Mastodon

Política

  • Wokisme anarcocapitalista

    El text més corrosiu, cèlebre i demolidor de Slavoj Žižek sobre aquest tema és, sens dubte, el seu assaig de 1997: Multiculturalism, or, the Cultural Logic of Multinational Capitalism (El multiculturalisme o la lògica cultural del capitalisme multinacional), publicat originalment a la New Left Review. Tot i que va ser escrit a finals dels noranta,…

    Read more →

  • Rainer Werner Fassbinder

    Rainer Werner Fassbinder no va ser només un director de cinema; va ser un autèntic huracà cultural. En tot just quinze anys de carrera (abans de morir prematurament a les trenta-setanta anys), va dirigir més de quaranta pel·lícules, a més de nombroses obres de teatre i sèries de televisió. La seva visió artística i la…

    Read more →

  • Anarcocapitalisme woke

    La tesi de Bruna Frascolla recollida per Xavier Diez a l’article Wokisme i anarcocapitalisme: dues cares d’una mateixa moneda permet constatar que les idees de la pensadora brasilera no només s’apropen a les de Slavoj Žižek, sinó que comparteixen la mateixa línia de flotació teòrica. Tots dos autors identifiquen un mateix fenomen: determinats moviments culturals…

    Read more →

  • A baix les muralles!

    L’enderroc de les muralles de Barcelona, iniciat el 1854, va ser el catalitzador de la major transformació urbana i social de la història de la ciutat. No va ser una simple reforma urbanística, sinó un autèntic clam de supervivència d’una ciutat que s’ofegava literalment dins de si mateixa. Una situació límit: la ciutat-fàbrica asfixiada A…

    Read more →

  • L’Odissea de Nolan

    Un cop vista la pel·lícula i llegides algunes crítiques, la majoria comparant-la amb l’obra original d’Homer, m’atreveixo a dir la meva, on provo d’obviar referències i centrar-me en el que he vist. A parer meu, l’obertura de la pel·lícula marca directament el full de ruta: desmuntar el mite heroic per exposar els engranatges freds del…

    Read more →

  • Barcelona militaritzada

    L’urbanisme militar ha estat un dels factors més determinants en la configuració de la Barcelona actual. Durant segles, la ciutat no va créixer seguint criteris de desenvolupament civil o econòmic, sinó sota la rígida cotilla de les necessitats de defensa i, molt especialment a partir de 1714, de la repressió i el control social de…

    Read more →

  • La manipulació del clima

    Controlar o manipular el clima a gran escala (el que la comunitat científica anomena geoenginyeria climàtica o modificació del temps) és un dels reptes més complexos i arriscats de la ciència moderna. Encara que sovint es planteja com una solució d’emergència davant l’escalfament global, la comunitat científica coincideix que ens enfrontem a limitacions teòriques, tècniques…

    Read more →

  • 3,5% de catalans no fan prou

    La hipòtesi de la politòloga Erica Chenoweth sobre la regla del 3,5% és un dels estudis més citats en l’àmbit de la resistència civil. Tanmateix, quan intentem aplicar aquest model a un conflicte territorial o d’autodeterminació dins d’un mateix Estat (com el cas de Catalunya respecte a Espanya), la regla del 3,5% perd la seva…

    Read more →

  • Papasseit antiflamenquista

    El vincle entre el poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit (1894–1924) i les seves arrels gitanes és un dels aspectes més rics, apassionants i, a vegades, malentesos de la seva vida i obra. Aquesta relació es mou constantment en tres eixos: la seva pròpia identitat familiar, la seva militància política de joventut i l’estètica vitalista de la…

    Read more →

  • Revoltes no violentes

    Si parlem de revolucions pacífiques o de resistència civil no-violenta massiva, les dades de la ciència política ens ofereixen un panorama molt diferent del de les revolucions armades. Segons la base de dades clàssica NAVCO (dirigida per la politòloga de Harvard Erica Chenoweth, que va analitzar centenars de campanyes amb objectius de màxims, com fer…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.