L’ad-blindness (ceguesa als anuncis) és un fenomen psicològic i cognitiu pel qual els usuaris aprenen, de manera inconscient, a ignorar els elements que semblen publicitat en un entorn visual. No és que no els veiem físicament, sinó que el cervell els filtra i els descarta abans que arribem a ser-ne conscients, per centrar tota l’atenció en el contingut que realment estem buscant.
El mecanisme de filtratge
El nostre cervell té una capacitat limitada de processar informació (atenció selectiva). Per no col·lapsar davant l’excés d’estímuls, crea mapes de probabilitat:
- Zones calentes: On sol estar el contingut útil (el centre d’una web, el titular d’una revista).
- Zones mortes: On històricament només hi ha hagut soroll (el lateral dret d’una pàgina, les tanques a la carretera, els marges d’un diari).
Com identifiquem un anunci (sense voler)?
L’atenció es perd en mil·lisegons quan detectem certs patrons que el cervell associa amb la publicitat:
- Ubicació: Si està a la columna de la dreta o a la part superior extrema, sovint ni s’arriba a mirar.
- Disseny: L’ús de colors excessivament cridaners, botons que diuen Clica aquí o tipografies molt diferents de la resta de la pàgina.
- Moviment: El parpelleig o les animacions repetitives solen provocar el rebuig immediat de la mirada.
Tipus de ceguesa
- Banner Blindness: És la més estudiada en web. Els usuaris han après a fer escanejos en forma de F a les pantalles, saltant-se directament qualsevol bloc rectangular que sembli un bàner.
- Ceguesa en el món real: Quan caminem per la ciutat, el cervell ignora les tanques publicitàries per centrar-se en els senyals de trànsit, els obstacles o el camí. Només veiem el cartell si el seu disseny trenca radicalment el nostre esquema mental o si busquem una informació específica (com un preu o una marca que ja ens interessa).
La resposta dels anunciants
Aquest fenomen és el que ha provocat que la publicitat sigui cada cop més agressiva o invisible:
- Publicitat nativa: Anuncis que semblen articles de notícies per enganyar el filtre del cervell.
- Influencers: Utilitzar persones reals perquè la publicitat no sembli un anunci, sinó una recomanació, evitant així el bloqueig cognitiu.
- Interrupcions forçades: Com que no podem evitar ignorar els anuncis visuals, els anunciants opten pels anuncis de vídeo que no es poden saltar (unskippable ads).
Com entrenar aquesta capacitat?
Podem potenciar l’ad-blindness sent conscients de la nostra intenció de cerca. Si entrem a una web amb l’objectiu clar de trobar una dada concreta, el nostre cervell es torna molt més eficient descartant la resta. És, en essència, un bloquejador d’anuncis biològic que portem instal·lat de sèrie.
Enfilall
Deixa un comentari…