Mastodon

Economia

  • El domini secret del número 1

    La Llei de Benford (també coneguda com la Llei del primer dígit) és un fenomen matemàtic sorprenent i contraintuïtiu que s’aplica en molts conjunts de dades del món real. Imaginem una llista gegant: la població de tots els pobles de Catalunya, els preus de les coses en un supermercat o els diners que té la…

    Read more →

  • La culpa és de l’esquerra

    El que preocupa i enfronta el capitalisme occidental (sovint qualificat de capitalisme de mercat liberal o neoliberal) respecte als models de Rússia i, sobretot, de la Xina no és l’absència de mercat, sinó un model d’organització del poder radicalment diferent: el capitalisme d’Estat o autoritari. En el model occidental, les grans corporacions i els mercats…

    Read more →

  • Inseguretat social

    El sociòleg francès Loïc Wacquant és probablement l’autor que millor ha analitzat la connexió directa entre el neoliberalisme, la producció de marginalitat i l’expansió de l’Estat penal. Tota la seva obra, amb llibres de referència com Castigar els pobres (Punishing the Poor) o Les presons de la misèria, sosté una tesi central: l’Estat penal no…

    Read more →

  • Delinqüència eterna

    Per moltes lleis que es facin i per molt dures que siguin, per molta policia que hi hagi i per molt dura que sigui, mai no s’acabarà amb la delinqüència, perquè és una derivada inherent al sistema econòmic, un efecte col·lateral inevitable. No és un simple error de disseny, sinó una necessitat funcional del mateix…

    Read more →

  • Robber barons

    Robber barons

    Robber barons (literalment, barons lladres o barons lladregots). Es tracta d’una expressió de caràcter pejoratiu que s’utilitza per a descriure els grans empresaris i financers estatunidencs de finals del segle XIX, l’anomenada Gilded Age o Edat Daurada. Gilded es fa servir per designar qualsevol cosa xapada en or. Mark Twain i Charles Dudley Warner varen…

    Read more →

  • Els templers i la Hawala

    Tot i que l’Orde del Temple no va inventar la banca des de zero, dins la historiografia hi ha un debat obert sobre si els templers van estudiar, adaptar i perfeccionar el sistema de transferència informal de fons àrab (la hawala) per crear el primer sistema bancari internacional d’Europa. No s’afirma de manera unànime que…

    Read more →

  • La xarxa Hawala

    La xarxa Hawala

    El sistema Hawala (que en àrab significa transferència o canvi) és un sistema informal i clandestí de transferència de diners que no utilitza bancs, ni registre electrònic de transaccions, ni cap moviment físic de diners a través de fronteres. Es basa completament en una xarxa d’intermediaris físics anomenats hawaladars i en un codi d’honor i…

    Read more →

  • Asfixiant Gramsci

    Ara, fem-ho dolç, mirem un partit polític que renunciï explícitament a la via revolucionària i s’emmarqui en el respecte a l’ordre constitucional i la democràcia parlamentària, però que mantingui l’estructura organitzativa de quadres de Gramsci (centralisme democràtic, rigorosa selecció d’afiliats, formació obligatòria i disciplina de vida) per transformar el sistema econòmic capitalista des de dins…

    Read more →

  • Com militar amb Gramsci

    Durant l’època d’Antonio Gramsci (1921-1926), el Partit Comunista d’Itàlia (PCI) es va constituir sota una concepció leninista de partit de nou tipus: una organització de quadres, altament disciplinada i revolucionària, molt allunyada d’un partit de masses tradicional. La diferencia amb la resta de partits, excepte el PNF de Mussolini, era que estava estructurat per disputar…

    Read more →

  • L’impost cognitiu

    El concepte d’extracció cognitiva (o extracció neurològica/neural) representa un pas més enllà de l’explotació econòmica tradicional. Mentre que el capitalisme clàssic se centra a extreure plusvàlua del treball físic o intel·lectual d’una persona, el model de negoci de les big tech (i les plataformes de l’economia de l’atenció) es basa a mercantilitzar els processos biològics…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.