Per als grecs de l’època de Pèricles, el sorteig (kleroterion) no era una qüestió de mandra o de deixar-ho tot a l’atzar, sinó que era el mecanisme més purament democràtic que existia. Tenien motius polítics i filosòfics molt profunds per preferir-lo a les eleccions:
La igualtat radical (Isonomia)
Per als atenesos, si tots els ciutadans eren iguals davant la llei, tots havien de tenir la mateixa probabilitat de governar.
L’elecció és aristocràtica: Pensaven que en una votació sempre guanya qui té més diners per fer campanya, qui parla millor (els demagogs) o qui prové d’una família famosa.
El sorteig és democràtic: És l’únic mètode que garanteix que un pagès humil tingui les mateixes possibilitats de ser conseller que un noble ric.
Evitar la corrupció i les faccions
El sorteig era el millor antídot contra els partits polítics o grups de pressió.
- Impossible de subornar: No pots comprar el vot d’algú si no saps qui serà escollit fins al mateix matí del sorteig.
- Sense deutes pendents: Com que no havies de demanar favors ni finançament per guanyar una campanya, quan arribaves al càrrec no havies de tornar favors a ningú.
Prevenir la professionalització de la política
Els grecs tenien pànic a la creació d’una classe política que visqués permanentment del poder.
- Rotació total: El sorteig, combinat amb mandats curts (sovint d’un any) i la prohibició de repetir càrrec, assegurava que el poder circulés.
- Governants i governats: La idea era que cada ciutadà visqués la seva vida sabent que un dia li podria tocar governar, i que el qui avui governa, demà serà un ciutadà del carrer que patirà les lleis que ell mateix ha aprovat.
La voluntat dels déus
En una societat religiosa, el sorteig també es veia com una manera de deixar que la providència o els déus tinguessin l’última paraula sobre qui havia d’ocupar un càrrec, evitant les baralles humanes per l’ambició de poder.
Com ho feien tècnicament?
Utilitzaven una màquina de pedra anomenada Kleroterion. Els ciutadans inserien les seves plaques d’identificació (pinakia) en unes ranures i, mitjançant un sistema de tubs i boles de colors (blanques i negres), es determinava de forma automàtica i aleatòria qui era l’escollit.
L’excepció lògica
No ho sortejaven tot. Els grecs eren idealistes però no rucs. Els càrrecs que requerien una habilitat tècnica específica que podia posar en risc la ciutat si es feia malament, sí que eren escollits per votació:
- Els Estrategs (Generals): No vols que la teva defensa militar depengui de la sort.
- Arquitectes i Tresorers: Calia saber matemàtiques i gestió de grans fons.
En resum, el sorteig servia per protegir la democràcia dels ambiciosos i dels rics, assegurant que la política fos una tasca de tots els ciutadans i no d’uns quants especialistes.
Enfilall
Deixa un comentari…