Mastodon

Economia

  • Apostant al fracàs

    En el capitalisme tradicional, el fracàs econòmic (un impagament, la fallida d’una empresa o el desnonament d’una llar) representava el límit del sistema: un carreró sense sortida on la riquesa es destruïa i la transacció s’acabava. La gran innovació de la financerització ha estat la capacitat de convertir la catàstrofe econòmica en una font de…

    Read more →

  • Capitalisme de la incertesa

    El concepte de derivat com a heretgia lingüística és una de les idees més brillants i trencadores d’Arjun Appadurai a Banking on Words. Per entendre-ho, hem de fer un salt mental: oblidar momentàniament els gràfics de borsa i mirar el sistema financer com si fos un gran sistema de comunicació, un llenguatge que s’ha tornat…

    Read more →

  • CDS: Reservoris del desastre

    Els CDS o Assegurances d’Incompliment Creditici van ser un dels responsables principals de la magnitud de la crisi financera del 2008. Tot i que es van crear com una eina de protecció per reduir el risc, es van acabar convertint en un instrument d’especulació massiva que va interconnectar el sistema bancari global de forma destructiva.…

    Read more →

  • Invertint en paraules

    Banking on Words: Failure, Language, and Capitalism Arjun Appadurai, 2016 En aquest assaig, el reconegut antropòleg sociocultural indi Arjun Appadurai s’endinsa en l’anàlisi de la crisi financera del 2008 i el capitalisme postindustrial, utilitzant les eines de la teoria del llenguatge i l’antropologia en lloc de l’economia clàssica: una anàlisi cultural, lingüística i gairebé mística…

    Read more →

  • Guerra Cultural: Marxisme Cultural

    La teoria conspirativa del Marxisme Cultural no va néixer d’un malentès acadèmic, sinó d’una necessitat política i psicològica de la dreta nord-americana a finals del segle XX. Per a entendre per què es va generar, hem de mirar el context històric on es va cuinar. Hi ha quatre motius clau que expliquen la seva creació…

    Read more →

  • Marxisme Cultural: la conspiranoia

    The Cultural Marxism Conspiracy: Why the Right Blames the Frankfurt School for the Decline of the West A.J.A. Woods, 2026 El llibre de Woods reconstrueix la genealogia de com un cos de teoria social alemanya complex, dens i acadèmic (l’Escola de Frankfurt, amb pensadors com Theodor Adorno, Max Horkheimer, Herbert Marcuse o Walter Benjamin) va…

    Read more →

  • L’Escola de Frankfurt

    L’Escola de Frankfurt és el nom popular que rep un grup d’intel·lectuals, filòsofs i científics socials alemanys associats a l’Institut d’Investigació Social (Institut für Sozialforschung), fundat a Frankfurt el 1923. Lluny de ser un grup homogeni, el seu objectiu era entendre per què les prediccions de Karl Marx no s’havien complert (la revolució obrera no…

    Read more →

  • Escletxes en el bipartidisme

    El sistema està dissenyat per transmetre sensació d’inevitabilitat: el famós No hi ha alternativa que Margaret Thatcher va popularitzar als anys 80.Però la història ens demostra que sí que hi ha escapatòria, tot i que no arriba mitjançant una recepta màgica ni un canvi brusc d’un dia per l’altre. L’escapatòria no sol venir de destruir…

    Read more →

  • Bipartidisme resistent

    El fet que, malgrat crisis brutals, mobilitzacions històriques i l’aparició de noves forces, l’estructura de fons del bipartidisme i el pes de les elits de l’Ibex 35 (o del Pont Aeri) hagin sobreviscut es deu a un conjunt de mecanismes de defensa institucionals, econòmics i culturals. L’asfíxia financera i el deute dels nous partits Per…

    Read more →

  • Bipartidisme a Catalunya

    Catalunya ha tingut el seu propi bipartidisme perfecte (el model CiU vs. PSC) que reflectia de manera gairebé matemàtica una fractura socioeconòmica i territorial molt profunda. El Bipartidisme Imperfecte català: Oasi i repartiment del mercat Durant tres dècades (1980-2010), Catalunya va estar governada sota una dualitat coneguda com el model socio-convergent. No era un bipartidisme…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.