En l’anàlisi econòmica i sociològica, la qualificació del rendista com un paràsit social o un agent no productiu neix en el mateix pensament econòmic liberal i clàssic. Al llarg de la història de la teoria econòmica, figures clau han diferenciat clarament entre qui crea riquesa i qui simplement n’extreu una part sense aportar res a canvi.
Dins del context del problema de l’habitatge cal excloure de la qualificació al petit estalviador que lloga alguna propietat. Aquesta figura, tot i que evidentment s’aprofita d’uns preus a l’alça, pateix una problemàtica pròpia aliena a la dels grans voltors inversors, però de la que aquests n’abusen per obtenir una legislació favorable.
El liberalisme clàssic i la crítica als ingressos no guanyats
Curiosament, els pares del liberalisme econòmic ja eren extremadament crítics amb la figura del rendista (landlord). Els fundadors del pensament econòmic modern van establir una distinció clara entre la creació de riquesa i la simple extracció de renda.
Adam Smith i la crítica a la propietat de la terra: A La riquesa de les nacions (1776), Smith va advertir que els propietaris de béns immobles o de terra exigien ingressos per elements que ells no havien creat. Explicava que els rendistes estimen collir on mai no van sembrar i obtenen un lucre sense treball ni gestió activa.
Als propietaris de la terra, com tots els altres homes, els agrada collir on mai no han sembrat, i demanen una renda fins i tot per la seva producció natural.
David Ricardo i la Teoria de la renda: Ricardo argumentava que la renda de la terra o de l’habitatge és un ingrés no guanyat (unearned income). A diferència de l’empresari (que arrisca capital i crea indústria) o del treballador (que aporta força de treball), el rendista simplement cobra per la possessió d’un bé limitat i necessari. Per a Ricardo, les rendes elevades de la propietat encarien la vida, obligaven a pujar els salaris de subsistència i reduïen els beneficis de la indústria productiva, frenant el progrés econòmic.
John Stuart Mill i el concepte d’unearned increment: Mill va encunyar aquest concepte (increment no guanyat) per referir-se a l’augment del valor d’un immoble o d’un terreny derivat de l’esforç col·lectiu de la comunitat (obres públiques, creixement de la ciutat, serveis). Segons Mill, el rendista s’enriqueix per l’evolució de la societat sense haver aportat cap millora a la propietat.
Perspectiva macroeconòmica: Keynes i l’eutanàsia del rendista
En la seva obra cabdal Teoria general de l’ocupació, l’interès i els diners (1936), John Maynard Keynes va abordar el paper del rendista des d’una perspectiva d’eficiència del sistema.
Capital funcional vs. capital extractiu: Keynes diferenciava entre l’empresari que arrisca capital per crear activitat econòmica i el rendista que simplement cobra per la ràpida escassetat de béns essencials.
Eutanàsia del rendista: Keynes va proposar que l’Estat mantingués tipus d’interès baixos i promogués la inversió pública fins que el capital fos tan abundant que la renda per escassetat desaparegués. Considerava que l’eliminació de la figura del rendista pur era una evolució natural per aconseguir una economia productiva i plena d’ocupació.
Teoria política i sociologia de classe
Des de la sociologia crítica i el marxisme, el rendista immobiliari es defineix directament com un agent d’extracció que interfereix en la distribució del salari.
Extracció de la plusvàlua salarial: El rendista no participa en el procés de producció, sinó que es situa a la fase de consum. Un cop el treballador rep el seu sou, el rendista n’extreu una fracció significativa en concepte de peatge per accedir a l’habitatge.
Monopoli de la necessitat: S’aprofita del fet que l’habitatge és un bé insubstituïble per a exercir un xantatge de mercat: o es paga la renda exigida, o es perd el dret a la llar.
Fre al desenvolupament: Quan els recursos econòmics d’un país es destinen massivament a la compra d’habitatge existent per a l’extracció de rendes, el capital es retira de la inversió en R+D, la indústria o la millora dels serveis, generant un estancament en la productivitat general.
Síntesi d’arguments
| Escola de pensament | Concepte clau | Diagnòstic sobre el rendista |
| Liberalisme Clàssic (Smith, Mill) | Unearned increment (increment no guanyat) | Extreu valor creat per la comunitat o la natura sense aportar treball. |
| Marxisme (Marx) | Extracció de plusvàlua salarial | Intercepta el salari dels treballadors mitjançant el monopoli d’un bé bàsic. |
| Keynesianisme (Keynes) | Eutanàsia del rendista | Representa un llast econòmic basat en l’explotació de l’escassetat de béns. |
| Economia Moderna | Rent-seeking (cerca de rendes) | Redistribueix riquesa cap a si mateix sense generar cap bé ni servei nou. |
Economia política moderna: Rent-seeking (cerca de rendes)
En l’economia contemporània, fins i tot des de postures neoclàssiques o liberals, s’utilitza el concepte de Rent-seeking (cerca de rendes), encunyat per economistes com Gordon Tullock i Anne Krueger:
La cerca de rendes és el fenomen pel qual un individu o empresa busca incrementar la seva pròpia riquesa sense crear nova riquesa per a la societat.
Com s’aplica a l’habitatge? Comprar immobles existents per a llogar-los a preus de mercat tensionat no millora la tecnologia, no augmenta la productivitat ni crea llocs de treball directes; simplement transfereix riquesa de qui la produeix (el llogater) cap a qui té la propietat del sòl o de l’edifici.
La consideració del rendista com una figura no productiva o parasitària s’orienta a assenyalar que la seva activitat no amplia la capacitat productiva de la societat, sinó que estableix un peatge privat sobre l’accés a un bé d’estrictes necessitats humanes.
Enfilall
Deixa un comentari…