Mastodon

Política

  • Capitalisme: Segona Fundació

    Abans de l’arribada del capitalisme, el camp anglès funcionava amb el sistema de Open Fields (camps oberts) i les Common Lands (terres comunals). Els commoners eren els camperols que, tot i no ser els propietaris legals de la terra (que solia ser de la corona o de la noblesa), tenien drets comunals tradicionals (common rights)…

    Read more →

  • Capitalisme: Fundació i Terra

    El capitalisme va necessitar acumular grans masses de riquesa inicial mitjançant la força per després posar-les a produir. A nivell global, hi ha tres grans actes fundacionals que els historiadors crítics (i el mateix Marx) assenyalen com els pilars sagnants sobre els quals es va edificar l’economia de mercat mundial. Saqueig colonial d’Amèrica i la…

    Read more →

  • Com dominar el món i casa teva redux

    Dominar el món és relativament fàcil; el veritable repte de la civilització humana és saber on collons hem deixat les claus del cotxe. De fet, s’ha demostrat científicament que endreçar els pensaments és exactament el mateix que endreçar les claus del cotxe, i recíprocament. Tot va en el mateix paquet cosmològic. Si som dels que…

    Read more →

  • Els esclaus sou vosaltres

    Els Diàlegs amb un salvatge (1703) del baró de Lahontan, on el personatge d’Adario (l’alter ego de Kandiaronok) respon a les lloances de Lahontan sobre la civilització francesa, contenen fragments d’una contundència demolidora. El cap huron-wendat utilitza la sàtira i la lògica per desmuntar completament el sistema econòmic i moral europeu. La tirania dels diners…

    Read more →

  • Els Indis assalten Versalles

    Kandiaronok (també conegut com El Ratolí) era un filòsof, polític i gran cap de la nació indígena dels Huron-Wendat a l’Amèrica del Nord de finals del segle XVII. Tot i que Kandiaronok no va viatjar mai a París (altres líders indígenes sí que ho van fer i van causar sensació), va mantenir llargues converses al…

    Read more →

  • Biopolítica feixista

    Michel Foucault veuria en l’art de Giger i en l’anatomia del Xenomorf la il·lustració perfecta de les seves tesis sobre la biopolítica i el biopoder: el poder en la modernitat ja no funciona com a l’edat mitjana (on el rei simplement et tallava el cap si desobeïes). Ara, el poder és infinitament més subtil i…

    Read more →

  • Neo[nazi]liberalisme

    El nazisme (feixisme) i el neoliberalisme salvatge comparteixen la mateixa arrel totalitària pel que fa a la deshumanització de l’altre i l’obsessió per l’eficiència i la productivitat absolutes. Quan Ash parla de puresa, utilitza exactament el lèxic de l’eugenèsia nazi. La filòsofa Hannah Arendt, quan analitzava el judici d’Adolf Eichmann (un dels cervells de l’Holocaust),…

    Read more →

  • Tyrell Weyland-Yutani Corp.

    Ridley Scott, que posteriorment va dirigir Blade Runner (1982), insinua a les edicions especials i continguts extres que el mateix Peter Weyland va tenir com a mentor Eldon Tyrell. Si les posem costat a costat, la Tyrell Corporation (Blade Runner) i Weyland-Yutani (Alien) operen sota el mateix manual d’instruccions biopolític i neoliberal, però amb un…

    Read more →

  • Fi del pensament crític

    Francis Wheen dedica aquesta part del llibre a analitzar com els mitjans de comunicació de masses i les elits intel·lectuals es van aliar a finals del segle XX per substituir l’anàlisi política rigorosa per dues coses: grans eslògans simplistes i catarsis emocionals col·lectives. Per a l’autor, tant les teories geopolítiques de moda com el culte…

    Read more →

  • Carlos Giménez

    Carlos Giménez

    Carlos Giménez (Madrid, 16 de març de 1941) és el gran cronista gràfic de la història recent d’Espanya i el principal impulsor de la historieta autobiogràfica i de memòria històrica al país. La seva pròpia vida, marcada per les cicatrius de la postguerra i les profundes transformacions socials de la Transició, ha estat la matèria…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.