L’operació de les Wrens (Women’s Royal Naval Service) a la Unitat Tàctica d’Aproximacions Occidentals (WATU) constitueix un dels casos més fascinants d’aplicació pràctica de la teoria de jocs, la simulació i l’anàlisi de dades abans que existissin els ordinadors moderns.
El context d’emergència (1941-1942)
El Regne Unit depenia de milers de tones de subministraments diaris (aliments, petroli, munició) enviats des dels Estats Units i el Canadà. L’almirall alemany Karl Dönitz va dissenyar la tàctica de la llopada (Wolfpacks): grups de submarins U-boat que atacaven els combois de nit i de manera coordinada.
Cap al gener de 1942, les pèrdues de vaixells aliats eren insostenibles. L’Almirallat britànic va encarregar al capità retirat Gilbert Roberts crear una unitat especial a Liverpool, al pis superior de l’edifici Derby House, amb l’ordre d’entendre com atacaven exactament els alemanys i ensenyar als capitans de la marina com defensar-se.
Quan Roberts va arribar, no li van assignar un equip d’oficials navals experimentats, sinó un grup de joves del servei femení WRNS (Women’s Royal Naval Service), conegudes popularment com a Wrens, moltes de les quals tenien un domini excel·lent de les matemàtiques, la geometria o el joc dels escacs.
Xifres de les Wrens
| Paràmetre | Detall |
|---|---|
| Integrants destacades | Jean Laidlaw (matemàtica principal), Janet Okell (reclutada als 19 anys), Laura Janet Howes, Elizabeth Drake, entre d’altres. |
| Volum de treball | Més de 60 Wrens van passar per la unitat entre 1942 i 1945. |
| Oficials entrenats | Van formar més de 5.000 oficials aliats (britànics, nord-americans, canadencs, noruecs i polonesos). |
| Metodologia | Wargaming de simulació d’escenaris en temps real. |
Funcionament del wargame analògic
A la sala principal de WATU, les Wrens van dissenyar un tauler de simulació gegant: es va pintar una quadrícula al terra de fusta que representava milles de l’Oceà Atlàntic. Al voltant de la sala es van instal·lar lones de roba amb petites escletxes. Els capitans aliats en formació se situaven darrere de les lones i només podien veure el tauler a través d’unes espieres, simulant el camp de visió restringit des del pont d’un vaixell de nit o pel periscopi.
Cada torn de joc durava 2 minuts reals, que equivalien a un determinat temps de navegació. Les Wrens es desplaçaven pel terra amb eines de fusta, regles i cordes de colors, calculant trajectòries, velocitats en nusos, abast del radar i temps de recarrega de torpedes.
La gran troballa: desmuntar el mite del U-boat
Fins a la creació de WATU, la Marina Reial suposava que quan un comboi rebia un torpede, el submarí es trobava a l’exterior del grup de vaixells, amagat a la foscor de l’oceà. Per això, els vaixells d’escolta sortien a buscar el submarí cap enfora.
Després de simular desenes d’atacs reals documentats en els diaris de bord, la Wren Jean Laidlaw i el seu equip van descobrir un patró matemàtic desconcertant:
- Els submarins alemanys s’agrupaven en la superfície davant del comboi abans que arribés.
- En fer-se de nit, navegaven a la mateixa velocitat que el comboi i s’introduïen entremig de les files de vaixells.
- Disparaven des de dintre del comboi i immediatament es submergien a baixa velocitat, deixant que els vaixells aliats els passessin per sobre mentre sortien a buscar per fora.
Contra-mesures dissenyades per les Wrens
Una vegada identificat el patró nazi, les Wrens van desenvolupar un conjunt de tàctiques de defensa estandarditzades que van codificar en un manual per als capitans:
Tàctica Raspberry: Quan un vaixell del comboi era torpedejat, els escortes no havien d’allunyar-se. Havien de girar enrere cap a l’interior del comboi, encendre la il·luminació amb bengales i llançar càrregues de profunditat en patrons en forma de greca cap a la rereguarda.
Tàctica Pineapple: Dissenyada per quan l’atac es produïa des d’un flanc en condicions de visibilitat parcial, combinava manobres d’il·luminació amb morters antisubmarins (Hedgehog).
Tàctica Stepaside: Desenvolupada més tard, el 1943, quan els alemanys van introduir el torpede acústic (que seguia el soroll de les hèlixs dels vaixells). La tàctica ensenyava als vaixells d’escolta a fer girs bruscos fora de l’eix d’atracció del torpede abans de contraatacar.
Impacte històric i reconeixement
Gràcies a l’entrenament que aquestes dones van donar als capitans de la Marina Reial sobre el tauler de joc: es van salvar milers de tones de material, milers de vides humanes, i es va canviar el curs de la Batalla de l’Atlàntic, passant d’un domini nazi a una defensa efectiva dels combois britànics.
El maig de 1943, amb la posada en pràctica massiva de les tàctiques dissenyades a WATU, la taxa d’enfonsament de U-boats es va disparar i Dönitz es va veure obligat a retirar temporalment els seus submarins de l’Atlàntic Nord (el famós Maig Negre dels alemanys).
L’Almirallat britànic va reconèixer posteriorment que el treball de les Wrens a Liverpool va ser una de les peces clau per guanyar la Batalla de l’Atlàntic, garantint el subministrament que més tard permetria el desembarcament de Normandia.
Deixa un comentari…