i començar a prioritzar la seguretat en els seus dissenys.
L’evolució (Back Orifice 2000): L’any següent (1999), el grup va llançar una versió encara més potent anomenada BO2K, compatible amb el nou Windows NT, demostrant que la seguretat de l’entorn empresarial de Microsoft continuava fent aigües.
Tot i que va ser utilitzat per milers de script kiddies (hackers novells sense coneixements) per fer gamberrades i espiar gent a finals dels 90, la intenció real de la seva creació ens cal entendre-la com un acte d’activisme digital (hacktivisme). Van obligar a tota una indústria multimilionària a acceptar que Internet ja no era un lloc segur per defecte.
Enfilall
Deixa un comentari…