Teatre
-
L’any 1963 no és una data qualsevol: el Mur de Berlín s’ha aixecat fa només dos anys (1961) i arriben al bloc occidental, a comptagotes però amb certesa, els detalls de l’horror del Gulag i les purgues. Per a un dramaturg com Peter Weiss (compromès amb el socialisme però dotat d’una honestedat intel·lectual implacable), l’obra…
-
La humanitat camina cap a una fita de progrés lliure d’explotació o està condemnada a repetir eternament els mateixos errors sota diferents disfresses ideològiques? Peter Weiss utilitza el diàleg entre Marat i Sade per posar cara a dues concepcions del temps i de la història absolutament irreconciliables. Marat: la història com a línia recta i…
-
Per ampliar aquest bloc, sens dubte el més pertorbador i electritzant de l’obra, ens cal analitzar com Peter Weiss utilitza el debat sobre la violència no només com una discussió històrica sobre la Revolució Francesa, sinó com una profecia terrorífica dels totalitarismes del segle XX. Si ens capfiquem en les entranyes d’aquest xoc, la violència…
-
Per ampliar aquest duel filosòfic de primer ordre, ens cal contextualitzar el marc conceptual que el filòsof Isaiah Berlin va descriure el 1958 a Dos conceptes de llibertat, i veure com l’obra de Peter Weiss es converteix en una de les millors representacions teatrals d’aquesta duresa intel·lectual. La confrontació entre Marat i Sade no és…
-
Centrar-nos en el vessant de la filosofia política de Marat/Sade és, de fet, obrir el meló de les grans tensions ideològiques de la modernitat. L’obra de Peter Weiss funciona com un laboratori de teoria política on es contraposen de manera salvatge el col·lectivisme revolucionari i l’individualisme nihilista. Llibertat positiva vs. llibertat negativa L’obra avança el…
-
Marat/Sade (el títol complet original és quilomètric: La persecució i l’assassinat de Jean-Paul Marat representats pel grup teatral de l’hospici de Charenton sota la direcció del senyor de Sade) és una de les obres mestres del teatre del segle XX. Escrita pel dramaturg alemany Peter Weiss el 1963, l’obra és un trencaclosques polític, filosòfic i…
-
Connectar el teatre de l’absurd de mitjans del segle XX (Kafka, Beckett, Ionesco, Genet) amb la mecànica quàntica respon a una mateixa sacsejada històrica i filosòfica: la pèrdua de la certesa i la caiguda del determinisme. El que Beckett i Ionesco van fer sobre l’escenari és exactament el mateix que Bohr i Heisenberg van fer…
-
Quan Jean Genet abandona la novel·la autobiogràfica i es llança a la dramatúrgia, troba en l’escenari l’eina perfecta per desemmascarar la societat. Tot i que sovint s’inclou la seva obra dins del teatre de l’absurd (compartint època amb Samuel Beckett o Eugene Ionesco), el teatre de Genet és més aviat un teatre del ritual i…