La RBU, si no va lligada a la propietat d’infraestructures tecnològiques, es converteix en l’anestèsia perfecta per a una societat de serfs digitals. Seguint Varoufakis, si ens enfoquem exclusivament en els eixos econòmics i polítics, la resposta per evitar que la RBU sigui un Cavall de Troia corporatiu es troba en capgirar el finançament, el control i l’ús del temps que aquesta mesura genera.
Exigir la propietat dels actius, no el xec de subsistència
L’oligarquia de Silicon Valley proposa una transferència de diners líquids perquè sap que els ciutadans, aïllats i dependents, els acabarem tornant de manera immediata a les seves plataformes per pagar subscripcions o lloguers digitals1.
Per Varoufakis, el finançament no ha de venir dels impostos clàssics sobre els pocs treballadors que queden, sinó d’un fons de capital digital públic (com el model del petroli d’Alaska). Cal entendre la tecnologia com un dret d’escriptura sobre els beneficis de les màquines que tota la societat ha ajudat a entrenar. Rebre un Dividend del Núvol basat en la propietat col·lectiva dels actius digitals trenca el cercle tancat dels monopolis i evita que siguem simples clients captius.
Utilitzar el temps alliberat com a palanca d’organització
El gran objectiu de la RBU corporativa és el sedant polític: oferir prou per menjar a canvi d’acceptar l’obsolescència i sortir de la història política de manera silenciosa. L’estratègia ciutadana ha de ser exactament la contrària.
En lloc d’utilitzar el xec per consumir contingut algorítmic a casa, la RBU s’ha de convertir en un subsidi que financi el nostre temps de vida i organització. Si la RBU ens treu l’angoixa immediata de la supervivència, podem utilitzar aquest marge per cooperar, crear xarxes de suport a gran escala i finançar de manera autònoma serveis d’alta utilitat i baixa fricció (com l’alimentació o l’energia) sense dependre de les estructures del mercat tecnofeudal.
Trencar el cercle del consum obligatori
El model de Silicon Valley necessita que el 100% del xec es destini a pagar serveis bàsics controlats pels mateixos oligarques per evitar el col·lapse de la seva pròpia demanda.
Calen vectors de pressió: L’única manera d’evitar aquest reciclatge de capital és disposar de mecanismes per tallar vincles, retirar fons o bloquejar operacions amb les entitats i monopolis que executen el control digital.
I sostenibilitat fora del núvol: Cal desviar aquests recursos cap a circuits d’economia solidària, on els marges econòmics no vagin a parar a un beneficiari privat, sinó que es reinverteixin en infraestructures comunes (com servidors de dades compartits o cuines comunitàries).
En resum, la Renda Bàsica Universal només funciona com un Cavall de Troia si actuem com a consumidors passius i atomitzats. Si s’aconsegueix democratitzar el control de la tecnologia i s’utilitza aquest dividend per guanyar temps i autonomia real, la RBU deixa de ser una almoina tecnofeudal i es converteix en l’eina per retornar el poder econòmic i polític als ciutadans.
Enfilall
- Algunes referències del món corporatiu a favor d’una RBU al seu gust:
Citi’s Chief Economist Recommends a Universal Basic Income
I’m a former JP Morgan exec who now works to distribute basic income payments to those in need. Here’s why I do it
OpenAI Founder Sam Altman Gave Thousands Of People Free Money. Here’s What Happened
A Billion(aire’s) Reasons for Demanding a Basic Income: Mitigating the Consequences of Rising Inequality (estudi sobre per què convé als rics) ↩︎
Deixa un comentari…