Mastodon

Política

  • Fragmentació infinita?

    A la crítica de la fragmentació infinita (el temor que obrir aquesta via porti el món a un mapa de milers de microestats fins a arribar a l’escala de barris o comunitats de veïns), Timothy Waters respon amb una combinació de realisme econòmic, lògica procedimental i incentius polítics. L’autor dedica part de Boxing Pandora a…

    Read more →

  • Una secessió regulada

    Aprofitant la publicació del llibre Per un nou dret a la secessió, de Timothy Waters, que Vilaweb ha traduït al català, faig un repàs al seu llibre anterior Boxing Pandora: Rethinking Borders, States, and Secession in a Democratic World (2020), publicat originalment per la Universitat de Yale. El títol juga directament amb la metàfora clàssica:…

    Read more →

  • Davant una epidèmia: higiene

    Esperar a educar generacions senceres mentre l’incendi de la polarització està actiu és com intentar apagar un foc forestal ensenyant als nens a no jugar amb llumins: és útil per al futur, però no atura la destrucció immediata. Si hem d’actuar sobre la causa de manera ràpida i estructural, el focus ha d’anar directe al…

    Read more →

  • El hackeig de l’eixam humà

    Manipulació i polarització no són fenòmens separats, sinó un bucle de retroalimentació. La manipulació externa utilitza la nostra psicologia social com a combustible per crear polarització, i una societat polaritzada és molt més fàcil de manipular. És el que en ciència de sistemes s’anomena un bucle de retroalimentació positiva (on positiva no significa bona, sinó…

    Read more →

  • Els humans no som naturals

    L’analogia de l’eixam és fascinant sobre el paper, però els humans tenim característiques psicològiques i socials que trenquen les regles de la biologia. Les formigues no tenen un jo, no busquen el reconeixement social, ni s’ofenen si una altra formiga opina diferent. Els humans, sí. De fet, la història de la humanitat es pot llegir…

    Read more →

  • Eixams i vot universal

    La teoria de la intel·ligència d’eixam (swarm intelligence) i el principi del vot universal en les democràcies comparteixen punts en comú molt profunds, especialment des d’una perspectiva conceptual i matemàtica. Tots dos conceptes es basen en una premissa fonamental: la col·lectivitat és més intel·ligent que l’individu abstracte més brillant. La Saviesa de les Masses (Wisdom…

    Read more →

  • Els arxius del terror

    Els Arxius del Terror van ser trobats el 22 de desembre de 1992 a la ciutat de Lambaré, un suburbi de l’Asunción (Paraguai). El seu descobriment va ser fruit de la tenacitat de Martín Almada, un pedagog i activista paraguaià que havia estat torturat per la dictadura d’Alfredo Stroessner i que feia anys que recopilava…

    Read more →

  • La xarxa Còndor

    La xarxa Còndor

    L’Operació Còndor (o xarxa Còndor) va ser una organització clandestina internacional d’intel·ligència i terrorisme d’Estat creada a finals de 1975 per les dictadures militars del Con Sud d’Amèrica Llatina. La seva finalitat era coordinar la repressió política a escala regional: permetia que els serveis secrets de diferents països cooperessin de forma sistemàtica per perseguir, segrestar,…

    Read more →

  • Feu xisclar l’economia, avui

    El fil conductor entre el Xile de 1973 i els processos de desestabilització a l’Amèrica Llatina del segle XXI (el que s’ha anomenat el cicle dels governs progressistes o la Marea Rosa) és el mateix: la reacció del capital davant de projectes que amenacen els seus privilegis o la seva sobirania sobre els recursos naturals.…

    Read more →

  • Xile 1973: avís per a navegants

    El cop d’estat a Xile de l’11 de setembre de 1973 contra el govern de la Unidad Popular de Salvador Allende és, històricament, un dels exemples més nítids i contundents de com actua el sistema capitalista global i les seves elits quan s’intenta transformar l’estructura socioeconòmica des de dins de la legalitat democràtica. Més enllà…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.