El concepte de derivat com a heretgia lingüística és una de les idees més brillants i trencadores d’Arjun Appadurai a Banking on Words. Per entendre-ho, hem de fer un salt mental: oblidar momentàniament els gràfics de borsa i mirar el sistema financer com si fos un gran sistema de comunicació, un llenguatge que s’ha tornat boig o, en paraules de l’antropòleg, herètic.
Economia clàssica: El llenguatge de la referència real
En les teories econòmiques tradicionals (des d’Adam Smith fins a Karl Marx), els diners i els títols financers funcionaven com el llenguatge descriptiu o referencial. Tenien un lligam directe amb el món físic: un bitllet o una moneda representaven una quantitat d’or guardada en un banc o una quantitat de treball socialment necessari per produir una mercaderia. Si dèiem tinc 100 dòlars, aquesta frase tenia sentit perquè rere el símbol hi havia una realitat tangible (tones de blat, hores de fàbrica, un tros de terra).
En termes lingüístics, el signe (els diners) tenia un significat real en el món material (la producció).
El salt al derivat: El trencament del lligam material
Un derivat financer (com els futurs, les opcions o els swaps) és, per definició, un contracte el valor del qual deriva del preu d’un altre actiu (anomenat actiu subjacent, que pot ser el petroli, el blat o fins i tot un paquet d’hipoteques).
Appadurai argumenta que el derivat comet una heretgia perquè agafa aquest lligam amb la realitat i el talla completament. Com ho fa?
No es compra l’objecte, es compra la seva ombra: En el mercat de derivats, ningú vol rebre tones de blat ni barrils de petroli a casa seva. El que es compra i es ven és la promesa escrita sobre com variarà el preu d’aquest blat o petroli en el futur.
Autonomia del guany: El benefici ja no depèn de si la collita de blat ha estat bona o de si la fàbrica és eficient. El guany es genera encertant l’aposta sobre la fluctuació. S’ha separat el benefici econòmic de qualsevol base productiva real.
Negociar amb el futur pur: Volatilitat i risc
Si els diners clàssics miraven al passat (el valor que ja s’havia produït), el derivat mira exclusivament al futur. Però el futur és inherentment incert. Per tant, el que realment fa el derivat és mercantilitzar la incertesa.
Això transforma el risc en una mercaderia en si mateixa. Ja no es comercialitza amb béns, sinó amb probabilitats matemàtiques d’èxit o fracàs. El mercat financer esdevé una mena de meta-llenguatge on les paraules ja no descriuen coses, sinó que fan apostes sobre altres paraules que es diran demà.
Un ecosistema tancat de textos (autoreferencialitat)
Quan el mercat de derivats creix fins a duplicar o triplicar el PIB de tot el planeta, el sistema es desconnecta del món real i esdevé autoreferencial. Els textos financers només parlen de textos financers.
Appadurai ho compara amb una conversa on les persones ja no parlen del que passa al carrer, sinó que discuteixen sobre el que ha dit el veí sobre el que ha dit un altre veí. El mercat financer esdevé una bombolla lingüística tancada on:
- Els actius es compren perquè s’espera que un text algorítmic digui demà que valen més.
- Es creen derivats de derivats de derivats, capes de ceba de text pur on la base real (per exemple, les cases de la gent que paga una hipoteca) queda tan diluïda que els mateixos operadors de Wall Street obliden que existeix.
Per què és una heretgia?
És una heretgia perquè viola el dogma fonamental del capitalisme clàssic i de la societat humana: que els nostres intercanvis han d’estar basats en alguna cosa de veritat.
En crear un món on el llenguatge de les promeses financeres pot generar riquesa infinita sense produir absolutament res, el capitalisme especulatiu ha construït una realitat paral·lela. El problema d’aquesta heretgia lingüística, com es va veure el 2008, és que quan la ficció textual s’estripa, el deute cau amb tota la seva violència material sobre les esquenes de les persones reals.
Enfilall
Deixa un comentari…