El détournement (desviament o capgirament) és una de les aportacions teòriques i pràctiques més brillants de l’avantguarda política i artística del segle XX. Per entendre’l a fons, analitzem el seu origen, el seu funcionament mecànic i la seva enorme influència actual.
Context Històric: L’Internacional Situacionista i Guy Debord
L’any 1957 es funda l’Internacional Situacionista (IS), un grup de revolucionaris, artistes i intel·lectuals d’esquerra radical encapçalat pel filòsof francès Guy Debord.
Debord va teoritzar que vivíem en La societat de l’espectacle (1967). Segons ell, el capitalisme modern havia passat de basar-se en la producció de mercaderies a basar-se en la producció d’imatges i experiències falses (l’espectacle). La publicitat, els mitjans i l’oci alienaven la població, convertint els ciutadans en espectadors passius de les seves pròpies vides.
Com que el sistema controlava el llenguatge i les imatges, els situacionistes van concloure que no es podia combatre el capitalisme utilitzant mètodes tradicionals. Havien de segrestar el propi llenguatge del sistema per destruir-lo des de dins. Aquí neix el détournement.
Com funciona el Détournement?
El terme en francès significa literalment desviar, distorsionar, segrestar o desviar un flux de la seva ruta original. Debord i el seu col·laborador Gil J. Wolman el van definir com la reutilització d’elements artístics o publicitaris preexistents en una nova unitat per fer un missatge diferent.
La fórmula es basa en tres passos:
Pérdua de significat original: S’agafa una imatge o text que tothom reconeix (un logotip, un còmic famós, un quadre clàssic, un cartell polític institucional).
Introducció de l’element estrany: Es modifica una part (es canvia el text del bafarada del còmic, s’afegeix una frase subversiva al logotip).
El xoc/despertar: L’espectador reconeix la font original, però el nou context li provoca un curtcircuit mental. El missatge original queda ridiculitzat o s’exposa la seva contradicció ideològica.
L’exemple clàssic situacionista: Agafar tires còmiques de diaris burgesos (com històries de l’oest o de superherois) i canviar completament els diàlegs perquè els personatges parlessin de teoria marxista, de la vaga general o de l’alienació del treballador.
Les dues lleis del Détournement (segons Debord)
En els seus assajos, Debord va determinar que el desviament havia de seguir dues normes bàsiques per ser efectiu:
La pèrdua de memòria de l’element: Com menys recordi la gent el context original exacte d’on s’ha tret la imatge, més potent és el nou significat.
La fidelitat al present: El nou missatge generat ha de respondre directament a una problemàtica actual i revolucionària; no és un simple acudit, és un atac polític.
Impacte i Evolució
Tot i que l’Internacional Situacionista es va dissoldre el 1972, el détournement va posar la llavor de gairebé tots els moviments de guerrilla cultural que han vingut després:
- El moviment Punk (Anys 70): Dissenyadors com Jamie Reid van utilitzar el détournement per fer les portades dels Sex Pistols (com agafar la foto oficial de la Reina Elisabet II i tapar-li els ulls amb lletres retallades de diari estil nota de segrest).
- El Subvertising i Culture Jamming (Anys 90-Actualitat): Revistes com Adbusters o col·lectius que alteren tanques publicitàries de grans marques de cotxes, fast-food o tabac per criticar l’explotació laboral o el canvi climàtic estan fent détournement pur.
- La cultura del Mem a Internet: El mem digital és el fill modern i de masses del détournement. Quan la gent agafa un fotograma d’una pel·lícula de Hollywood, una foto d’un polític o un anunci seriós, i hi posa un text a sobre per capgirar-ne el sentit, criticar la realitat o fer sàtira, està aplicant exactament la mateixa tècnica que Guy Debord va inventar als anys 50, ara potenciada per l’algorisme digital.
Enfilall
Deixa un comentari…