Quan Jean Genet abandona la novel·la autobiogràfica i es llança a la dramatúrgia, troba en l’escenari l’eina perfecta per desemmascarar la societat. Tot i que sovint s’inclou la seva obra dins del teatre de l’absurd (compartint època amb Samuel Beckett o Eugene Ionesco), el teatre de Genet és més aviat un teatre del ritual i de la simulació.
Per a Genet, les estructures de poder (siguin de classe, polítiques, judicials o eclesiàstiques) no es mantenen dempeus per la força de les armes o de la raó, sinó per la força de la il·lusió i de les aparences. Ens cal entendre que, en el seu univers, el poder és inherentment teatral: només existeix si hi ha algú que porta la disfressa correcta i algú altre disposat a creure’s el personatge.
Les Criades (1947): l’opressió interioritzada i la identitat robada
A Les Criades (Les Bonnes), dues germanes que fan de minyones (la Claire i la Solange) aprofiten l’absència de la seva mestressa (Madame) per dur a terme un ritual clandestí: juguen a interpretar papers. Una es disfressa de la Senyora i l’altra fa de minyona, i el joc sempre consisteix a assajar l’assassinat de la mestressa.
En aquesta obra, Genet utilitza el metateatre (el teatre dins del teatre) per esbocinar la dinàmica de classes:
L’alienació de l’oprimit: Les criades odien la Senyora, però alhora estan absolutament fascinades per ella. La seva pròpia identitat ha quedat tan anul·lada pel sistema que són incapaces d’imaginar-se lliures fora del vincle de submissió. Només saben existir imitant l’opressora.
El bucle absurd: El ritual de l’assassinat sempre fracassa abans d’hora perquè el temps real s’hi interposa (el timbre, el retorn de la Senyora). Estan atrapades en un bucle absurd. Al final, en adonar-se que mai podran matar la Madame real, la Claire es veu obligada a suïcidar-se bevent un te enverinat mentre interpreta el paper de la Senyora. És l’única manera que troben de destruir l’amo: sacrificant-se elles mateixes dins del teatre que han construït.
El Balcó (1956): el poder com a pura imatge i iconografia
Si a Les Criades la crítica es limita a l’àmbit domèstic, a El Balcó (Le Balcon) esdevé una sàtira política i institucional a escala total. L’obra transcorre dins d’un prostíbul de gran luxe gestionat per la Madame Irma. En aquest lloc, homes corrents i frustrats de la societat (un empleat del gas, un funcionari menor) paguen per complir les seves fantasies de poder disfressant-se de Bisbe, Jutge i General, mentre actrius que fan de prostitutes interpreten els papers de pecadors, criminals o cavalls.
Mentre ells juguen de manera absurda dins del bordell, a fora el carrer esclata una revolució real que destrueix els veritables líders de l’Estat. És en aquest punt on Genet llança la seva tesi més radical:
La buidor de les institucions: Davant el buit de poder, el cap de la policia demana als clients del prostíbul que surtin al carrer disfressats amb les seves robes de teatre (el fals Bisbe, el fals Jutge, el fals General) per fer creure al poble que l’ordre es manté. La jugada funciona: la massa els obeeix cegament. Genet ens demostra que el poder no resideix en la capacitat de la persona, sinó en els atributs externs (la toga, la mitra, l’uniforme). El poder és una closca buida.
El fracàs de la revolució: Genet es mostra profundament pessimista amb la revolució. Els rebels perden la batalla perquè, en lloc de destruir el teatre del poder, intenten crear els seus propis mites i símbols per ser reconeguts. En el moment en què la revolució es vol institucionalitzar, cau en la mateixa trampa del simulacre i és absorbida pel sistema.
Per Genet la societat no està dividida entre la realitat i la ficció, sinó que és un gran ball de màscares permanent. Els qui governen només són actors que executen un guió de submissió que la resta de la societat accepta com a real.
Mitjançant aquests jocs de miralls i disfresses, Genet utilitza l’absurd no per evadir-se del món, sinó per capgirar-lo. Ens ensenya que les estructures que ens dominen són sorprenentment fràgils: depenen completament de la nostra disposició a continuar participant en la seva representació teatral.
Enfilall
Deixa un comentari…